Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)

Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola