Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Senglar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Senglar. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de juliol del 2026

La Plataforma SOS Senglars denuncia que la Generalitat està “jugant amb foc” amb l'extermini massiu de senglars i exigeix aturar les batudes indiscriminades.

 Les batudes nocturnes amb armes de foc en zones habitades, l'ús de drons i l'eliminació massiva de senglars vulneren el principi de precaució i podrien tenir conseqüències ecològiques imprevisibles així com posar en risc la seguretat ciutadana.

Barcelona, 27 de juliol de 2026. 

La Plataforma SOS Senglars, integrada per entitats ecologistes, animalistes, científiques, juristes, acadèmiques, professionals veterinaris i milers de ciutadans, denuncia públicament l'estratègia adoptada per la Generalitat de Catalunya davant la pesta porcina africana (PPA), basada en l'eliminació indiscriminada de senglars mitjançant batudes intensives, actuacions nocturnes amb armes de foc i l'ús de drons equipats amb càmeres tèrmiques.

Segons dades oficials de la Generalitat https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/849948/actualitzacio-setmanal-situacio-pesta-porcina-africana, entre l'1 de gener i el 16 de juliol de 2026 s'han capturat 26.587 senglars a Catalunya. Des del 28 de novembre s’han analitzat 9.357 senglars, dels quals només 368 han resultat positius per pesta porcina africana (3,93%). Durant la setmana del 15 de juny, la positivitat va ser encara menor: 2 positius entre 569 animals analitzats (0,4%).

La Plataforma considera que aquestes actuacions no estan avalades pel coneixement científic disponible, contradiuen les recomanacions dels principals organismes internacionals i s'estan desenvolupant sense la transparència exigible en una actuació d'aquestes dimensions.

La Generalitat ignora la ciència

Fa anys que entitats de la plataforma, membres de la Taula del Senglar i de l'Observatori del Senglar de la Generalitat, aporten documentació científica demostrant que la caça intensiva no constitueix una eina eficaç de regulació poblacional i que, fins i tot, pot provocar l'efecte contrari en alterar l'estructura social de l'espècie i incrementar la seva resposta reproductiva. I que la mort indiscriminada dels senglars (el 95% dels quals estaven sans) i més de nit provoca el seu desplaçament, ergo la dispersió del virus.

Aquestes conclusions coincideixen amb les recomanacions de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (WOAH), que prioritzen la bioseguretat, la vigilància epidemiològica i la retirada de carcasses davant de les matances massives.

Malgrat això, la Generalitat ha optat per una estratègia centrada en l'eliminació d'animals.

Els veïns denuncien trets en zones urbanes

La Plataforma ha rebut en els darrers dies denúncies de veïns de diversos municipis catalans.

Als barris de muntanya de Les Planes (Barcelona) i La Floresta (Sant Cugat del Vallès), els residents denuncien que durant la nit i la matinada s'han efectuat trets a la via pública, davant d'habitatges i equipaments. Segons expliquen, a les Planes s'ha arribat a abatre un senglar, quedant el carrer cobert de sang i restes biològiques sense que es realitzés una desinfecció immediata. Veïns de La Floresta relaten que en ple carrer, els Agents Rurals han arribat a acorralar a una femella amb les seves cries, i els han abatut directament davant dels veïns entre els quals hi havia infants que han presenciat la matança.

Mentrestant, a Ullastrell, diverses persones denuncien actuacions nocturnes amb drons equipats amb càmeres tèrmiques, visió nocturna i armes amb silenciador a pocs metres de finques habitades.

Aquest patró de desplaçament dels senglars cap a nuclis urbans on no hi ha caça no és nou ni aliè a l’Administració. La Plataforma considera que aquest mecanisme, ja conegut pels mateixos tècnics de l’Administració,(vegeu estudi elaborat per Minuartia, la mateixa consultora que realitza els informes oficials per a la Generalitat— ja van documentar al Parc Natural del Montseny que el senglar es refugia en zones on no s’exerceix la caça quan hi ha pressió cinegètica als terrenys de l’entorn, és compatible amb el que ara denuncien els veïns de Les Planes i Ullastrell.

La Plataforma considera que el permís excepcional amb què la Generalitat de Catalunya ha autoritzat la cacera dins de nucli urbà, vulnerant les normes que estableixen les distàncies de seguretat obligatòries, posa en perill a la població alhora que els obliga a presenciar la mort violenta d'animals al costat dels seus habitatges, imatges sens dubte que seran difícils d'oblidar.

Jugar amb els ecosistemes és jugar amb foc

La persecució indiscriminada d'una espècie autòctona comporta riscos ecològics que encara no es coneixen prou. Diversos estudis científics descriuen el senglar com un enginyer ecosistèmic. En remoure el sòl mentre busca aliment incorpora matèria orgànica, afavoreix la regeneració forestal i modifica l'acumulació de combustible vegetal.

Un treball publicat a Philosophical Transactions of the Royal Society B http://dx.doi.org/10.1098/rstb.2017.0443 assenyala que aquesta funció podria contribuir a reduir la intensitat potencial dels incendis forestals.

Segons el biòleg Salvador Pueyo, signant del manifest de SOS Senglars, "sabem que la presència de senglars no impedeix els incendis, però eliminar-los massivament, podria empitjorar-los. Quan elimines una espècie autòctona estàs jugant a una ruleta russa ecològica. La Generalitat està jugant amb foc”.

Una mobilització ciutadana sense precedents

La preocupació social creix dia rere dia. La Plataforma SOS Senglars ja ha recollit més de 5.900 signatures de ciutadans i continua incorporant noves entitats, investigadors, juristes, veterinaris i professionals vinculats a la conservació de la natura i a la protecció dels animals. Aquest ampli suport demostra que la societat reclama una gestió de la fauna basada en la ciència, la transparència i el respecte pels ecosistemes.

La Plataforma SOS Senglars reclama a la Generalitat de Catalunya:

  • La suspensió immediata de les batudes.

  • Transparència absoluta sobre els criteris tècnics i epidemiològics que justifiquen aquestes actuacions.

  • El compliment estricte dels protocols de seguretat i bioseguretat.

  • Una investigació de les denúncies presentades pels veïns.

  • L'obertura d'un procés de diàleg amb la comunitat científica independent i les entitats conservacionistes i animalistes.

  • L'aplicació de les recomanacions dels organismes internacionals en la gestió de la pesta porcina africana.

La conservació de la biodiversitat no es pot gestionar a cop d’escopeta. Catalunya necessita polítiques públiques basades en l'evidència científica, no en la improvisació ni en la pressió dels interessos cinegètics.

Més informació a: https://sossenglars.org/

dijous, 9 d’abril del 2026

Denunciem que la campanya contra el senglar a Collserola bloqueja el seguiment científic i evidencia una eficàcia decreixent.


  


        COMUNICAT DE PREMSA


La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalitat està retardant la concessió dels permisos que sol·licita el Consorci del Parc Natural per reprendre els seguiments i el monitoratge de diverses espècies, fins que no hagi acabat la campanya d'extermini del senglar que impulsa el govern de la Generalitat a Collserola.

Les entitats considerem que aquesta situació és especialment greu, ja que els seguiments científics de fauna —ratpenats, aus, papallones, mamífers o fins i tot el mateix senglar— continuen aturats, en un moment en què seria imprescindible disposar de dades rigoroses per avaluar l’estat real dels ecosistemes.

Manca d’indicadors i dificultat per avaluar l’estat ecològic

Al Consell Consultiu celebrat a finals de març a la seu del Consorci del Parc Natural, Oleguer Farràs (Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya i PCDC) va posar sobre la taula les mancances en la presentació dels resultats dels seguiments ecològics en les memòries anuals del Parc, a partir d’un document presentat prèviament, on també fan propostes de millora.

Segons es va exposar, tot i la gran quantitat de dades recollides, aquestes es presenten majoritàriament en forma de descripcions qualitatives o xifres puntuals, sense una estructura clara d’indicadors que permeti: identificar tendències ecològiques, comparar sèries temporals i avaluar l’evolució de la biodiversitat

Aquesta mancança impedeix respondre preguntes fonamentals com:

  • Quin és l’estat global de la biodiversitat del parc?

  • Quins hàbitats evolucionen positivament o negativament?

  • Quines pressions ambientals són més determinants?

Per revertir-ho, es va proposar la incorporació d’un sistema estructurat d’indicadors —fins a 15— basats en seguiments ja existents (fauna, flora, hàbitats i processos ecològics), incloent-hi un indicador sintètic global de biodiversitat.

El biòleg del parc, Seán Cahill, va donar una extensa resposta justificant que la memòria anual resumia molt les dades aportades en els seguiments, va reconèixer les limitacions actuals i va apuntar que es treballa per millorar l’accés a més informació sobre els monitoratges, mentre que el director del parc, Raimon Rodà, va lamentar que els seguiments estiguin actualment aturats per les restriccions decretades, a l’espera de permisos per poder reiniciar-los.

Un indicador clau: cada cop menys senglars infectats

En aquest context, les dades disponibles sobre la gestió del senglar apunten a una desproporció creixent entre animals abatuts i casos positius de pesta porcina africana.

Segons informacions difoses la setmana passada per mitjans públics com 3Cat, de milers de senglars abatuts, només uns 244 —al voltant d’un 8%— han resultat infectats.

Senglars abatuts a Collserola
Aquesta dada és especialment rellevant perquè apunta a un escenari de rendiment decreixent: cada vegada s’eliminen més animals i, per tant, es detecten proporcionalment menys casos positius.

Des d’un punt de vista ecològic i epidemiològic, això és coherent amb una reducció progressiva de la població, però també implica que l’estratègia pot estar perdent eficàcia i incrementant el seu impacte sobre fauna majoritàriament sana.

Reduir senglars per protegir el model econòmic agroindustrial intensiu.

El Govern ha justificat aquestes mesures amb l’objectiu de reduir al màxim la població de senglars per minimitzar el risc de nous casos, ja que cada positiu trobat de nou allarga el període necessari per recuperar l’estatus sanitari que permetria reprendre l’exportació de carn porcina a mercats com la Xina.

Gàbia per senglars abatuts a la Vall de Sant Just

Aquesta lògica situa la fauna salvatge com a variable d’ajust d’un problema que té una dimensió econòmica clara, vinculada al model de ramaderia porcina intensiva.

Diverses veus del món científic, com l’ecòloga Sandra Saura, han insistit en la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una visió ecosistèmica. El senglar, lluny de ser només un problema, exerceix funcions ecològiques essencials com la dispersió de llavors, el control d’invertebrats, l’eliminació de carronya o la regeneració del sòl.

Una estratègia desconnectada del funcionament dels ecosistemes

Volem alertar que l’eliminació massiva de senglars no només té una eficàcia discutible, sinó que també ignora el paper estructural d’aquesta espècie dins l’ecosistema. Reiterem que és una aberració.

A més, recordem que encara no s’ha determinat amb claredat l’origen del focus de la malaltia, fet que qüestiona l’efectivitat d’una estratègia centrada gairebé exclusivament en la reducció de fauna salvatge.

Oleguer Farràs conclou que:

“La gestió d’un problema sanitari que afecta la indústria porcina no pot basar-se en respostes simplificades que traslladen el cost a la fauna salvatge i al medi natural. Sense seguiments actius ni indicadors clars, no es pot avaluar si les mesures funcionen.”

I afegeix:

“Quan la conservació de la natura queda subordinada a interessos econòmics, el que es posa en risc no és només la biodiversitat, sinó el model de país que volem.”

Proposta de 15 indicadors sobre els seguiments que ja es duen a terme:

1. Índex d’abundància d’esquirol

2. Índex d’abundància de micromamífers

3. Riquesa d’espècies de ratpenats

4. Índex d’activitat de quiròpters

5. Índex d’amfibis reproductors

6. Tendència d’ocells forestals comuns

7. Índex d’ocells d’espais oberts

8. Èxit reproductor de rapinyaires

9. Índex de diversitat de papallones

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes

12. Estat de la flora prioritària

13. Índex d’espècies invasores controlades

14. Índex de migració de rapinyaires

15. Indicador sintètic global de biodiversitat del Parc


9 d’Abril de 2026

https://defensemcollserola.blogspot.com/ https://www.collserola.org

PRIMERA REUNIÓ ENTRE LA PLATAFORMA SOS SENGLARS I EL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

   NOTA DE PREMSA Durant la reunió dels portaveus de la Plataforma, prop d’un centenar de persones convocades per SOS Senglars s’han concent...