Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
Comunicat de premsa 18-03-2026
Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).
Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.
Una resposta sanitària que es converteix en extermini
La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.
Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.
El dret
del senglar a viure a Collserola
El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.
Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.
No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.
El tancament del parc: una mesura contraproduent
El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.
En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.
En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.
Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.
Una
narrativa que criminalitza la fauna salvatge
Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.
Per una gestió basada en la convivència amb la natura
Davant aquesta situació, reclamem:
l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola
que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats
que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu
que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals
Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.
La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.
...................................................................................................................................
Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:
Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”
Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”
Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”
