PRIMERA REUNIÓ ENTRE LA PLATAFORMA SOS SENGLARS I EL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

  NOTA DE PREMSA

Durant la reunió dels portaveus de la Plataforma, prop d’un centenar de persones convocades per SOS Senglars s’han concentrat a les portes del Departament.

Barcelona, 10 de setembre del 2026

Els aiguats d’ahir a la tarda no van aturar a les gairebé 100 persones que van concentrar-se davant de la porta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, convocades per la Plataforma SOS Senglars, en senyal de protesta per la gestió letal que s’està duent a terme davant de l’emergència per la Pesta Porcina Africana (PPA) i en suport als portaveus de la Plataforma que estaven reunits amb alts càrrecs del Departament.

Durant la reunió, per part de la Plataforma, van exposar-se les raons que fonamenten el rebuig a la gestió duta a terme pel Govern amb l’eliminació del senglar. Aquestes mesures afecten als 91 municipis de la zona de risc al voltant del Parc Natural de Collserola, a la vegada que s’han intensificat les captures a tot Catalunya, amb més de 38000 senglars capturats des de l’1 de gener del 2026. 

Des de la Plataforma es va qüestionar, amb dades oficials, que el sector porcí es presenti com la justificació d’una acció tan desproporcionada d’atac a la fauna, i es va assenyalar la necessitat de preservar l’interès general a les decisions relatives a la gestió i la necessitat d’assegurar que les vies d’acció de l’Administració s’adeqüin al conjunt de l’ordenament jurídic en la consideració envers els animals.

Els representants de la Plataforma també van plantejar una bateria de preguntes fiscalitzant el rigor en l’acció que està duent a terme l’Administració, moltes d’aquestes preguntes van dir que es respondrien a través del portal de transparència. Els representants de la Generalitat, si bé van defensar la seva gestió a partir de la gravetat i l’emergència en la situació sanitària, van mostrar-se oberts a proporcionar tota la informació demanada, a valorar propostes concretes i a mantenir el contacte amb una segona reunió.

Després de la trobada, de quasi dues hores de durada, a la concentració va llegir-se un manifest, van intervenir els portaveus i finalment va intervenir el doctor en Biologia Salvador Pueyo. L’acte va tancar-se amb un minut de silenci en senyal de dol pels senglars exterminats.

Informació addicional.

La Plataforma SOS Senglars està integrada por 39 entitats de diversos àmbits: ecologistes, juristes, animalistes, acadèmics científics i ambientalistes, i fins al moment ha recollit més de 6.000 signatures ciutadanes en contra de la gestió de la PPA.

La Generalitat ha decidit exterminar el senglar per a preservar la indústria porcina, prioritzant així els interessos particulars d’un sector que tan sols representa l'1% del PIB de Catalunya, i que destina a exportació entre el 55 i el 60% de la seva producció, sense aportar cap benefici a l’interès general. Però, en canvi, si és d'interès general el dret a gaudir d’un ecosistema sense desequilibris provocats intencionadament i el dret a un medi ambient preservat, que ha de ser una prioritat en el context actual. El senglar forma part d’aquest ecosistema i té funcions vitals en la seva conservació.

SOS Senglars sosté que el control de la PPA, com altres virus que arribin en el futur, no pot ser gestionat d’acord amb l’extermini d’una espècie. Organismes internacionals com la FAO, la WOAH i la Comissió Europea assenyalen que les estratègies han de centrar-se en la interfície humà-animal-medi, en línia amb l’enfocament One Health. L’EFSA afirma que la bioseguretat i la vigilància passiva són els mètodes més eficaços per a la detecció precoç de la malaltia, i la localització amb retirada ràpida de cadàvers infectats és clau per la persistència i la propagació del virus.

El senglar no sols és una espècie autòctona de valor ecològic a Catalunya sinó que la població de Collserola presenta una genètica única a tota Europa. 

Opinió particular: 

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola es mostra molt crítica amb el Departament d'agricultura, que no ha sabut respondre durant la reunió a les preguntes tècniques que els deixaven en evidència per incomplir estratègies bàsiques de gestió sanitària de la PPA, tot i tenir referents a altres països d'Europa que ja l'han patít. Sistemàticament, el govern va optar per l'extermini d'una espècie emblemàtica dels nostres boscos, quan hi ha alternatives menys dràstiques i, sobretot, més ètiques.

És clar que el govern ha demostrat a bastament que no coneix l'ètica en qüestions mediambientals. No saben fer cap mena de política de respecte a la natura o promoció de la sostenibilitat (Gestió d'espais naturals i connectors, residus i reciclatge, contaminació i salut, transport, turisme, edificació). Aquest govern està sotmès als interessos espuris del capital en totes les seves accions i no té, expressament, un departament de medi ambient i sostenibilitat que el faci quedar en evidència. 

La política d'extermini no té solta ni volta. 40000 senglars abatuts i ni un 1% estaven infectats. Mentrestant, els senglars que no són capturats i fugen a altres territoris tenen la possibilitat d'escampar el virus a altres exemplars amb els quals es troben. Un virus, que, per cert, no té ni la capacitat de contagi que ens van dir en un primer moment, com ho demostren els resultats, ni tampoc la intensitat de mortalitat. Però això no els ha fet canviar l'estratègia d'extermini.

Aquest govern fa gala de transparència amb un informe setmanal a la seva web de les captures i infectats, però no ens explica moltes coses i, per desgràcia, ni la premsa catalana ni els mitjans, són gaire insidiosos cercant la veritat o destapant les vergonyes de les seves polítiques antiecològiques i despietades.

Oleguer Farràs, Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya 

 

Collserola no pot continuar sent un abocador metropolità

La Serra de Collserola és molt més que un espai verd entre municipis. És un pulmó  ecològic imprescindible per a l’àrea metropolitana de Barcelona, un refugi de biodiversitat, un espai agrícola i forestal viu, un corredor biològic i un territori que milions de persones utilitzen cada any per caminar o simplement gaudir de la natura. A més, es tracta d’un espai reconegut i protegit per diverses figures de màxim nivell: forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), està inclòs en la Xarxa Natura 2000 europea i gaudeix de la protecció de Parc Natural de la Generalitat de Catalunya. Aquesta triple protecció posa de manifest el seu extraordinari valor ecològic i la responsabilitat col·lectiva de preservar-lo.

Però sota aquesta imatge de bosc proper i aparentment protegit s’amaga una realitat cada vegada més preocupant: Collserola continua patint una pressió constant d’abocaments il·legals, residus abandonats i una gestió insuficient dels impactes ambientals que aquests generen.

Fibrociment - Rierada (Riera de Vallvidrera)

Els abocaments no són només una qüestió estètica o paisatgística. Representen una agressió directa al sòl, a les aigües subterrànies, a la fauna, a la flora i també a la salut de les persones. Quan es llencen residus al medi natural no desapareixen: es degraden lentament, alliberen contaminants, deixen una petjada química i geològica persistent i poden continuar afectant l’ecosistema durant dècades.

La memòria tòxica que queda al territori

Un exemple recent i molt revelador és el dels cartutxos recollits en un antic camp de tir de Molins de Rei, tancat fa dècades. Tot i el pas dels anys, els residus continuaven presents al medi. Una agrupació de voluntaris va retirar milers de cartutxos i els va emmagatzemar provisionalment en grans contenidors d’obra, traslladant-los posteriorment fins a la seva seu a Montcada i Reixac mentre l’Agència Catalana de Residus buscava una destinació adequada, fet que va trigar massa temps a portar-se a terme.

Aquest episodi demostra diverses coses.

En primer lloc, que els impactes ambientals no desapareixen quan una activitat cessa. La contaminació queda. El plom, els metalls pesants i altres compostos associats a municions i residus industrials poden persistir durant dècades al sòl i infiltrar-se a l’aigua.

En segon lloc, posa de manifest fins a quin punt moltes vegades la responsabilitat de retirar i gestionar aquests residus acaba recaient sobre entitats, voluntaris o administracions locals amb recursos limitats.

I finalment evidencia una qüestió de fons: encara no existeix una estratègia prou contundent i coordinada per prevenir els abocaments i garantir la restauració ambiental dels espais afectats.

Quan la contaminació es coneix però no s'actua

El cas de l'antic camp de tir de Molins de Rei, situat dins del Parc de Collserola, és especialment paradigmàtic. Des de fa més d'un any diverses entitats i col·lectius denunciem la situació d'aquest espai abandonat, on durant dècades es van acumular residus associats a l'activitat de tir. 

Tot i aquestes denúncies reiterades, ni l'Ajuntament de Molins de Rei ni l'Agència de Residus de Catalunya han impulsat una avaluació integral de l'estat ambiental de l'espai que permeti determinar el grau real d'alteració i contaminació existent, ni han presentat un pla de recuperació ambiental. 

La retirada recent dels cartutxos és una actuació positiva, però només representa una part visible del problema. Després de dècades d'activitat, és necessari conèixer quin impacte han pogut tenir al sòl i al subsol els residus acumulats i si existeixen contaminants que requereixin actuacions de restauració específiques.

Aquesta problemàtica no és exclusiva de Molins de Rei. A la veïna Serralada de Marina, al municipi de Montcada i Reixac, continua funcionant un altre camp de tir. La diferència és que, mentre a Molins observem les conseqüències acumulades després de molts anys d'activitat, a Montcada encara som a temps de prevenir impactes futurs. Malauradament, sembla que no estiguem aprenent prou de les experiències que ja hem viscut al territori i que els mateixos problemes es continuen reproduint.

Els residus visibles... i els invisibles

Quan pensem en un abocament sovint imaginem runa, pneumàtics, ferralla o electrodomèstics abandonats. Però el problema va molt més enllà del que es veu.

Els pneumàtics, per exemple, alliberen substàncies contaminants a mesura que es degraden. Poden contaminar sòls i aigües, afavorir la proliferació de mosquits i convertir-se en un risc molt greu d’incendi forestal. Els residus de fibrociment poden alliberar fibres d’amiant quan es degraden o es fracturen. Les runes alteren la morfologia del terreny i poden afectar torrents i drenatges naturals.

A més, molts abocaments contenen materials barrejats i difícils de caracteritzar. Això incrementa els costos de retirada i complica enormement la seva gestió posterior.

Segons dades del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, només durant l’any 2024 es van retirar desenes de tones de residus i es van haver de dur a terme nombroses actuacions extraordinàries de neteja. Però aquestes xifres no expliquen tota la realitat.

Perquè una gran part dels residus no arriben mai a ser retirats completament. Molts queden dispersos pel bosc, enterrats, amagats en torrents o fragmentats en microresidus difícils de detectar. El problema real és molt més gran del que indiquen les estadístiques oficials.

El cas de la bòbila Marimon: compromisos pendents

Un altre exemple significatiu és el de la bòbila Marimon, situada a la Rierada, dins del Parc Natural de Collserola. En aquest cas, l'Ajuntament de Molins de Rei sí que ha reconegut públicament la problemàtica existent derivada de la presència de fibrociment —material que conté amiant— i de diverses acumulacions de runa presents a l'espai.

Valorem positivament aquest reconeixement institucional i el compromís manifestat per retirar tant el fibrociment com la resta dels residus acumulats. Tanmateix, continua essent necessari concretar un calendari d'actuació i uns terminis d'execució que permetin garantir que aquesta recuperació ambiental es farà efectiva.

La ciutadania i les entitats de defensa del territori fa massa anys que convivim amb situacions de degradació ambiental àmpliament conegudes per les administracions. Quan parlem d'abocaments, residus perillosos o possibles focus de contaminació presents des de fa més de trenta anys, no es pot continuar ajornant indefinidament la seva resolució.

Un problema recurrent i estructural

Els darrers anys hem vist repetidament grans abocaments de pneumàtics dins l'espai natural de Collserola. Alguns amb centenars o fins i tot milers de rodes abandonades.

Aquests episodis no són anecdòtics ni casos aïllats. Formen part d'una problemàtica estructural vinculada a la pressió urbana sobre Collserola, a la manca de vigilància suficient en determinats punts, a l'existència d'activitats econòmiques que busquen evitar els costos legals de gestió de residus i també a una preocupant sensació d'impunitat.

Resulta especialment preocupant que aquests episodis es produeixin en un espai que disposa dels màxims nivells de protecció ambiental existents a Catalunya i a la Unió Europea. Si els abocaments continuen produint-se de manera recurrent en un Parc Natural integrat al PEIN i a la Xarxa Natura 2000, cal preguntar-se si els mecanismes de prevenció, vigilància, inspecció i sanció són realment suficients per garantir la conservació efectiva dels seus valors naturals.

El cost ambiental és enorme, però també el cost econòmic. Les administracions públiques acaben destinant recursos molt importants a retirar residus que mai haurien d'haver estat abandonats al medi natural. Uns recursos que podrien dedicar-se a restauració ecològica, o educació ambiental.

Salut ambiental és salut pública

Parlar d'abocaments no és parlar només de medi ambient. És parlar també de salut pública.

Els contaminants presents en molts residus poden acabar entrant a la cadena ecològica i afectar directament persones i animals. Els sòls contaminats poden mantenir compostos tòxics durant dècades. Els incendis de residus, especialment de pneumàtics o plàstics, alliberen substàncies extremadament nocives a l'aire.

La proximitat de Collserola a zones densament poblades fa encara més greu aquesta situació. El que passa al parc natural no queda dins del parc natural. L'aire, l'aigua i els ecosistemes no entenen de fronteres administratives.

Defensar Collserola és també defensar la salut de les persones que viuen al seu entorn.

No podem normalitzar-ho

Un dels riscos més grans és la normalització. Que veure runa en un camí forestal, electrodomèstics abandonats o pneumàtics enmig del bosc acabi semblant habitual.

No ho és.

Cada abocament és una agressió ambiental i una mostra de fracàs col·lectiu en la protecció del territori.

Una crida a la responsabilitat i a l'acció

Des de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola volem denunciar aquesta situació i reclamar mesures urgents.

Cal:

• Més prevenció i vigilància als punts habituals d'abocament.

• Més coordinació entre administracions.

• Restauració ecològica dels espais degradats.

• Transparència pública sobre els residus retirats i els costos associats.

• Recursos suficients per a les entitats i equips que treballen sobre el terreny.

• Educació ambiental i conscienciació ciutadana.

La protecció efectiva de Collserola no es mesura únicament per les figures jurídiques de protecció que acumulen els seus espais naturals. Es mesura per la capacitat de les administracions d'actuar amb rapidesa, rigor i determinació davant de problemes coneguts. Quan una contaminació fa dècades que és present i continua pendent de resolució, la inacció també té conseqüències ambientals.

Collserola no pot continuar assumint silenciosament els residus i les irresponsabilitats d'una metròpoli de milions d'habitants.

Cada abocament que queda impune és una ferida més al territori.

I cada espai recuperat és una demostració que encara som a temps de defensar aquest patrimoni natural imprescindible.

Denunciem que la campanya contra el senglar a Collserola bloqueja el seguiment científic i evidencia una eficàcia decreixent.

  

        COMUNICAT DE PREMSA

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalitat està retardant la concessió dels permisos que sol·licita el Consorci del Parc Natural per reprendre els seguiments i el monitoratge de diverses espècies, fins que no hagi acabat la campanya d'extermini del senglar que impulsa el govern de la Generalitat a Collserola.

Les entitats considerem que aquesta situació és especialment greu, ja que els seguiments científics de fauna —ratpenats, aus, papallones, mamífers o fins i tot el mateix senglar— continuen aturats, en un moment en què seria imprescindible disposar de dades rigoroses per avaluar l’estat real dels ecosistemes.

Manca d’indicadors i dificultat per avaluar l’estat ecològic

Al Consell Consultiu celebrat a finals de març a la seu del Consorci del Parc Natural, Oleguer Farràs (Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya i PCDC) va posar sobre la taula les mancances en la presentació dels resultats dels seguiments ecològics en les memòries anuals del Parc, a partir d’un document presentat prèviament, on també fan propostes de millora.

Segons es va exposar, tot i la gran quantitat de dades recollides, aquestes es presenten majoritàriament en forma de descripcions qualitatives o xifres puntuals, sense una estructura clara d’indicadors que permeti: identificar tendències ecològiques, comparar sèries temporals i avaluar l’evolució de la biodiversitat

Aquesta mancança impedeix respondre preguntes fonamentals com:

• Quin és l’estat global de la biodiversitat del parc?

• Quins hàbitats evolucionen positivament o negativament?

• Quines pressions ambientals són més determinants?

Per revertir-ho, es va proposar la incorporació d’un sistema estructurat d’indicadors —fins a 15— basats en seguiments ja existents (fauna, flora, hàbitats i processos ecològics), incloent-hi un indicador sintètic global de biodiversitat.

El biòleg del parc, Seán Cahill, va donar una extensa resposta justificant que la memòria anual resumia molt les dades aportades en els seguiments, va reconèixer les limitacions actuals i va apuntar que es treballa per millorar l’accés a més informació sobre els monitoratges, mentre que el director del parc, Raimon Rodà, va lamentar que els seguiments estiguin actualment aturats per les restriccions decretades, a l’espera de permisos per poder reiniciar-los.

Un indicador clau: cada cop menys senglars infectats

En aquest context, les dades disponibles sobre la gestió del senglar apunten a una desproporció creixent entre animals abatuts i casos positius de pesta porcina africana.

Segons informacions difoses la setmana passada per mitjans públics com 3Cat, de milers de senglars abatuts, només uns 244 —al voltant d’un 8%— han resultat infectats.

Senglars abatuts a Collserola

Aquesta dada és especialment rellevant perquè apunta a un escenari de rendiment decreixent: cada vegada s’eliminen més animals i, per tant, es detecten proporcionalment menys casos positius.

Des d’un punt de vista ecològic i epidemiològic, això és coherent amb una reducció progressiva de la població, però també implica que l’estratègia pot estar perdent eficàcia i incrementant el seu impacte sobre fauna majoritàriament sana.

Reduir senglars per protegir el model econòmic agroindustrial intensiu.

El Govern ha justificat aquestes mesures amb l’objectiu de reduir al màxim la població de senglars per minimitzar el risc de nous casos, ja que cada positiu trobat de nou allarga el període necessari per recuperar l’estatus sanitari que permetria reprendre l’exportació de carn porcina a mercats com la Xina.

Gàbia per senglars abatuts a la Vall de Sant Just

Aquesta lògica situa la fauna salvatge com a variable d’ajust d’un problema que té una dimensió econòmica clara, vinculada al model de ramaderia porcina intensiva.

Diverses veus del món científic, com l’ecòloga Sandra Saura, han insistit en la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una visió ecosistèmica. El senglar, lluny de ser només un problema, exerceix funcions ecològiques essencials com la dispersió de llavors, el control d’invertebrats, l’eliminació de carronya o la regeneració del sòl.

Una estratègia desconnectada del funcionament dels ecosistemes

Volem alertar que l’eliminació massiva de senglars no només té una eficàcia discutible, sinó que també ignora el paper estructural d’aquesta espècie dins l’ecosistema. Reiterem que és una aberració.

A més, recordem que encara no s’ha determinat amb claredat l’origen del focus de la malaltia, fet que qüestiona l’efectivitat d’una estratègia centrada gairebé exclusivament en la reducció de fauna salvatge.

Oleguer Farràs conclou que:

“La gestió d’un problema sanitari que afecta la indústria porcina no pot basar-se en respostes simplificades que traslladen el cost a la fauna salvatge i al medi natural. Sense seguiments actius ni indicadors clars, no es pot avaluar si les mesures funcionen.”

I afegeix:

“Quan la conservació de la natura queda subordinada a interessos econòmics, el que es posa en risc no és només la biodiversitat, sinó el model de país que volem.”

Proposta de 15 indicadors sobre els seguiments que ja es duen a terme:

1. Índex d’abundància d’esquirol

2. Índex d’abundància de micromamífers

3. Riquesa d’espècies de ratpenats

4. Índex d’activitat de quiròpters

5. Índex d’amfibis reproductors

6. Tendència d’ocells forestals comuns

7. Índex d’ocells d’espais oberts

8. Èxit reproductor de rapinyaires

9. Índex de diversitat de papallones

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes

12. Estat de la flora prioritària

13. Índex d’espècies invasores controlades

14. Índex de migració de rapinyaires

15. Indicador sintètic global de biodiversitat del Parc

9 d’Abril de 2026

https://defensemcollserola.blogspot.com/ https://www.collserola.org

Consideracions sobre els seguiments ecològics i la necessitat d’indicadors al Parc Natural de la Serra de Collserola

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Document presentat al Consorci i tractat al Consell Consultiu el Març 2026

A partir de la informació publicada en l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, es constata que el Parc disposa d’una base notable de programes de seguiment ecològic. Entre aquests destaquen els dedicats a quiròpters, micromamífers, herpetofauna, avifauna, papallones, flora d’interès i gasteròpodes, així com diversos estudis específics.

La continuïtat d’aquests programes representa un actiu important per al  coneixement científic del massís. Tanmateix, l’anàlisi del contingut de l’anuari posa de manifest una limitació significativa: la informació publicada no permet avaluar amb claredat l’evolució de l’estat ecològic del Parc ni les implicacions de gestió derivades dels seguiments realitzats.
Absència d’indicadors ecològics estructurats Tot i la gran quantitat de dades obtingudes, la major part dels resultats es presenten en forma de descripcions qualitatives o de xifres puntuals corresponents a una campanya concreta.

Aquesta forma de presentació dificulta:
• identificar tendències ecològiques clares;
• comparar resultats entre anys;
• valorar si les comunitats biològiques mostren processos de recuperació o de regressió.

Per exemple, l’anuari apunta algunes tendències potencialment preocupants:
• disminució dels albiraments d’esquirols;
• valors mínims històrics de densitat de micromamífers;
• pèrdua d’espècies especialistes de papallones;
• augment d’espècies generalistes de ratpenats.

Malgrat això, aquestes observacions no es presenten en forma d’indicadors quantificats ni contextualitzats dins d’una sèrie temporal completa, fet que impedeix interpretar adequadament la magnitud i la significació ecològica dels canvis detectats.

Manca d’una síntesi de l’estat ecològic global del Parc
Un altre element absent és una síntesi que integri els resultats dels diferents programes de seguiment.
En la seva forma actual, l’anuari presenta informació fragmentada per grups taxonòmics, però no
ofereix una valoració global que permeti respondre preguntes fonamentals com ara:
• quin és l’estat general de la biodiversitat del Parc;
• quins hàbitats mostren tendències positives o negatives;
• quines pressions ambientals són actualment més determinants.

Aquest tipus de síntesi és habitual en molts espais naturals protegits europeus, on els seguiments científics es tradueixen en indicadors integrats de salut ecològica. 

Vinculació insuficient entre seguiment científic i gestió
Finalment, els resultats dels seguiments rarament es relacionen explícitament amb decisions de gestió.
En un espai natural sotmès a una pressió humana tan elevada com Collserola —amb milions de visites
anuals i una forta fragmentació del territori— resulta especialment important que el monitoratge ecològic serveixi per orientar les polítiques de conservació.
En aquest sentit, seria desitjable que els informes indiquessin amb més claredat:
• quines mesures de gestió es deriven dels resultats observats;
• si cal reforçar la protecció d’alguns hàbitats o espècies;
• si determinades pressions (freqüentació, transformacions del paisatge, espècies invasores, etc.) estan afectant alguns indicadors biològics.

Propostes de millora
Per reforçar la utilitat científica i la transparència dels seguiments del Parc, es proposa que les futures publicacions incorporin:
1. Un sistema d’indicadors ecològics del Parc, actualitzat anualment.
2. Sèries temporals de dades dels principals programes de monitoratge.
3. Una síntesi anual de l’estat ecològic global del Parc Natural.
4. Una explicació explícita de les implicacions de gestió derivades dels resultats dels seguiments.
Aquestes millores permetrien que la gran quantitat d’informació científica generada pels programes de monitoratge es convertís en una eina més efectiva per a la gestió adaptativa i la conservació de la biodiversitat.

Proposta d’indicadors ecològics per al Parc Natural de Collserola (entre 10 i 15 indicadors).

Llista d’indicadors que Collserola podria publicar fàcilment amb les dades que ja té. Seria molt útil per posar en evidència que el problema no és la manca de dades, sinó la manera com es presenten. A partir de les dades que ja recull el Parc Natural de la Serra de Collserola, és perfectament possible construir un quadre d’indicadors ecològics anuals sense necessitat d’implementar nous programes de seguiment. La major part de la informació ja existeix; només cal sintetitzar-la en indicadors comparables en el temps.

A continuació fem una proposta d’indicadors clau que podrien publicar-se cada any en forma de taula o gràfic.

1. Índex d’abundància d’esquirol
Font de dades: seguiment d’esquirols
Indicador: nombre mitjà d’albiraments per itinerari o per unitat d’esforç.
Interès: indicador indirecte de qualitat forestal i tranquil·litat ambiental.

2. Índex d’abundància de micromamífers
Font: projecte SEMICE
Indicador: captures per 100 trampes/nit.
Interès: indicador molt sensible de qualitat del sòl i del sotabosc.

3. Riquesa d’espècies de ratpenats
Font: programa QuiroHàbitats
Indicador: nombre total d’espècies detectades anualment.
Complement possible: proporció espècies forestals vs. generalistes.
Interès: qualitat ecològica del mosaic forestal.

4. Índex d’activitat de quiròpters
Font: detectors acústics
Indicador: nombre de passes acústiques per hora de mostreig.
Interès: activitat global de la comunitat de ratpenats.

5. Índex d’amfibis reproductors
Font: seguiment de basses i punts d’aigua
Indicador: nombre d’espècies reproductores detectades anualment.
Complement: nombre total d’individus observats.
Interès: qualitat dels hàbitats aquàtics.

6. Tendència d’ocells forestals comuns
Font: programes de seguiment d’avifauna i estació SYLVIA
Indicador: índex d’abundància d’espècies forestals característiques (mallerengues, pit-roig, pinsà).
Interès: indicador europeu habitual de salut dels boscos.

7. Índex d’ocells d’espais oberts
Font: transsectes d’avifauna
Indicador: abundància relativa d’espècies associades a espais oberts.
Interès: detecta la pèrdua de mosaics agroforestals.

8. Èxit reproductor de rapinyaires
Font: seguiment de nidificació
Indicador: percentatge de territoris amb reproducció exitosa.
Interès: indicador de qualitat tròfica i tranquil·litat territorial.

Les papallones de Collserola

9. Índex de diversitat de papallones
Font: programa CBMS
Indicador: índex de diversitat anual.
Complement: proporció d’espècies especialistes.
Interès: indicador molt sensible de canvis en l’estructura del paisatge.

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones
Font: CBMS
Indicador: percentatge d’espècies generalistes.
Interès: detecta processos d’aforestació i simplificació ecològica.

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes
Font: inventaris malacològics
Indicador: nombre total d’espècies detectades.
Complement: proporció d’espècies rares o especialitzades.
Interès: indicador de qualitat del sòl forestal i microhàbitats.

12. Estat de la flora prioritària
Font: programa SEFA
Indicador: nombre de poblacions actives dels tàxons prioritaris.
Interès: seguiment de plantes rares o vulnerables.

13. Índex d’espècies invasores controlades
Font: programes de gestió
Indicador: superfície afectada per espècies invasores.
Complement: nombre d’individus eliminats.
Interès: eficàcia de les polítiques de control.

14. Índex de migració de rapinyaires
Font: observatori del turó de la Magarola
Indicador: nombre total anual d’individus observats.
Complement: riquesa d’espècies.
Interès: indicador de tendències regionals de migració.

Indicador sintètic final
Molts parcs europeus publiquen un indicador integrat de biodiversitat que combina diversos índexs.
Per exemple:
Índex global de biodiversitat del Parc
• combinació d’indicadors de papallones, ocells i micromamífers.
Aquest tipus d’indicador permet comunicar de manera molt clara si la biodiversitat:
• millora
• es manté estable
• o es degrada.

Analitzant les dades de l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha tres indicadors ecològics implícits que són especialment reveladors. El document els esmenta de manera dispersa però no els presenta com a indicadors de tendència, tot i que són senyals d’alerta ecològica. Aquests tres serien probablement els més significatius per entendre l’evolució del parc.

1. Davallada de micromamífers: possible indicador d’estrès ecològic del sotabosc

• valor de densitat més baix de tota la sèrie històrica
• absència durant diversos anys de: Crocidura russula i Mus spretus
Aquest és un indicador molt sensible perquè els micromamífers reaccionen ràpidament a:
• degradació del sòl
• simplificació del sotabosc
• pertorbació constant
• canvis climàtics (sequera).
En molts ecosistemes forestals mediterranis, els micromamífers són la base de la cadena tròfica de: rapinyaires nocturns, serps o petits carnívors. Una davallada sostinguda pot provocar efectes en cascada a tot l’ecosistema.

2. Homogeneïtzació de la comunitat de papallones

El programa CBMS ja detecta: pèrdua d’espècies especialistes, augment d’espècies generalistes.
Aquest fenomen és un indicador clàssic de degradació ecològica i s’anomena: homogeneïtzació biòtica
Causes habituals
• tancament del paisatge, desaparició de mosaics agrícoles, sequera i pressió humana.
Les papallones són un dels bioindicadors més fiables dels canvis d’hàbitat a escala europea.
Quan desapareixen espècies especialistes, vol dir que els hàbitats s’estan simplificant.

3. Substitució d’espècies forestals especialistes de ratpenats per espècies
generalistes

El seguiment de quiròpters apunta: increment d’espècies generalistes, menor pes d’espècies amb requisits més estrictes.
Aquest és un patró que s’observa sovint en ecosistemes sotmesos a: pertorbació humana, fragmentació o simplificació estructural del bosc.
Significat ecològic: Les espècies generalistes toleren: soroll, llum artificial, paisatges més degradats.
En canvi, les especialistes desapareixen abans. Per això aquest indicador és molt útil per detectar alteracions subtils dels ecosistemes forestals.

Lectura conjunta dels tres indicadors:
Si es miren conjuntament, tots tres apunten cap a un possible procés comú: simplificació dels ecosistemes, pressió ambiental elevada i pèrdua d’especialització ecològica. És un patró que es veu sovint en espais naturals periurbans amb molta freqüentació humana.
Seria interessant que el Parc publiqués aquests indicadors clarament. Si aquests resultats es converteixen en indicadors anuals, permetrien saber si Collserola evoluciona cap a un ecosistema ecològicament més simplificat o bé cap a una recuperació de la biodiversitat.
Sense aquesta síntesi, la informació queda dispersa en molts seguiments, però no permet entendre l’estat global del parc.

Denunciem les mesures desproporcionades i ecocides que s’apliquen contra el senglar i contra Collserola

  Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

Comunicat de premsa 18-03-2026

Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).

Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.

Una resposta sanitària que es converteix en extermini

La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.

Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.

El dret del senglar a viure a Collserola

El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.

Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.

No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.

El tancament del parc: una mesura contraproduent

El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.

En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.

En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.

Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.

Una narrativa que criminalitza la fauna salvatge

La insistència a presentar el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del veritable problema estructural: el model de ramaderia porcina intensiva, altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt importants.

Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.

Per una gestió basada en la convivència amb la natura

Davant aquesta situació, reclamem:

• l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola

• que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats

• que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu

• que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals

Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.

La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.

...................................................................................................................................

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”

Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”

Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”

Collserola no està infectada: quan la imprecisió informativa fa mal (opinió)

En les darreres setmanes, molts mitjans de comunicació han parlat del brot de pesta porcina africana utilitzant expressions com “pesta de Collserola”, “virus de Collserola” o “senglars infectats a Collserola”. Aquest llenguatge, repetit i amplificat, ha acabat consolidant una idea que no és certa: que el Parc Natural de Collserola ha estat infectat.

Cal dir-ho clarament: no s’ha confirmat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de Collserola.
Els animals positius s’han trobat fora del parc, en municipis propers com Cerdanyola del Vallès o Sant Cugat del Vallès. El fet que el radi de protecció sanitària inclogui parcialment Collserola no converteix el parc en focus de la malaltia.

Aquesta distinció no és un detall tècnic ni una qüestió semàntica. És una diferència fonamental entre on es detecta un problema i on s’apliquen mesures preventives. Confondre-ho —o no explicar-ho— té conseqüències.

D’una banda, es genera alarma injustificada entre la ciutadania. De l’altra, es deteriora la imatge d’un espai natural protegit, que és patrimoni col·lectiu, científic i social. I, a més, s’alimenta un relat que pot acabar justificant decisions greus sense una base factual sòlida.

Especialment preocupant és la normalització de l’expressió “virus de Collserola”. Els virus no tenen topònims morals ni administratius. Associar-los a un espai concret, quan aquest espai no ha estat infectat, és una manera de desplaçar la responsabilitat i simplificar un problema complex.

El periodisme té dret a ser crític, a investigar i a explicar riscos reals. Però també té el deure de ser precís, sobretot quan parla de salut pública i medi ambient. Quan aquesta precisió falla de manera reiterada, no estem davant d’un error puntual, sinó d’un problema de rigor.

Rectificar no és perdre credibilitat; persistir en la imprecisió, sí.

Collserola no està infectada. El que sí que està en risc és la qualitat del debat públic si acceptem que titulars ambigus substitueixin els fets.

Oleguer Farràs Jané

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya 

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

 

 

Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)

Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Pesta porcina: Prou criminalitzar els espais naturals protegits com Collserola!

Senglars a la perifèria de Sant Just,  dos dies abans 

del confinament.

Els porcs senglars infectats per la pesta porcina no s’han trobat al parc de Collserola.

El Govern de la Generalitat i diverses institucions han enviat comunicats, difosos per tota mena de mitjans públics i privats (TV, ràdios, premsa escrita), que no aporten informació contrastada. S’està fent creure a la població que el focus de pesta porcina es troba dins del parc natural de la serra de Collserola.

Com es pot comprovar en la imatge, els dos punts marcats són el lloc on s’han trobat els senglars morts, a més de dos km. del parc natural i al nord de la barrera que representa l’autopista AP-7.

La connectivitat dels hàbitats de Collserola amb altres espais és un dels problemes més evidents. Les actuacions preventives es fan per evitar que la pesta porcina africana arribi als senglars que habiten dins del parc i no al contrari, i per això s’ha limitat l’accés a Collserola. Però la informació que es transmet a la població és que l’espai natural protegit és el focus perillós i que cal exterminar els senglars, quan la veritat és que cal protegir la fauna i la biodiversitat del parc natural enfront del virus.

Com és possible aquesta desinformació? Doncs perquè hi ha molts interessos a presentar els espais naturals protegits i les polítiques de conservació de la natura, només com a font de problemes: el pretès excés de bosc com a risc d’incendi; la diversitat de fauna salvatge, com a risc de propagació de malalties; les Zones d’Especial Conservació de les Aus, com a obstacle a l’expansió de l’agricultura industrial; ...

Es publicita com un dogma que hi ha un excés de senglars. El conseller Ordeig i el mateix president Illa, activen plans per intensificar la cacera per matar-los, un «mètode de control» que s’ha demostrat fracassat i contraproduent (1). I encara han cridat unitats de l'exèrcit espanyol, menystenint el clam de la població i les institucions que han demanat, reiteradament, que no es permeti activitats militars als parcs naturals.

Tot plegat mentre el Govern ignora l’excés del monocultiu existent a Catalunya de la ramaderia industrial porcina intensiva integrada, concentrada en molt poques mans, i que provoca gravíssims impactes a 450 municipis de Catalunya!; emissions contaminants a l’aire, com l’amoníac (NH3), o la greu contaminació de fonts, aqüífers i aigües subterrànies en àmplies zones del país. Es fan grans lloances dels llocs de treball i de la importància econòmica del sector, però s’amaga el treball precari, els greus impactes no assumits pels grans productors, o l’ofegament dels petits ramaders (2).

Demanem:

- Identificar el focus, (amb més rigor que el suposat entrepà contaminat!). Els senglars morts s’han trobat prop de les instal·lacions dels centres de recerca de la pesta porcina IRTA-CRESA on s’investiga amb porcs infectats pel virus. Cal saber si el tractament de purins, materials, o estris..., n’han pogut ser la causa.

- Demanem informació transparent sobre les inspeccions, les mesures de prevenció i la responsabilització per part del sector de la ramaderia industrial porcina.

- Demanem que les mesures de prevenció i contenció excloguin la cacera indiscriminada i les actuacions de l'exèrcit.

- Demanem la fi de la campanya de «criminalització» dels espais naturals protegits i ben concretament de Collserola.

(1) Diversos estudis científics apunten a la caça com un dels principals factors que provoca augments de població de senglars sotmesa a pressió cinegètica. Aquestes investigacions donen resposta al fet que cada any augmenti la població de senglars tot i que se’n cacin més exemplars.
(2) La reducció de població de senglars es vol justificar per aïllar el focus, i per a protegir la indústria porcina, però no s'hauria d'ignorar que la indústria porcina és un problema gravíssim a Catalunya. Els purins són molt rics en nitrats i fosfats. Aquesta indústria és enorme i no sap què fer amb tants purins. A CAT hi ha 6 plantes de tractament de purins que
funcionen gràcies a primes de l'estat espanyol; dues en perill de tancar, amb l'obligació de reconvertir-se a biogàs i producció d'electricitat (dades del 2024).
La utilització de purins tractats per a utilitzar-lo com adob ha comportat la contaminació d'aigües subterrànies per excés de nitrats. Uns 450 municipis del país no tenen aigua potable en els seus aqüífers. S'avalua que caldrien 200 anys perquè es netegin de forma natural. Les terres de CAT no suporten una activitat tan intensa de la indústria porcina. Es proposa reduir la població de senglars, però el que segur que cal, és reduir la indústria porcina. La terra de CAT no pot seguir enverinant-se.

 
Collserola, 4 de desembre de 2025