Denunciem que la campanya contra el senglar a Collserola bloqueja el seguiment científic i evidencia una eficàcia decreixent.

  

        COMUNICAT DE PREMSA

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalitat està retardant la concessió dels permisos que sol·licita el Consorci del Parc Natural per reprendre els seguiments i el monitoratge de diverses espècies, fins que no hagi acabat la campanya d'extermini del senglar que impulsa el govern de la Generalitat a Collserola.

Les entitats considerem que aquesta situació és especialment greu, ja que els seguiments científics de fauna —ratpenats, aus, papallones, mamífers o fins i tot el mateix senglar— continuen aturats, en un moment en què seria imprescindible disposar de dades rigoroses per avaluar l’estat real dels ecosistemes.

Manca d’indicadors i dificultat per avaluar l’estat ecològic

Al Consell Consultiu celebrat a finals de març a la seu del Consorci del Parc Natural, Oleguer Farràs (Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya i PCDC) va posar sobre la taula les mancances en la presentació dels resultats dels seguiments ecològics en les memòries anuals del Parc, a partir d’un document presentat prèviament, on també fan propostes de millora.

Segons es va exposar, tot i la gran quantitat de dades recollides, aquestes es presenten majoritàriament en forma de descripcions qualitatives o xifres puntuals, sense una estructura clara d’indicadors que permeti: identificar tendències ecològiques, comparar sèries temporals i avaluar l’evolució de la biodiversitat

Aquesta mancança impedeix respondre preguntes fonamentals com:

• Quin és l’estat global de la biodiversitat del parc?

• Quins hàbitats evolucionen positivament o negativament?

• Quines pressions ambientals són més determinants?

Per revertir-ho, es va proposar la incorporació d’un sistema estructurat d’indicadors —fins a 15— basats en seguiments ja existents (fauna, flora, hàbitats i processos ecològics), incloent-hi un indicador sintètic global de biodiversitat.

El biòleg del parc, Seán Cahill, va donar una extensa resposta justificant que la memòria anual resumia molt les dades aportades en els seguiments, va reconèixer les limitacions actuals i va apuntar que es treballa per millorar l’accés a més informació sobre els monitoratges, mentre que el director del parc, Raimon Rodà, va lamentar que els seguiments estiguin actualment aturats per les restriccions decretades, a l’espera de permisos per poder reiniciar-los.

Un indicador clau: cada cop menys senglars infectats

En aquest context, les dades disponibles sobre la gestió del senglar apunten a una desproporció creixent entre animals abatuts i casos positius de pesta porcina africana.

Segons informacions difoses la setmana passada per mitjans públics com 3Cat, de milers de senglars abatuts, només uns 244 —al voltant d’un 8%— han resultat infectats.

Senglars abatuts a Collserola

Aquesta dada és especialment rellevant perquè apunta a un escenari de rendiment decreixent: cada vegada s’eliminen més animals i, per tant, es detecten proporcionalment menys casos positius.

Des d’un punt de vista ecològic i epidemiològic, això és coherent amb una reducció progressiva de la població, però també implica que l’estratègia pot estar perdent eficàcia i incrementant el seu impacte sobre fauna majoritàriament sana.

Reduir senglars per protegir el model econòmic agroindustrial intensiu.

El Govern ha justificat aquestes mesures amb l’objectiu de reduir al màxim la població de senglars per minimitzar el risc de nous casos, ja que cada positiu trobat de nou allarga el període necessari per recuperar l’estatus sanitari que permetria reprendre l’exportació de carn porcina a mercats com la Xina.

Gàbia per senglars abatuts a la Vall de Sant Just

Aquesta lògica situa la fauna salvatge com a variable d’ajust d’un problema que té una dimensió econòmica clara, vinculada al model de ramaderia porcina intensiva.

Diverses veus del món científic, com l’ecòloga Sandra Saura, han insistit en la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una visió ecosistèmica. El senglar, lluny de ser només un problema, exerceix funcions ecològiques essencials com la dispersió de llavors, el control d’invertebrats, l’eliminació de carronya o la regeneració del sòl.

Una estratègia desconnectada del funcionament dels ecosistemes

Volem alertar que l’eliminació massiva de senglars no només té una eficàcia discutible, sinó que també ignora el paper estructural d’aquesta espècie dins l’ecosistema. Reiterem que és una aberració.

A més, recordem que encara no s’ha determinat amb claredat l’origen del focus de la malaltia, fet que qüestiona l’efectivitat d’una estratègia centrada gairebé exclusivament en la reducció de fauna salvatge.

Oleguer Farràs conclou que:

“La gestió d’un problema sanitari que afecta la indústria porcina no pot basar-se en respostes simplificades que traslladen el cost a la fauna salvatge i al medi natural. Sense seguiments actius ni indicadors clars, no es pot avaluar si les mesures funcionen.”

I afegeix:

“Quan la conservació de la natura queda subordinada a interessos econòmics, el que es posa en risc no és només la biodiversitat, sinó el model de país que volem.”

Proposta de 15 indicadors sobre els seguiments que ja es duen a terme:

1. Índex d’abundància d’esquirol

2. Índex d’abundància de micromamífers

3. Riquesa d’espècies de ratpenats

4. Índex d’activitat de quiròpters

5. Índex d’amfibis reproductors

6. Tendència d’ocells forestals comuns

7. Índex d’ocells d’espais oberts

8. Èxit reproductor de rapinyaires

9. Índex de diversitat de papallones

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes

12. Estat de la flora prioritària

13. Índex d’espècies invasores controlades

14. Índex de migració de rapinyaires

15. Indicador sintètic global de biodiversitat del Parc

9 d’Abril de 2026

https://defensemcollserola.blogspot.com/ https://www.collserola.org

Denunciem les mesures desproporcionades i ecocides que s’apliquen contra el senglar i contra Collserola

  Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

Comunicat de premsa 18-03-2026

Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).

Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.

Una resposta sanitària que es converteix en extermini

La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.

Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.

El dret del senglar a viure a Collserola

El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.

Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.

No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.

El tancament del parc: una mesura contraproduent

El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.

En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.

En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.

Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.

Una narrativa que criminalitza la fauna salvatge

La insistència a presentar el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del veritable problema estructural: el model de ramaderia porcina intensiva, altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt importants.

Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.

Per una gestió basada en la convivència amb la natura

Davant aquesta situació, reclamem:

• l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola

• que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats

• que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu

• que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals

Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.

La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.

...................................................................................................................................

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”

Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”

Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”

Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)

Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Memfotisme de l’alcalde Basagañas respecte les normes del Parc de Collserola

El 19/12/23 vaig participar del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, allà es va presentar una nova entitat, un lobby dels ciclistes de muntanya, que com a acte de presentació van interposar un plet legal contra el Pla Especial de protecció del Parc Natural, atès el nou govern de Junts+ERC a l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat l'únic que ha començat, després de molts anys a multar a ciclistes que incompleixen la normativa del Parc pel que fa a la prohibició de circular per vies inferiors als 3 metres d'ample. Evidentment, corriols inclosos. Egoistament, volen fer canviar la normativa, perquè puguin gaudir de descensos per corriols, malgrat que malmetin la natura, erosionant el sòl, espantant la fauna, destrossant vegetació i molestant i posant en perill, també, els caminants. Fet intolerable a un espai natural que cal protegir, precisament, per estar sotmès a pressions per tots costats (urbanístiques, aïllament, hiperfreqüentació, sequera, etc.)

Els responsables del Parc Natural són ben conscients del mal que fa la circulació rodada pels corriols i admeten que cal fer-hi front. Tanmateix, la responsabilitat última és de cada municipi, i cap d'ells, des de la declaració de Parc Natural, l'any 2010, no havia aplicat cap sanció en aquest aspecte. Simplement, havien fet campanyes informatives que no van servir per evitar l’incompliment reiterat de la normativa. Amb les noves tecnologies, s'han geolocalitzat infinitat de rutes per corriols, a les que els practicants del ciclisme de muntanya hi tenen accés i hi fan cua. Cada cop són més, tots ells, delinqüents, dels que les autoritats municipals són còmplices i els deixen fer, malgrat el mal que fan.
Als membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola, ens treu de polleguera tanta insensibilitat amb la natura, en un espai tan fràgil com és Collserola. En el ple municipal del 20/12/23 vaig interpel·lar a l'alcalde al torn de precs i preguntes, i tot i reconèixer que «hem de ser més durs amb aquells que no compleixen la normativa» -jo el vaig rebatre assegurant que no feien res- ell va defugir la responsabilitat dient que «hi ha d'haver un equilibri entre el respecte a la biodiversitat i el dret que tenen els 4 milions de ciutadans metropolitans a fer esport Collserola», quan aquest és un altre problema, el de la hiperfreqüentació. En cap cas va fer un gest de canvi en la seva política d'inacció i deixar fer, denotant així la seva manca de sensibilitat ambiental, igual que el menfotisme dels governants mundials per fer front al canvi climàtic. No ens donen cap esperança que siguin capaços d'aturar l'augment de la temperatura global reduint el consum de petroli i aturant la seva extracció. Sempre hi ha uns interessos superiors al darrere. O, com feia Rajoy, respecte a la llei de memòria històrica. 0€ de pressupost de la policia per fer alguna batuda puntual als ciclistes en corriols. I per què no tornar a permetre que les motos de trial tornin a campar per Collserola?
És més important continuar amb el progrés, per irracional que sigui, continuem prioritzant edificar fins als límits del Parc Natural, permetem que obrin nous corriols, encara que es carreguin la biodiversitat.

Evidentment, aquest article d'opinió, per extensió, denúncia també a tots els altres alcaldes de l'entorn de Collserola que no fan un pas pel compliment de la normativa ciclista del Parc Natural.

Oleguer Farràs Jané - Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya - PCDC

Prevenir els incendis i conservar el bosc - Posicionament PCDC

 

Dos objectius irrenunciables al parc natural de Collserola

Estiu 2023

Aportació d’alguns criteris per una actuació consensuada

 

Antecedents.

A mesura que les alteracions climàtiques s’intensifiquen creix la preocupació per fer-hi front. L’existència d’espais urbanitzats del parc, tant interiors com funcionals; les activitats i infraestructures existents i la situació greu de sequera, especialment, generen una evident percepció de patir un risc extrem d’incendi, com ho evidencien les manifestacions d’entitats de diverses urbanitzacions. ^*Com exemple, l’associació Collserola Paisatge Viu i altres promouen la col·locació de pancartes amb el lema "Collserola en Perill" davant de “ l'actual situació d'extrema gravetat per la sequera i manca d’actuacions” i alerten que “A algú li explotarà la situació aquest estiu”

Una primera qüestió per arribar a acords sobre les actuacions que cal fer i establir prioritats per part de les molt diverses entitats que conformem aquest Consell Consultiu és situar el debat sobre la sequera, el risc d’incendi i les mesures preventives en el marc de la gestió del parc natural com a espai natural protegit, d’acord amb el que determina la legislació vigent.

La PCDC vam assistir a la sessió d’informació i debat convocada pel Consorci a demanda de les entitats veïnals i vam contrastar les informacions aportades sobre els riscs, persones potencialment afectades, o els dispositius de prevenció d’incendis.

Les entitats que formem part de la PCDC òbviament compartim la necessitat de garantir que s’apliquin totes les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis perquè afecten la seguretat dels habitants del parc. Cal adaptar les mesures i accions previstes a la situació de sequera i d’alteració del que hem considerat fins ara normalitat climàtica.

Valoració i propostes.

Pel nostre costat vam donar a conèixer l’opinió i propostes que sotmetem a la consideració dels membres del CC amb la voluntat d’aportar criteris i contribuir a assolir acords sobre les accions a posar en marxa per les administracions i també per les entitats que participem en aquest CC.

Les exposem a continuació:

1. Els darrers anys molts mitjans han difós el missatge transmès pel cap del GRAF sobre els incendis anomenats de 6a. generació de manera no prou encertada, reiterada i simplificada. Considerem que la informació transmesa sobre un hipotètic incendi que afectaria tot l’àmbit de la serra de Collserola no contempla la complexitat d’elements que cal considerar per a la preservació i millora del paisatge forestal i per a una gestió preventiva dels riscos. Amb aquesta visió linial i insuficient s’ha alimentat l’alarmisme de la població i no s’han aportat propostes concretes i efectives per fer realitat un paisatge resilient, divers i que atorgui seguretat. El lema Collserola en perill no ajuda i pateix d’aquest defecte, segons el nostre parer.

2. La PCDC no compartim el discurs unidimensional de l’esmentada campanya mediàtica perquè exclusivament es proposa destruir el que apriorísticament s’anomena “excés de massa forestal” i n’exigeig “l’eliminació”, sota la consigna de la necessària “neteja” del bosc mediterrani i amb el tòpic “dels incendis s’apaguen a l’hivern”. La recent declaració de la Fundació Pau Costa sobre la gestió dels grans incendis forestals a l’estat Espanyol planteja de manera equil·librada els criteris i la relació estreta entre prevenció d’incendis i conservació i millora de les masses forestals i la biodiversitat.

3. Citem l’investigador en conservació i maneig de la biodiversitat en els espais naturals Alfredo Ojanguren el qual, en rebutjar per acientífica la consideració dels boscos com a simple acumulació de combustible, recorda sarcàsticament que “més n’hi ha a les benzineres, però és prou clar que no cremen si ningú n’inicia el foc.” Afegeix el professor asturià: “En una zona que ha estat explotada per conreus o pastures i ara resta abandonada, la ciència ens descriu perfectament quin tipus de plantes l’aniran ocupant i la seva successió i evolució cap a la maduració amb diversitat màxima i funcions ecosistèmiques màximes”.

4. O si ho volem veure des de la mirada de les nostra legislació, la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, a l’art.17.4 hi estableix que cal promoure als Espais Naturals Protegits (ENP) una “àmplia xarxa de reserves forestals destinada a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs o semimadurs d’alt valor natural”.

5. Les entitats de la PCDC no tenim expertesa sobre incendis; amb tot, pel que fa a les mesures efectives per a la detecció i extinció d’incendis, considerem que el Consorci va aportar informació contrastada sobre la vigilància (Collserola manté les torres actives), coordinació amb tots el cossos de bombers i ADF i rapidesa en l’aportació dels mitjans aeris i terrestres per abordar amb immediatesa l’inici dels incendis. No hem escoltat cap font que qüestioni l’exposat pels tècnics del parc, ni que es refusés l’exposat.

6. Un altre element que volem posar de relleu és la contradicció entre la pressió i urgència que observem a l’hora d’exigir a les administracions que apliquin la normativa que comporta tallar arbres: … plans perimetrals de protecció (actuacions sobre un 20% de la superfície total del parc!); més les franges perimetrals de les urbanitzacions i les limítrofes del parc; més les estassades a pistes, carenes, corriols; més el desbrossat sota les nombroses línies elèctriques; més les diverses actuacions i projectes de recerca; * Per exemple, LIFE ClimarK a Can Montmany i el Bosc Grań a Valldoreix, Can Ferrer a BCN; o als Turons de can Pasqual (BCN) o Ca N’Oller a Montcada), entre molts d’altres. més la recuperació de zones agrícoles (s’arriben a proposar rompudes); més les diverses actuacions de ramats que actuen en diversos municipis; … que contrasta amb ignorar o mirar cap a un altre costat a l’hora de demanar a les mateixes administracions (ajuntaments, AMB, DIBA, Consorci, Generalitat) posar ordre, inspeccionar i reduir el nombre de persones que poden viure en l’espai natural sense ocasionar riscos inassumibles …

7. Com ho hem vist, gràcies a l’estudi impulsat i demanat per aquest CC sobre la riera de Vallvidrera, l’ACA “ha descobert” que la principal causa de la contaminació i pèrdua de qualitat ambiental rau en les extraccions d’aigua de pous legals i il·legals que eixuguen el curs fluvial, així com per l’augment d’aigües residuals abocades que provoca un mal funcionament de la depuradora de les Planes * L’estudi de la UB indica que l’EDAR ha de millorar la qualitat de les aigües que aboca a la riera.

8. Per aquestes raons vam insistir en què cal defugir la visió unilateral sobre la prevenció dels incendis que alhora ens dificulta fer una avaluació encertada sobre les actuacions del Parc i menys encara per aconseguir, mes enllà de la publicitat, l’objectiu de prevenir els incendis forestals.

9. Compartim el neguit per la seguretat de la població que viu al parc i demanem mesures efectives per garantir-la, però no és acceptable difondre conceptes contraris al que estableix la ciència com el pervers “
el bosc està brut” … quan no es refereix als residus, vidres o impactes de les activitats humanes, sinó al sotabosc inherent al bosc mediterrani temperat de Collserola. Darrera del “bosc brut”, s’obre pas al “cal eliminar la vegetació o la massa forestal excessiva”que és percebuda linialment i exclusiva com a una “acumulació de combustible” com ho hem vist. El bosc mediterrani de Collserola sense sotabosc no podria evolucionar cap a la maduració ni esdevenir un bosc resilient, sinó una arbreda tipus devesa extremenya.

10. Com a conclusió suggerim que aquest CC acordi i demani al Consorci i les administracions implicades que es posi la prioritat de les actuacions públiques en la prevenció o dit de manera planera en les mesures per evitar que es “cali foc a la benzinera”.

11. Alguns exemples poden ser:

• Aplicar i fer aplicar estrictament les normatives per executar les franges establertes legalment i fer-les complir subsidiàriament rescabalant-se del seu cost en els responsables de fer-les (particulars, ajuntaments, activitats, …)

• Limitar dràsticament els accessos i les activitats amb risc d’ocasionar incendis (línies elèctriques; treballs forestals i agrícoles; accés i concentracions amb vehicle motoritzat; revetlles i celebracions; curses; estades i activitats inadequades; … Cal reclamar un cens detallat i prioritzat de les activitats d’alt risc.

• Presentar, donar a conèixer i sensibilitzar sobre els plans d’evacuació.

• Augmentar la vigilància i aplicació de sancions amb implicació real i compartida per part de les diferents administracions, en especial les dels 10 municipis del parc.

• Establir un pacte entre totes les entitats membres d’aquest CC i d’altres entitats socials coneixedores i preocupades per Collserola per sensibilitzar, informar, advertir i denunciar totes les actuacions que poden provocar o facilitar l’inici d’incendis forestals, així com d’activitats que dificultin l’evolució i bon estat de conservació del bosc, dels hàbitats i de les espècies, tant entre els usuaris com entre els residents al parc, incidint amb èmfasi alhora en la mateixa responsabilització.

  Collserola, 21 de juny de 2023