Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de març del 2026

Denunciem les mesures desproporcionades i ecocides que s’apliquen contra el senglar i contra Collserola

  Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

Comunicat de premsa 18-03-2026

Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).

Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.

Una resposta sanitària que es converteix en extermini

La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.

Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.

El dret del senglar a viure a Collserola

El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.

Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.

No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.

El tancament del parc: una mesura contraproduent

El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.

En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.

En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.

Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.

Una narrativa que criminalitza la fauna salvatge

La insistència a presentar el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del veritable problema estructural: el model de ramaderia porcina intensiva, altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt importants.

Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.

Per una gestió basada en la convivència amb la natura

Davant aquesta situació, reclamem:

  • l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola

  • que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats

  • que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu

  • que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals

Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.

La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.


...................................................................................................................................

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”

Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”

Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”

dilluns, 29 de desembre del 2025

Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)


Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Xerrada - Debat: PPA i senglar a Collserola - Extermini o gestió científica i ètica

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, amb la col·laboració de la plataforma SOS Senglars, organitzem aquest acte per tal de deb...