En les darreres setmanes, molts mitjans de comunicació han parlat
del brot de pesta porcina africana utilitzant expressions com “pesta
de Collserola”, “virus de Collserola” o “senglars
infectats a Collserola”. Aquest llenguatge, repetit i
amplificat, ha acabat consolidant una idea que no és certa:
que el Parc Natural de Collserola ha estat infectat.
Els animals positius s’han trobat fora del parc, en municipis propers com Cerdanyola del Vallès o Sant Cugat del Vallès. El fet que el radi de protecció sanitària inclogui parcialment Collserola no converteix el parc en focus de la malaltia.
Aquesta distinció no és un detall tècnic ni una qüestió semàntica. És una diferència fonamental entre on es detecta un problema i on s’apliquen mesures preventives. Confondre-ho —o no explicar-ho— té conseqüències.
D’una banda, es genera alarma injustificada entre la ciutadania. De l’altra, es deteriora la imatge d’un espai natural protegit, que és patrimoni col·lectiu, científic i social. I, a més, s’alimenta un relat que pot acabar justificant decisions greus sense una base factual sòlida.
Especialment preocupant és la normalització de l’expressió “virus de Collserola”. Els virus no tenen topònims morals ni administratius. Associar-los a un espai concret, quan aquest espai no ha estat infectat, és una manera de desplaçar la responsabilitat i simplificar un problema complex.
El periodisme té dret a ser crític, a investigar i a explicar riscos reals. Però també té el deure de ser precís, sobretot quan parla de salut pública i medi ambient. Quan aquesta precisió falla de manera reiterada, no estem davant d’un error puntual, sinó d’un problema de rigor.
Rectificar no és perdre credibilitat; persistir en la imprecisió, sí.
Collserola no està infectada. El que sí que està en risc és la qualitat del debat públic si acceptem que titulars ambigus substitueixin els fets.
Oleguer Farràs Jané
Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada