Consideracions sobre els seguiments ecològics i la necessitat d’indicadors al Parc Natural de la Serra de Collserola

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Document presentat al Consorci i tractat al Consell Consultiu el Març 2026

A partir de la informació publicada en l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, es constata que el Parc disposa d’una base notable de programes de seguiment ecològic. Entre aquests destaquen els dedicats a quiròpters, micromamífers, herpetofauna, avifauna, papallones, flora d’interès i gasteròpodes, així com diversos estudis específics.

La continuïtat d’aquests programes representa un actiu important per al  coneixement científic del massís. Tanmateix, l’anàlisi del contingut de l’anuari posa de manifest una limitació significativa: la informació publicada no permet avaluar amb claredat l’evolució de l’estat ecològic del Parc ni les implicacions de gestió derivades dels seguiments realitzats.
Absència d’indicadors ecològics estructurats Tot i la gran quantitat de dades obtingudes, la major part dels resultats es presenten en forma de descripcions qualitatives o de xifres puntuals corresponents a una campanya concreta.

Aquesta forma de presentació dificulta:
• identificar tendències ecològiques clares;
• comparar resultats entre anys;
• valorar si les comunitats biològiques mostren processos de recuperació o de regressió.

Per exemple, l’anuari apunta algunes tendències potencialment preocupants:
• disminució dels albiraments d’esquirols;
• valors mínims històrics de densitat de micromamífers;
• pèrdua d’espècies especialistes de papallones;
• augment d’espècies generalistes de ratpenats.

Malgrat això, aquestes observacions no es presenten en forma d’indicadors quantificats ni contextualitzats dins d’una sèrie temporal completa, fet que impedeix interpretar adequadament la magnitud i la significació ecològica dels canvis detectats.

Manca d’una síntesi de l’estat ecològic global del Parc
Un altre element absent és una síntesi que integri els resultats dels diferents programes de seguiment.
En la seva forma actual, l’anuari presenta informació fragmentada per grups taxonòmics, però no
ofereix una valoració global que permeti respondre preguntes fonamentals com ara:
• quin és l’estat general de la biodiversitat del Parc;
• quins hàbitats mostren tendències positives o negatives;
• quines pressions ambientals són actualment més determinants.

Aquest tipus de síntesi és habitual en molts espais naturals protegits europeus, on els seguiments científics es tradueixen en indicadors integrats de salut ecològica. 

Vinculació insuficient entre seguiment científic i gestió
Finalment, els resultats dels seguiments rarament es relacionen explícitament amb decisions de gestió.
En un espai natural sotmès a una pressió humana tan elevada com Collserola —amb milions de visites
anuals i una forta fragmentació del territori— resulta especialment important que el monitoratge ecològic serveixi per orientar les polítiques de conservació.
En aquest sentit, seria desitjable que els informes indiquessin amb més claredat:
• quines mesures de gestió es deriven dels resultats observats;
• si cal reforçar la protecció d’alguns hàbitats o espècies;
• si determinades pressions (freqüentació, transformacions del paisatge, espècies invasores, etc.) estan afectant alguns indicadors biològics.

Propostes de millora
Per reforçar la utilitat científica i la transparència dels seguiments del Parc, es proposa que les futures publicacions incorporin:
1. Un sistema d’indicadors ecològics del Parc, actualitzat anualment.
2. Sèries temporals de dades dels principals programes de monitoratge.
3. Una síntesi anual de l’estat ecològic global del Parc Natural.
4. Una explicació explícita de les implicacions de gestió derivades dels resultats dels seguiments.
Aquestes millores permetrien que la gran quantitat d’informació científica generada pels programes de monitoratge es convertís en una eina més efectiva per a la gestió adaptativa i la conservació de la biodiversitat.

Proposta d’indicadors ecològics per al Parc Natural de Collserola (entre 10 i 15 indicadors).

Llista d’indicadors que Collserola podria publicar fàcilment amb les dades que ja té. Seria molt útil per posar en evidència que el problema no és la manca de dades, sinó la manera com es presenten. A partir de les dades que ja recull el Parc Natural de la Serra de Collserola, és perfectament possible construir un quadre d’indicadors ecològics anuals sense necessitat d’implementar nous programes de seguiment. La major part de la informació ja existeix; només cal sintetitzar-la en indicadors comparables en el temps.

A continuació fem una proposta d’indicadors clau que podrien publicar-se cada any en forma de taula o gràfic.

1. Índex d’abundància d’esquirol
Font de dades: seguiment d’esquirols
Indicador: nombre mitjà d’albiraments per itinerari o per unitat d’esforç.
Interès: indicador indirecte de qualitat forestal i tranquil·litat ambiental.

2. Índex d’abundància de micromamífers
Font: projecte SEMICE
Indicador: captures per 100 trampes/nit.
Interès: indicador molt sensible de qualitat del sòl i del sotabosc.

3. Riquesa d’espècies de ratpenats
Font: programa QuiroHàbitats
Indicador: nombre total d’espècies detectades anualment.
Complement possible: proporció espècies forestals vs. generalistes.
Interès: qualitat ecològica del mosaic forestal.

4. Índex d’activitat de quiròpters
Font: detectors acústics
Indicador: nombre de passes acústiques per hora de mostreig.
Interès: activitat global de la comunitat de ratpenats.

5. Índex d’amfibis reproductors
Font: seguiment de basses i punts d’aigua
Indicador: nombre d’espècies reproductores detectades anualment.
Complement: nombre total d’individus observats.
Interès: qualitat dels hàbitats aquàtics.

6. Tendència d’ocells forestals comuns
Font: programes de seguiment d’avifauna i estació SYLVIA
Indicador: índex d’abundància d’espècies forestals característiques (mallerengues, pit-roig, pinsà).
Interès: indicador europeu habitual de salut dels boscos.

7. Índex d’ocells d’espais oberts
Font: transsectes d’avifauna
Indicador: abundància relativa d’espècies associades a espais oberts.
Interès: detecta la pèrdua de mosaics agroforestals.

8. Èxit reproductor de rapinyaires
Font: seguiment de nidificació
Indicador: percentatge de territoris amb reproducció exitosa.
Interès: indicador de qualitat tròfica i tranquil·litat territorial.

Les papallones de Collserola

9. Índex de diversitat de papallones
Font: programa CBMS
Indicador: índex de diversitat anual.
Complement: proporció d’espècies especialistes.
Interès: indicador molt sensible de canvis en l’estructura del paisatge.

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones
Font: CBMS
Indicador: percentatge d’espècies generalistes.
Interès: detecta processos d’aforestació i simplificació ecològica.

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes
Font: inventaris malacològics
Indicador: nombre total d’espècies detectades.
Complement: proporció d’espècies rares o especialitzades.
Interès: indicador de qualitat del sòl forestal i microhàbitats.

12. Estat de la flora prioritària
Font: programa SEFA
Indicador: nombre de poblacions actives dels tàxons prioritaris.
Interès: seguiment de plantes rares o vulnerables.

13. Índex d’espècies invasores controlades
Font: programes de gestió
Indicador: superfície afectada per espècies invasores.
Complement: nombre d’individus eliminats.
Interès: eficàcia de les polítiques de control.

14. Índex de migració de rapinyaires
Font: observatori del turó de la Magarola
Indicador: nombre total anual d’individus observats.
Complement: riquesa d’espècies.
Interès: indicador de tendències regionals de migració.

Indicador sintètic final
Molts parcs europeus publiquen un indicador integrat de biodiversitat que combina diversos índexs.
Per exemple:
Índex global de biodiversitat del Parc
• combinació d’indicadors de papallones, ocells i micromamífers.
Aquest tipus d’indicador permet comunicar de manera molt clara si la biodiversitat:
• millora
• es manté estable
• o es degrada.

Analitzant les dades de l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha tres indicadors ecològics implícits que són especialment reveladors. El document els esmenta de manera dispersa però no els presenta com a indicadors de tendència, tot i que són senyals d’alerta ecològica. Aquests tres serien probablement els més significatius per entendre l’evolució del parc.

1. Davallada de micromamífers: possible indicador d’estrès ecològic del sotabosc

• valor de densitat més baix de tota la sèrie històrica
• absència durant diversos anys de: Crocidura russula i Mus spretus
Aquest és un indicador molt sensible perquè els micromamífers reaccionen ràpidament a:
• degradació del sòl
• simplificació del sotabosc
• pertorbació constant
• canvis climàtics (sequera).
En molts ecosistemes forestals mediterranis, els micromamífers són la base de la cadena tròfica de: rapinyaires nocturns, serps o petits carnívors. Una davallada sostinguda pot provocar efectes en cascada a tot l’ecosistema.

2. Homogeneïtzació de la comunitat de papallones

El programa CBMS ja detecta: pèrdua d’espècies especialistes, augment d’espècies generalistes.
Aquest fenomen és un indicador clàssic de degradació ecològica i s’anomena: homogeneïtzació biòtica
Causes habituals
• tancament del paisatge, desaparició de mosaics agrícoles, sequera i pressió humana.
Les papallones són un dels bioindicadors més fiables dels canvis d’hàbitat a escala europea.
Quan desapareixen espècies especialistes, vol dir que els hàbitats s’estan simplificant.

3. Substitució d’espècies forestals especialistes de ratpenats per espècies
generalistes

El seguiment de quiròpters apunta: increment d’espècies generalistes, menor pes d’espècies amb requisits més estrictes.
Aquest és un patró que s’observa sovint en ecosistemes sotmesos a: pertorbació humana, fragmentació o simplificació estructural del bosc.
Significat ecològic: Les espècies generalistes toleren: soroll, llum artificial, paisatges més degradats.
En canvi, les especialistes desapareixen abans. Per això aquest indicador és molt útil per detectar alteracions subtils dels ecosistemes forestals.

Lectura conjunta dels tres indicadors:
Si es miren conjuntament, tots tres apunten cap a un possible procés comú: simplificació dels ecosistemes, pressió ambiental elevada i pèrdua d’especialització ecològica. És un patró que es veu sovint en espais naturals periurbans amb molta freqüentació humana.
Seria interessant que el Parc publiqués aquests indicadors clarament. Si aquests resultats es converteixen en indicadors anuals, permetrien saber si Collserola evoluciona cap a un ecosistema ecològicament més simplificat o bé cap a una recuperació de la biodiversitat.
Sense aquesta síntesi, la informació queda dispersa en molts seguiments, però no permet entendre l’estat global del parc.

Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)

Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Memfotisme de l’alcalde Basagañas respecte les normes del Parc de Collserola

El 19/12/23 vaig participar del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, allà es va presentar una nova entitat, un lobby dels ciclistes de muntanya, que com a acte de presentació van interposar un plet legal contra el Pla Especial de protecció del Parc Natural, atès el nou govern de Junts+ERC a l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat l'únic que ha començat, després de molts anys a multar a ciclistes que incompleixen la normativa del Parc pel que fa a la prohibició de circular per vies inferiors als 3 metres d'ample. Evidentment, corriols inclosos. Egoistament, volen fer canviar la normativa, perquè puguin gaudir de descensos per corriols, malgrat que malmetin la natura, erosionant el sòl, espantant la fauna, destrossant vegetació i molestant i posant en perill, també, els caminants. Fet intolerable a un espai natural que cal protegir, precisament, per estar sotmès a pressions per tots costats (urbanístiques, aïllament, hiperfreqüentació, sequera, etc.)

Els responsables del Parc Natural són ben conscients del mal que fa la circulació rodada pels corriols i admeten que cal fer-hi front. Tanmateix, la responsabilitat última és de cada municipi, i cap d'ells, des de la declaració de Parc Natural, l'any 2010, no havia aplicat cap sanció en aquest aspecte. Simplement, havien fet campanyes informatives que no van servir per evitar l’incompliment reiterat de la normativa. Amb les noves tecnologies, s'han geolocalitzat infinitat de rutes per corriols, a les que els practicants del ciclisme de muntanya hi tenen accés i hi fan cua. Cada cop són més, tots ells, delinqüents, dels que les autoritats municipals són còmplices i els deixen fer, malgrat el mal que fan.
Als membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola, ens treu de polleguera tanta insensibilitat amb la natura, en un espai tan fràgil com és Collserola. En el ple municipal del 20/12/23 vaig interpel·lar a l'alcalde al torn de precs i preguntes, i tot i reconèixer que «hem de ser més durs amb aquells que no compleixen la normativa» -jo el vaig rebatre assegurant que no feien res- ell va defugir la responsabilitat dient que «hi ha d'haver un equilibri entre el respecte a la biodiversitat i el dret que tenen els 4 milions de ciutadans metropolitans a fer esport Collserola», quan aquest és un altre problema, el de la hiperfreqüentació. En cap cas va fer un gest de canvi en la seva política d'inacció i deixar fer, denotant així la seva manca de sensibilitat ambiental, igual que el menfotisme dels governants mundials per fer front al canvi climàtic. No ens donen cap esperança que siguin capaços d'aturar l'augment de la temperatura global reduint el consum de petroli i aturant la seva extracció. Sempre hi ha uns interessos superiors al darrere. O, com feia Rajoy, respecte a la llei de memòria històrica. 0€ de pressupost de la policia per fer alguna batuda puntual als ciclistes en corriols. I per què no tornar a permetre que les motos de trial tornin a campar per Collserola?
És més important continuar amb el progrés, per irracional que sigui, continuem prioritzant edificar fins als límits del Parc Natural, permetem que obrin nous corriols, encara que es carreguin la biodiversitat.

Evidentment, aquest article d'opinió, per extensió, denúncia també a tots els altres alcaldes de l'entorn de Collserola que no fan un pas pel compliment de la normativa ciclista del Parc Natural.

Oleguer Farràs Jané - Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya - PCDC

Prevenir els incendis i conservar el bosc - Posicionament PCDC

 

Dos objectius irrenunciables al parc natural de Collserola

Estiu 2023

Aportació d’alguns criteris per una actuació consensuada

 

Antecedents.

A mesura que les alteracions climàtiques s’intensifiquen creix la preocupació per fer-hi front. L’existència d’espais urbanitzats del parc, tant interiors com funcionals; les activitats i infraestructures existents i la situació greu de sequera, especialment, generen una evident percepció de patir un risc extrem d’incendi, com ho evidencien les manifestacions d’entitats de diverses urbanitzacions. ^*Com exemple, l’associació Collserola Paisatge Viu i altres promouen la col·locació de pancartes amb el lema "Collserola en Perill" davant de “ l'actual situació d'extrema gravetat per la sequera i manca d’actuacions” i alerten que “A algú li explotarà la situació aquest estiu”

Una primera qüestió per arribar a acords sobre les actuacions que cal fer i establir prioritats per part de les molt diverses entitats que conformem aquest Consell Consultiu és situar el debat sobre la sequera, el risc d’incendi i les mesures preventives en el marc de la gestió del parc natural com a espai natural protegit, d’acord amb el que determina la legislació vigent.

La PCDC vam assistir a la sessió d’informació i debat convocada pel Consorci a demanda de les entitats veïnals i vam contrastar les informacions aportades sobre els riscs, persones potencialment afectades, o els dispositius de prevenció d’incendis.

Les entitats que formem part de la PCDC òbviament compartim la necessitat de garantir que s’apliquin totes les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis perquè afecten la seguretat dels habitants del parc. Cal adaptar les mesures i accions previstes a la situació de sequera i d’alteració del que hem considerat fins ara normalitat climàtica.

Valoració i propostes.

Pel nostre costat vam donar a conèixer l’opinió i propostes que sotmetem a la consideració dels membres del CC amb la voluntat d’aportar criteris i contribuir a assolir acords sobre les accions a posar en marxa per les administracions i també per les entitats que participem en aquest CC.

Les exposem a continuació:

1. Els darrers anys molts mitjans han difós el missatge transmès pel cap del GRAF sobre els incendis anomenats de 6a. generació de manera no prou encertada, reiterada i simplificada. Considerem que la informació transmesa sobre un hipotètic incendi que afectaria tot l’àmbit de la serra de Collserola no contempla la complexitat d’elements que cal considerar per a la preservació i millora del paisatge forestal i per a una gestió preventiva dels riscos. Amb aquesta visió linial i insuficient s’ha alimentat l’alarmisme de la població i no s’han aportat propostes concretes i efectives per fer realitat un paisatge resilient, divers i que atorgui seguretat. El lema Collserola en perill no ajuda i pateix d’aquest defecte, segons el nostre parer.

2. La PCDC no compartim el discurs unidimensional de l’esmentada campanya mediàtica perquè exclusivament es proposa destruir el que apriorísticament s’anomena “excés de massa forestal” i n’exigeig “l’eliminació”, sota la consigna de la necessària “neteja” del bosc mediterrani i amb el tòpic “dels incendis s’apaguen a l’hivern”. La recent declaració de la Fundació Pau Costa sobre la gestió dels grans incendis forestals a l’estat Espanyol planteja de manera equil·librada els criteris i la relació estreta entre prevenció d’incendis i conservació i millora de les masses forestals i la biodiversitat.

3. Citem l’investigador en conservació i maneig de la biodiversitat en els espais naturals Alfredo Ojanguren el qual, en rebutjar per acientífica la consideració dels boscos com a simple acumulació de combustible, recorda sarcàsticament que “més n’hi ha a les benzineres, però és prou clar que no cremen si ningú n’inicia el foc.” Afegeix el professor asturià: “En una zona que ha estat explotada per conreus o pastures i ara resta abandonada, la ciència ens descriu perfectament quin tipus de plantes l’aniran ocupant i la seva successió i evolució cap a la maduració amb diversitat màxima i funcions ecosistèmiques màximes”.

4. O si ho volem veure des de la mirada de les nostra legislació, la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, a l’art.17.4 hi estableix que cal promoure als Espais Naturals Protegits (ENP) una “àmplia xarxa de reserves forestals destinada a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs o semimadurs d’alt valor natural”.

5. Les entitats de la PCDC no tenim expertesa sobre incendis; amb tot, pel que fa a les mesures efectives per a la detecció i extinció d’incendis, considerem que el Consorci va aportar informació contrastada sobre la vigilància (Collserola manté les torres actives), coordinació amb tots el cossos de bombers i ADF i rapidesa en l’aportació dels mitjans aeris i terrestres per abordar amb immediatesa l’inici dels incendis. No hem escoltat cap font que qüestioni l’exposat pels tècnics del parc, ni que es refusés l’exposat.

6. Un altre element que volem posar de relleu és la contradicció entre la pressió i urgència que observem a l’hora d’exigir a les administracions que apliquin la normativa que comporta tallar arbres: … plans perimetrals de protecció (actuacions sobre un 20% de la superfície total del parc!); més les franges perimetrals de les urbanitzacions i les limítrofes del parc; més les estassades a pistes, carenes, corriols; més el desbrossat sota les nombroses línies elèctriques; més les diverses actuacions i projectes de recerca; * Per exemple, LIFE ClimarK a Can Montmany i el Bosc Grań a Valldoreix, Can Ferrer a BCN; o als Turons de can Pasqual (BCN) o Ca N’Oller a Montcada), entre molts d’altres. més la recuperació de zones agrícoles (s’arriben a proposar rompudes); més les diverses actuacions de ramats que actuen en diversos municipis; … que contrasta amb ignorar o mirar cap a un altre costat a l’hora de demanar a les mateixes administracions (ajuntaments, AMB, DIBA, Consorci, Generalitat) posar ordre, inspeccionar i reduir el nombre de persones que poden viure en l’espai natural sense ocasionar riscos inassumibles …

7. Com ho hem vist, gràcies a l’estudi impulsat i demanat per aquest CC sobre la riera de Vallvidrera, l’ACA “ha descobert” que la principal causa de la contaminació i pèrdua de qualitat ambiental rau en les extraccions d’aigua de pous legals i il·legals que eixuguen el curs fluvial, així com per l’augment d’aigües residuals abocades que provoca un mal funcionament de la depuradora de les Planes * L’estudi de la UB indica que l’EDAR ha de millorar la qualitat de les aigües que aboca a la riera.

8. Per aquestes raons vam insistir en què cal defugir la visió unilateral sobre la prevenció dels incendis que alhora ens dificulta fer una avaluació encertada sobre les actuacions del Parc i menys encara per aconseguir, mes enllà de la publicitat, l’objectiu de prevenir els incendis forestals.

9. Compartim el neguit per la seguretat de la població que viu al parc i demanem mesures efectives per garantir-la, però no és acceptable difondre conceptes contraris al que estableix la ciència com el pervers “
el bosc està brut” … quan no es refereix als residus, vidres o impactes de les activitats humanes, sinó al sotabosc inherent al bosc mediterrani temperat de Collserola. Darrera del “bosc brut”, s’obre pas al “cal eliminar la vegetació o la massa forestal excessiva”que és percebuda linialment i exclusiva com a una “acumulació de combustible” com ho hem vist. El bosc mediterrani de Collserola sense sotabosc no podria evolucionar cap a la maduració ni esdevenir un bosc resilient, sinó una arbreda tipus devesa extremenya.

10. Com a conclusió suggerim que aquest CC acordi i demani al Consorci i les administracions implicades que es posi la prioritat de les actuacions públiques en la prevenció o dit de manera planera en les mesures per evitar que es “cali foc a la benzinera”.

11. Alguns exemples poden ser:

• Aplicar i fer aplicar estrictament les normatives per executar les franges establertes legalment i fer-les complir subsidiàriament rescabalant-se del seu cost en els responsables de fer-les (particulars, ajuntaments, activitats, …)

• Limitar dràsticament els accessos i les activitats amb risc d’ocasionar incendis (línies elèctriques; treballs forestals i agrícoles; accés i concentracions amb vehicle motoritzat; revetlles i celebracions; curses; estades i activitats inadequades; … Cal reclamar un cens detallat i prioritzat de les activitats d’alt risc.

• Presentar, donar a conèixer i sensibilitzar sobre els plans d’evacuació.

• Augmentar la vigilància i aplicació de sancions amb implicació real i compartida per part de les diferents administracions, en especial les dels 10 municipis del parc.

• Establir un pacte entre totes les entitats membres d’aquest CC i d’altres entitats socials coneixedores i preocupades per Collserola per sensibilitzar, informar, advertir i denunciar totes les actuacions que poden provocar o facilitar l’inici d’incendis forestals, així com d’activitats que dificultin l’evolució i bon estat de conservació del bosc, dels hàbitats i de les espècies, tant entre els usuaris com entre els residents al parc, incidint amb èmfasi alhora en la mateixa responsabilització.

  Collserola, 21 de juny de 2023