COMUNICAT DE PREMSA
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalitat està retardant la concessió dels permisos que sol·licita el Consorci del Parc Natural per reprendre els seguiments i el monitoratge de diverses espècies, fins que no hagi acabat la campanya d'extermini del senglar que impulsa el govern de la Generalitat a Collserola.
Les entitats considerem que aquesta situació és especialment greu, ja que els seguiments científics de fauna —ratpenats, aus, papallones, mamífers o fins i tot el mateix senglar— continuen aturats, en un moment en què seria imprescindible disposar de dades rigoroses per avaluar l’estat real dels ecosistemes.
Manca d’indicadors i dificultat per avaluar l’estat ecològic
Al Consell Consultiu celebrat a finals de març a la seu del Consorci del Parc Natural, Oleguer Farràs (Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya i PCDC) va posar sobre la taula les mancances en la presentació dels resultats dels seguiments ecològics en les memòries anuals del Parc, a partir d’un document presentat prèviament, on també fan propostes de millora.
Segons es va exposar, tot i la gran quantitat de dades recollides, aquestes es presenten majoritàriament en forma de descripcions qualitatives o xifres puntuals, sense una estructura clara d’indicadors que permeti: identificar tendències ecològiques, comparar sèries temporals i avaluar l’evolució de la biodiversitat
Aquesta mancança impedeix respondre preguntes fonamentals com:
Quin és l’estat global de la biodiversitat del parc?
Quins hàbitats evolucionen positivament o negativament?
Quines pressions ambientals són més determinants?
Per revertir-ho, es va proposar la incorporació d’un sistema estructurat d’indicadors —fins a 15— basats en seguiments ja existents (fauna, flora, hàbitats i processos ecològics), incloent-hi un indicador sintètic global de biodiversitat.
El biòleg del parc, Seán Cahill, va donar una extensa resposta justificant que la memòria anual resumia molt les dades aportades en els seguiments, va reconèixer les limitacions actuals i va apuntar que es treballa per millorar l’accés a més informació sobre els monitoratges, mentre que el director del parc, Raimon Rodà, va lamentar que els seguiments estiguin actualment aturats per les restriccions decretades, a l’espera de permisos per poder reiniciar-los.
Un indicador clau: cada cop menys senglars infectats
En aquest context, les dades disponibles sobre la gestió del senglar apunten a una desproporció creixent entre animals abatuts i casos positius de pesta porcina africana.
Segons informacions difoses la setmana passada per mitjans públics com 3Cat, de milers de senglars abatuts, només uns 244 —al voltant d’un 8%— han resultat infectats.
Aquesta dada és
especialment rellevant perquè apunta a un escenari
de rendiment
decreixent:
cada vegada s’eliminen més animals i, per tant, es detecten
proporcionalment menys casos positius.
Senglars abatuts a Collserola
Des d’un punt de vista ecològic i epidemiològic, això és coherent amb una reducció progressiva de la població, però també implica que l’estratègia pot estar perdent eficàcia i incrementant el seu impacte sobre fauna majoritàriament sana.
Reduir senglars per protegir el model econòmic agroindustrial intensiu.
El Govern ha justificat aquestes mesures amb l’objectiu de reduir al màxim la població de senglars per minimitzar el risc de nous casos, ja que cada positiu trobat de nou allarga el període necessari per recuperar l’estatus sanitari que permetria reprendre l’exportació de carn porcina a mercats com la Xina.
 |
| Gàbia per senglars abatuts a la Vall de Sant Just |
Aquesta lògica situa la fauna salvatge com a variable d’ajust d’un problema que té una dimensió econòmica clara, vinculada al model de ramaderia porcina intensiva.
Diverses veus del món científic, com l’ecòloga Sandra Saura, han insistit en la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una visió ecosistèmica. El senglar, lluny de ser només un problema, exerceix funcions ecològiques essencials com la dispersió de llavors, el control d’invertebrats, l’eliminació de carronya o la regeneració del sòl.
Una estratègia desconnectada del funcionament dels ecosistemes
Volem alertar que l’eliminació massiva de senglars no només té una eficàcia discutible, sinó que també ignora el paper estructural d’aquesta espècie dins l’ecosistema. Reiterem que és una aberració.
A més, recordem que encara no s’ha determinat amb claredat l’origen del focus de la malaltia, fet que qüestiona l’efectivitat d’una estratègia centrada gairebé exclusivament en la reducció de fauna salvatge.
Oleguer Farràs conclou que:
“La gestió d’un problema sanitari que afecta la indústria porcina no pot basar-se en respostes simplificades que traslladen el cost a la fauna salvatge i al medi natural. Sense seguiments actius ni indicadors clars, no es pot avaluar si les mesures funcionen.”
I afegeix:
“Quan la conservació de la natura queda subordinada a interessos econòmics, el que es posa en risc no és només la biodiversitat, sinó el model de país que volem.”
Proposta de 15 indicadors sobre els seguiments que ja es duen a terme:
1. Índex d’abundància d’esquirol
2. Índex d’abundància de micromamífers
3. Riquesa d’espècies de ratpenats
4. Índex d’activitat de quiròpters
5. Índex d’amfibis reproductors
6. Tendència d’ocells forestals comuns
7. Índex d’ocells d’espais oberts
8. Èxit reproductor de rapinyaires
9. Índex de diversitat de papallones
10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones
11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes
12. Estat de la flora prioritària
13. Índex d’espècies invasores controlades
14. Índex de migració de rapinyaires
15. Indicador sintètic global de biodiversitat del Parc
9 d’Abril de 2026
https://defensemcollserola.blogspot.com/ https://www.collserola.org
