dijous, 9 d’abril del 2026

Denunciem que la campanya contra el senglar a Collserola bloqueja el seguiment científic i evidencia una eficàcia decreixent.


  


        COMUNICAT DE PREMSA


La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalitat està retardant la concessió dels permisos que sol·licita el Consorci del Parc Natural per reprendre els seguiments i el monitoratge de diverses espècies, fins que no hagi acabat la campanya d'extermini del senglar que impulsa el govern de la Generalitat a Collserola.

Les entitats considerem que aquesta situació és especialment greu, ja que els seguiments científics de fauna —ratpenats, aus, papallones, mamífers o fins i tot el mateix senglar— continuen aturats, en un moment en què seria imprescindible disposar de dades rigoroses per avaluar l’estat real dels ecosistemes.

Manca d’indicadors i dificultat per avaluar l’estat ecològic

Al Consell Consultiu celebrat a finals de març a la seu del Consorci del Parc Natural, Oleguer Farràs (Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya i PCDC) va posar sobre la taula les mancances en la presentació dels resultats dels seguiments ecològics en les memòries anuals del Parc, a partir d’un document presentat prèviament, on també fan propostes de millora.

Segons es va exposar, tot i la gran quantitat de dades recollides, aquestes es presenten majoritàriament en forma de descripcions qualitatives o xifres puntuals, sense una estructura clara d’indicadors que permeti: identificar tendències ecològiques, comparar sèries temporals i avaluar l’evolució de la biodiversitat

Aquesta mancança impedeix respondre preguntes fonamentals com:

  • Quin és l’estat global de la biodiversitat del parc?

  • Quins hàbitats evolucionen positivament o negativament?

  • Quines pressions ambientals són més determinants?

Per revertir-ho, es va proposar la incorporació d’un sistema estructurat d’indicadors —fins a 15— basats en seguiments ja existents (fauna, flora, hàbitats i processos ecològics), incloent-hi un indicador sintètic global de biodiversitat.

El biòleg del parc, Seán Cahill, va donar una extensa resposta justificant que la memòria anual resumia molt les dades aportades en els seguiments, va reconèixer les limitacions actuals i va apuntar que es treballa per millorar l’accés a més informació sobre els monitoratges, mentre que el director del parc, Raimon Rodà, va lamentar que els seguiments estiguin actualment aturats per les restriccions decretades, a l’espera de permisos per poder reiniciar-los.

Un indicador clau: cada cop menys senglars infectats

En aquest context, les dades disponibles sobre la gestió del senglar apunten a una desproporció creixent entre animals abatuts i casos positius de pesta porcina africana.

Segons informacions difoses la setmana passada per mitjans públics com 3Cat, de milers de senglars abatuts, només uns 244 —al voltant d’un 8%— han resultat infectats.

Senglars abatuts a Collserola
Aquesta dada és especialment rellevant perquè apunta a un escenari de rendiment decreixent: cada vegada s’eliminen més animals i, per tant, es detecten proporcionalment menys casos positius.

Des d’un punt de vista ecològic i epidemiològic, això és coherent amb una reducció progressiva de la població, però també implica que l’estratègia pot estar perdent eficàcia i incrementant el seu impacte sobre fauna majoritàriament sana.

Reduir senglars per protegir el model econòmic agroindustrial intensiu.

El Govern ha justificat aquestes mesures amb l’objectiu de reduir al màxim la població de senglars per minimitzar el risc de nous casos, ja que cada positiu trobat de nou allarga el període necessari per recuperar l’estatus sanitari que permetria reprendre l’exportació de carn porcina a mercats com la Xina.

Gàbia per senglars abatuts a la Vall de Sant Just

Aquesta lògica situa la fauna salvatge com a variable d’ajust d’un problema que té una dimensió econòmica clara, vinculada al model de ramaderia porcina intensiva.

Diverses veus del món científic, com l’ecòloga Sandra Saura, han insistit en la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una visió ecosistèmica. El senglar, lluny de ser només un problema, exerceix funcions ecològiques essencials com la dispersió de llavors, el control d’invertebrats, l’eliminació de carronya o la regeneració del sòl.

Una estratègia desconnectada del funcionament dels ecosistemes

Volem alertar que l’eliminació massiva de senglars no només té una eficàcia discutible, sinó que també ignora el paper estructural d’aquesta espècie dins l’ecosistema. Reiterem que és una aberració.

A més, recordem que encara no s’ha determinat amb claredat l’origen del focus de la malaltia, fet que qüestiona l’efectivitat d’una estratègia centrada gairebé exclusivament en la reducció de fauna salvatge.

Oleguer Farràs conclou que:

“La gestió d’un problema sanitari que afecta la indústria porcina no pot basar-se en respostes simplificades que traslladen el cost a la fauna salvatge i al medi natural. Sense seguiments actius ni indicadors clars, no es pot avaluar si les mesures funcionen.”

I afegeix:

“Quan la conservació de la natura queda subordinada a interessos econòmics, el que es posa en risc no és només la biodiversitat, sinó el model de país que volem.”

Proposta de 15 indicadors sobre els seguiments que ja es duen a terme:

1. Índex d’abundància d’esquirol

2. Índex d’abundància de micromamífers

3. Riquesa d’espècies de ratpenats

4. Índex d’activitat de quiròpters

5. Índex d’amfibis reproductors

6. Tendència d’ocells forestals comuns

7. Índex d’ocells d’espais oberts

8. Èxit reproductor de rapinyaires

9. Índex de diversitat de papallones

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes

12. Estat de la flora prioritària

13. Índex d’espècies invasores controlades

14. Índex de migració de rapinyaires

15. Indicador sintètic global de biodiversitat del Parc


9 d’Abril de 2026

https://defensemcollserola.blogspot.com/ https://www.collserola.org

dimecres, 1 d’abril del 2026

Consideracions sobre els seguiments ecològics i la necessitat d’indicadors al Parc Natural de la Serra de Collserola

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Document presentat al Consorci i tractat al Consell Consultiu el Març 2026

A partir de la informació publicada en l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, es constata que el Parc disposa d’una base notable de programes de seguiment ecològic. Entre aquests destaquen els dedicats a quiròpters, micromamífers, herpetofauna, avifauna, papallones, flora d’interès i gasteròpodes, així com diversos estudis específics.

La continuïtat d’aquests programes representa un actiu important per al  coneixement científic del massís. Tanmateix, l’anàlisi del contingut de l’anuari posa de manifest una limitació significativa: la informació publicada no permet avaluar amb claredat l’evolució de l’estat ecològic del Parc ni les implicacions de gestió derivades dels seguiments realitzats.
Absència d’indicadors ecològics estructurats Tot i la gran quantitat de dades obtingudes, la major part dels resultats es presenten en forma de descripcions qualitatives o de xifres puntuals corresponents a una campanya concreta.

Aquesta forma de presentació dificulta:
• identificar tendències ecològiques clares;
• comparar resultats entre anys;
• valorar si les comunitats biològiques mostren processos de recuperació o de regressió.

Per exemple, l’anuari apunta algunes tendències potencialment preocupants:
• disminució dels albiraments d’esquirols;
• valors mínims històrics de densitat de micromamífers;
• pèrdua d’espècies especialistes de papallones;
• augment d’espècies generalistes de ratpenats.

Malgrat això, aquestes observacions no es presenten en forma d’indicadors quantificats ni contextualitzats dins d’una sèrie temporal completa, fet que impedeix interpretar adequadament la magnitud i la significació ecològica dels canvis detectats.

Manca d’una síntesi de l’estat ecològic global del Parc
Un altre element absent és una síntesi que integri els resultats dels diferents programes de seguiment.
En la seva forma actual, l’anuari presenta informació fragmentada per grups taxonòmics, però no
ofereix una valoració global que permeti respondre preguntes fonamentals com ara:
• quin és l’estat general de la biodiversitat del Parc;
• quins hàbitats mostren tendències positives o negatives;
• quines pressions ambientals són actualment més determinants.

Aquest tipus de síntesi és habitual en molts espais naturals protegits europeus, on els seguiments científics es tradueixen en indicadors integrats de salut ecològica. 

Vinculació insuficient entre seguiment científic i gestió
Finalment, els resultats dels seguiments rarament es relacionen explícitament amb decisions de gestió.
En un espai natural sotmès a una pressió humana tan elevada com Collserola —amb milions de visites
anuals i una forta fragmentació del territori— resulta especialment important que el monitoratge ecològic serveixi per orientar les polítiques de conservació.
En aquest sentit, seria desitjable que els informes indiquessin amb més claredat:
• quines mesures de gestió es deriven dels resultats observats;
• si cal reforçar la protecció d’alguns hàbitats o espècies;
• si determinades pressions (freqüentació, transformacions del paisatge, espècies invasores, etc.) estan afectant alguns indicadors biològics.

Propostes de millora
Per reforçar la utilitat científica i la transparència dels seguiments del Parc, es proposa que les futures publicacions incorporin:
1. Un sistema d’indicadors ecològics del Parc, actualitzat anualment.
2. Sèries temporals de dades dels principals programes de monitoratge.
3. Una síntesi anual de l’estat ecològic global del Parc Natural.
4. Una explicació explícita de les implicacions de gestió derivades dels resultats dels seguiments.
Aquestes millores permetrien que la gran quantitat d’informació científica generada pels programes de monitoratge es convertís en una eina més efectiva per a la gestió adaptativa i la conservació de la biodiversitat.

Proposta d’indicadors ecològics per al Parc Natural de Collserola (entre 10 i 15 indicadors).

Llista d’indicadors que Collserola podria publicar fàcilment amb les dades que ja té. Seria molt útil per posar en evidència que el problema no és la manca de dades, sinó la manera com es presenten. A partir de les dades que ja recull el Parc Natural de la Serra de Collserola, és perfectament possible construir un quadre d’indicadors ecològics anuals sense necessitat d’implementar nous programes de seguiment. La major part de la informació ja existeix; només cal sintetitzar-la en indicadors comparables en el temps.

A continuació fem una proposta d’indicadors clau que podrien publicar-se cada any en forma de taula o gràfic.

1. Índex d’abundància d’esquirol
Font de dades: seguiment d’esquirols
Indicador: nombre mitjà d’albiraments per itinerari o per unitat d’esforç.
Interès: indicador indirecte de qualitat forestal i tranquil·litat ambiental.

2. Índex d’abundància de micromamífers
Font: projecte SEMICE
Indicador: captures per 100 trampes/nit.
Interès: indicador molt sensible de qualitat del sòl i del sotabosc.

3. Riquesa d’espècies de ratpenats
Font: programa QuiroHàbitats
Indicador: nombre total d’espècies detectades anualment.
Complement possible: proporció espècies forestals vs. generalistes.
Interès: qualitat ecològica del mosaic forestal.

4. Índex d’activitat de quiròpters
Font: detectors acústics
Indicador: nombre de passes acústiques per hora de mostreig.
Interès: activitat global de la comunitat de ratpenats.

5. Índex d’amfibis reproductors
Font: seguiment de basses i punts d’aigua
Indicador: nombre d’espècies reproductores detectades anualment.
Complement: nombre total d’individus observats.
Interès: qualitat dels hàbitats aquàtics.

6. Tendència d’ocells forestals comuns
Font: programes de seguiment d’avifauna i estació SYLVIA
Indicador: índex d’abundància d’espècies forestals característiques (mallerengues, pit-roig, pinsà).
Interès: indicador europeu habitual de salut dels boscos.

7. Índex d’ocells d’espais oberts
Font: transsectes d’avifauna
Indicador: abundància relativa d’espècies associades a espais oberts.
Interès: detecta la pèrdua de mosaics agroforestals.

8. Èxit reproductor de rapinyaires
Font: seguiment de nidificació
Indicador: percentatge de territoris amb reproducció exitosa.
Interès: indicador de qualitat tròfica i tranquil·litat territorial.

Les papallones de Collserola
9. Índex de diversitat de papallones
Font: programa CBMS
Indicador: índex de diversitat anual.
Complement: proporció d’espècies especialistes.
Interès: indicador molt sensible de canvis en l’estructura del paisatge.

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones
Font: CBMS
Indicador: percentatge d’espècies generalistes.
Interès: detecta processos d’aforestació i simplificació ecològica.

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes
Font: inventaris malacològics
Indicador: nombre total d’espècies detectades.
Complement: proporció d’espècies rares o especialitzades.
Interès: indicador de qualitat del sòl forestal i microhàbitats.

12. Estat de la flora prioritària
Font: programa SEFA
Indicador: nombre de poblacions actives dels tàxons prioritaris.
Interès: seguiment de plantes rares o vulnerables.

13. Índex d’espècies invasores controlades
Font: programes de gestió
Indicador: superfície afectada per espècies invasores.
Complement: nombre d’individus eliminats.
Interès: eficàcia de les polítiques de control.

14. Índex de migració de rapinyaires
Font: observatori del turó de la Magarola
Indicador: nombre total anual d’individus observats.
Complement: riquesa d’espècies.
Interès: indicador de tendències regionals de migració.

Indicador sintètic final
Molts parcs europeus publiquen un indicador integrat de biodiversitat que combina diversos índexs.
Per exemple:
Índex global de biodiversitat del Parc
• combinació d’indicadors de papallones, ocells i micromamífers.
Aquest tipus d’indicador permet comunicar de manera molt clara si la biodiversitat:
• millora
• es manté estable
• o es degrada.

Analitzant les dades de l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha tres indicadors ecològics implícits que són especialment reveladors. El document els esmenta de manera dispersa però no els presenta com a indicadors de tendència, tot i que són senyals d’alerta ecològica. Aquests tres serien probablement els més significatius per entendre l’evolució del parc.

1. Davallada de micromamífers: possible indicador d’estrès ecològic del sotabosc

• valor de densitat més baix de tota la sèrie històrica
• absència durant diversos anys de: Crocidura russula i Mus spretus
Aquest és un indicador molt sensible perquè els micromamífers reaccionen ràpidament a:
• degradació del sòl
• simplificació del sotabosc
• pertorbació constant
• canvis climàtics (sequera).
En molts ecosistemes forestals mediterranis, els micromamífers són la base de la cadena tròfica de: rapinyaires nocturns, serps o petits carnívors. Una davallada sostinguda pot provocar efectes en cascada a tot l’ecosistema.

2. Homogeneïtzació de la comunitat de papallones

El programa CBMS ja detecta: pèrdua d’espècies especialistes, augment d’espècies generalistes.
Aquest fenomen és un indicador clàssic de degradació ecològica i s’anomena: homogeneïtzació biòtica
Causes habituals
• tancament del paisatge, desaparició de mosaics agrícoles, sequera i pressió humana.
Les papallones són un dels bioindicadors més fiables dels canvis d’hàbitat a escala europea.
Quan desapareixen espècies especialistes, vol dir que els hàbitats s’estan simplificant.

3. Substitució d’espècies forestals especialistes de ratpenats per espècies
generalistes

El seguiment de quiròpters apunta: increment d’espècies generalistes, menor pes d’espècies amb requisits més estrictes.
Aquest és un patró que s’observa sovint en ecosistemes sotmesos a: pertorbació humana, fragmentació o simplificació estructural del bosc.
Significat ecològic: Les espècies generalistes toleren: soroll, llum artificial, paisatges més degradats.
En canvi, les especialistes desapareixen abans. Per això aquest indicador és molt útil per detectar alteracions subtils dels ecosistemes forestals.

Lectura conjunta dels tres indicadors:
Si es miren conjuntament, tots tres apunten cap a un possible procés comú: simplificació dels ecosistemes, pressió ambiental elevada i pèrdua d’especialització ecològica. És un patró que es veu sovint en espais naturals periurbans amb molta freqüentació humana.
Seria interessant que el Parc publiqués aquests indicadors clarament. Si aquests resultats es converteixen en indicadors anuals, permetrien saber si Collserola evoluciona cap a un ecosistema ecològicament més simplificat o bé cap a una recuperació de la biodiversitat.
Sense aquesta síntesi, la informació queda dispersa en molts seguiments, però no permet entendre l’estat global del parc.

dijous, 19 de març del 2026

10 raons per les quals el tancament de Collserola i l’extermini del senglar són mesures desmesurades

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Comunicat de premsa - 20-03-2026

Davant les mesures extraordinàries adoptades pel Govern per combatre la pesta porcina africana, diverses entitats veïnals, ecologistes i de defensa del medi natural alertem que les decisions preses al Parc Natural de la Serra de Collserola són desproporcionades i poden tenir conseqüències negatives tant per a la biodiversitat com per a la gestió del mateix parc.

Aquestes són algunes de les raons principals:

1. Es planteja l’eliminació massiva d’una espècie autòctona

El senglar és una espècie pròpia dels ecosistemes mediterranis i forma part del seu equilibri ecològic. Convertir-lo en objectiu d’una política d’extermini massiu és una resposta extrema que ignora el seu paper dins l’ecosistema.

2. És una mesura preventiva desproporcionada

Senglar a Collserola

La matança generalitzada d’animals com a mesura preventiva genera un debat ètic evident. En el context sanitari la societat no veu amb bons ulls eliminar sistemàticament animals sans. La majoria de senglars analitzats després de matar-los no estaven infectats, a més, insistim que no es tracta d’una infecció que afecti la salut pública.

3. La incoherència del tancament com a mesura sanitària efectiva

Des d’un punt de vista de gestió ecològica, l’eficàcia real del tancament del parc és, com a mínim, discutible. La zona on es va detectar el focus inicial, als entorns de la UAB i fora dels límits estrictes del parc, continua amb circulació normal, així com les activitats econòmiques dins del Parc Natural.
En aquest context, limitar principalment l’accés als camins i corriols del parc no sembla una mesura coherent amb un criteri estrictament sanitari. A més, la detecció de senglars malalts o morts depèn en gran part dels avisos de veïns i d’usuaris del medi natural. Reduir aquesta presència pot retardar la localització de focus d’infecció, especialment tenint en compte que els equips de vigilància no poden cobrir de manera exhaustiva tot l’espai del parc i això podria provocar que animals infectats romanguin més temps sense ser detectats, amb el consegüent risc de prolongar la presència del virus en el territori.

4. Criminalitza la fauna salvatge

La narrativa que presenta el senglar com el principal problema sanitari simplifica una qüestió molt més complexa i desvia l’atenció dels factors estructurals que poden influir en l’aparició de malalties.

5. Pot tenir efectes ecològics contraproduents

Diversos estudis científics indiquen que una pressió cinegètica intensa pot alterar l’estructura social dels senglars i augmentar la seva capacitat reproductiva, generant a mitjà termini l’efecte contrari al que es pretén.

6. Paralitza la recerca científica al parc de Collserola

El tancament del parc impedeix realitzar seguiments de fauna, estudis universitaris i programes de monitoratge ecològic, que són essencials per conèixer l’estat real de la biodiversitat i prendre decisions de gestió adequades.

7. Suspèn treballs de gestió ambiental

Les restriccions també afecten activitats com treballs forestals, restauració d’hàbitats o manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, interrompre aquestes tasques pot generar nous problemes ambientals.

8. Afecta sobretot la ciutadania

Les prohibicions recauen principalment sobre activitats de lleure com caminar, córrer o anar en bicicleta, però també en les activitats de voluntariat ambiental, mentre altres activitats econòmiques dins del parc continuen funcionant. Aquesta situació genera una clara sensació d’incoherència en les mesures adoptades.

9. Ignora el valor ecològic i social de Collserola

Collserola és el principal espai natural de la regió metropolitana de Barcelona i dona servei ambiental i social a més de tres milions de persones. Les decisions que s’hi prenen haurien de ser especialment prudents i basades en criteris científics sòlids.

10. Redueix la natura a un obstacle

Les polítiques que trivialitzen la mort massiva d’animals transmeten la idea que la biodiversitat és prescindible davant determinats interessos econòmics. Aquest missatge és incompatible amb les polítiques modernes de conservació.

Una alternativa: convivència i gestió responsable

Les entitats ecologistes no s’oposen a l’aplicació de mesures puntuals i proporcionades de control de fauna quan siguin necessàries. El que es rebutja és la normalització d’una estratègia basada en l’extermini massiu i en la criminalització de la fauna salvatge.

Collserola necessita gestió ecològica rigorosa, transparència i polítiques de convivència amb la biodiversitat, no respostes precipitades que poden acabar debilitant el mateix ecosistema que es diu voler protegir.


Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola: “Collserola és el principal refugi de biodiversitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les polítiques que s’hi apliquin han de servir per protegir la vida que hi habita, no per convertir la fauna salvatge en el boc expiatori d’un problema molt més complex.”


dimarts, 17 de març del 2026

Denunciem les mesures desproporcionades i ecocides que s’apliquen contra el senglar i contra Collserola

  Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

Comunicat de premsa 18-03-2026

Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).

Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.

Una resposta sanitària que es converteix en extermini

La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.

Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.

El dret del senglar a viure a Collserola

El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.

Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.

No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.

El tancament del parc: una mesura contraproduent

El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.

En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.

En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.

Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.

Una narrativa que criminalitza la fauna salvatge

La insistència a presentar el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del veritable problema estructural: el model de ramaderia porcina intensiva, altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt importants.

Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.

Per una gestió basada en la convivència amb la natura

Davant aquesta situació, reclamem:

  • l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola

  • que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats

  • que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu

  • que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals

Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.

La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.


...................................................................................................................................

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”

Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”

Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”

dilluns, 2 de febrer del 2026

CAMINADA 22 DE FEBRER A LES 11:00. Salvaguardem la Rierada. Què podem fer per protegir la riera de Vallvidrera

 


Degut  a les prohibicions d'accés al medi natural derivades de la gestió del DARPA sobre la pesta porcina africana, ens veiem obligats a posposar la caminada. Estigueu atentes a noves dates!




El proper 22 de febrer, a les 11:00 us convidem a la caminada per conèixer “in situ”, i amb biòlegs experts, els valors de la riera de Vallvidrera i, especialment, de l’espai que queda fora de la Reserva Natural Parcial i que demanem que s’unifiqui. Explicarem també l’impacte dels projectes urbanístics que l’Ajuntament de Molins manté vigents i que cal reconduir reduint l’impacte sobre la riera i l’espai a construir.





Hi ha autobusos des de l'estació d'FGC la Floresta a Molins. 
Podeu consultar els horaris aquí: https://solerisauret.com/pdf/MB3.pdf





SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA.


El passat dimecres, 26 de novembre, conjuntament, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius  i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, vam organitzar l’acte titulat SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA.

Les biòlogues de la Universitat de Barcelona Marisol Felip, Dolors Vinyoles i Cesc Múrria, molt coneixedores dels valors naturals de la riera de Vallvidrera, van explicar els seus valors naturals i l'estat actual de la riera. 

També va intervenir  Josep Germain, de la Institució Catalana d'Història Natural, que va argumentar la necessitat de unificar la Reserva Natural Parcial, que actualment es troba dividida en dues parts.

L’advocat Eduard de Ribot, va exposar els arguments jurídics que permeten incrementar la protecció dels espais naturals, i que sovint s’amaguen sota el fals mantra que “el urbanisme mana sobre el medi ambient”, i que poden limitar i reduir els espais a urbanitzar al voltant de la riera de Vallvidrera i al Parc Natural de Collserola per garantir la seva supervivència.

A continuació teniu un resum de l'acte:


https://youtu.be/9mJNMDQjXy8

dilluns, 29 de desembre del 2025

Collserola no està infectada: quan la imprecisió informativa fa mal (opinió)


En les darreres setmanes, molts mitjans de comunicació han parlat del brot de pesta porcina africana utilitzant expressions com “pesta de Collserola”, “virus de Collserola” o “senglars infectats a Collserola”. Aquest llenguatge, repetit i amplificat, ha acabat consolidant una idea que no és certa: que el Parc Natural de Collserola ha estat infectat.

Cal dir-ho clarament: no s’ha confirmat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de Collserola.
Els animals positius s’han trobat fora del parc, en municipis propers com Cerdanyola del Vallès o Sant Cugat del Vallès. El fet que el radi de protecció sanitària inclogui parcialment Collserola no converteix el parc en focus de la malaltia.

Aquesta distinció no és un detall tècnic ni una qüestió semàntica. És una diferència fonamental entre on es detecta un problema i on s’apliquen mesures preventives. Confondre-ho —o no explicar-ho— té conseqüències.

D’una banda, es genera alarma injustificada entre la ciutadania. De l’altra, es deteriora la imatge d’un espai natural protegit, que és patrimoni col·lectiu, científic i social. I, a més, s’alimenta un relat que pot acabar justificant decisions greus sense una base factual sòlida.

Especialment preocupant és la normalització de l’expressió “virus de Collserola”. Els virus no tenen topònims morals ni administratius. Associar-los a un espai concret, quan aquest espai no ha estat infectat, és una manera de desplaçar la responsabilitat i simplificar un problema complex.

El periodisme té dret a ser crític, a investigar i a explicar riscos reals. Però també té el deure de ser precís, sobretot quan parla de salut pública i medi ambient. Quan aquesta precisió falla de manera reiterada, no estem davant d’un error puntual, sinó d’un problema de rigor.

Rectificar no és perdre credibilitat; persistir en la imprecisió, sí.

Collserola no està infectada. El que sí que està en risc és la qualitat del debat públic si acceptem que titulars ambigus substitueixin els fets.

Oleguer Farràs Jané

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya 

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

 

 

Denunciem que la campanya contra el senglar a Collserola bloqueja el seguiment científic i evidencia una eficàcia decreixent.

             COMUNICAT DE PREMSA La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalit...