PRIMERA REUNIÓ ENTRE LA PLATAFORMA SOS SENGLARS I EL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

  NOTA DE PREMSA

Durant la reunió dels portaveus de la Plataforma, prop d’un centenar de persones convocades per SOS Senglars s’han concentrat a les portes del Departament.

Barcelona, 10 de setembre del 2026

Els aiguats d’ahir a la tarda no van aturar a les gairebé 100 persones que van concentrar-se davant de la porta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, convocades per la Plataforma SOS Senglars, en senyal de protesta per la gestió letal que s’està duent a terme davant de l’emergència per la Pesta Porcina Africana (PPA) i en suport als portaveus de la Plataforma que estaven reunits amb alts càrrecs del Departament.

Durant la reunió, per part de la Plataforma, van exposar-se les raons que fonamenten el rebuig a la gestió duta a terme pel Govern amb l’eliminació del senglar. Aquestes mesures afecten als 91 municipis de la zona de risc al voltant del Parc Natural de Collserola, a la vegada que s’han intensificat les captures a tot Catalunya, amb més de 38000 senglars capturats des de l’1 de gener del 2026. 

Des de la Plataforma es va qüestionar, amb dades oficials, que el sector porcí es presenti com la justificació d’una acció tan desproporcionada d’atac a la fauna, i es va assenyalar la necessitat de preservar l’interès general a les decisions relatives a la gestió i la necessitat d’assegurar que les vies d’acció de l’Administració s’adeqüin al conjunt de l’ordenament jurídic en la consideració envers els animals.

Els representants de la Plataforma també van plantejar una bateria de preguntes fiscalitzant el rigor en l’acció que està duent a terme l’Administració, moltes d’aquestes preguntes van dir que es respondrien a través del portal de transparència. Els representants de la Generalitat, si bé van defensar la seva gestió a partir de la gravetat i l’emergència en la situació sanitària, van mostrar-se oberts a proporcionar tota la informació demanada, a valorar propostes concretes i a mantenir el contacte amb una segona reunió.

Després de la trobada, de quasi dues hores de durada, a la concentració va llegir-se un manifest, van intervenir els portaveus i finalment va intervenir el doctor en Biologia Salvador Pueyo. L’acte va tancar-se amb un minut de silenci en senyal de dol pels senglars exterminats.

Informació addicional.

La Plataforma SOS Senglars està integrada por 39 entitats de diversos àmbits: ecologistes, juristes, animalistes, acadèmics científics i ambientalistes, i fins al moment ha recollit més de 6.000 signatures ciutadanes en contra de la gestió de la PPA.

La Generalitat ha decidit exterminar el senglar per a preservar la indústria porcina, prioritzant així els interessos particulars d’un sector que tan sols representa l'1% del PIB de Catalunya, i que destina a exportació entre el 55 i el 60% de la seva producció, sense aportar cap benefici a l’interès general. Però, en canvi, si és d'interès general el dret a gaudir d’un ecosistema sense desequilibris provocats intencionadament i el dret a un medi ambient preservat, que ha de ser una prioritat en el context actual. El senglar forma part d’aquest ecosistema i té funcions vitals en la seva conservació.

SOS Senglars sosté que el control de la PPA, com altres virus que arribin en el futur, no pot ser gestionat d’acord amb l’extermini d’una espècie. Organismes internacionals com la FAO, la WOAH i la Comissió Europea assenyalen que les estratègies han de centrar-se en la interfície humà-animal-medi, en línia amb l’enfocament One Health. L’EFSA afirma que la bioseguretat i la vigilància passiva són els mètodes més eficaços per a la detecció precoç de la malaltia, i la localització amb retirada ràpida de cadàvers infectats és clau per la persistència i la propagació del virus.

El senglar no sols és una espècie autòctona de valor ecològic a Catalunya sinó que la població de Collserola presenta una genètica única a tota Europa. 

Opinió particular: 

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola es mostra molt crítica amb el Departament d'agricultura, que no ha sabut respondre durant la reunió a les preguntes tècniques que els deixaven en evidència per incomplir estratègies bàsiques de gestió sanitària de la PPA, tot i tenir referents a altres països d'Europa que ja l'han patít. Sistemàticament, el govern va optar per l'extermini d'una espècie emblemàtica dels nostres boscos, quan hi ha alternatives menys dràstiques i, sobretot, més ètiques.

És clar que el govern ha demostrat a bastament que no coneix l'ètica en qüestions mediambientals. No saben fer cap mena de política de respecte a la natura o promoció de la sostenibilitat (Gestió d'espais naturals i connectors, residus i reciclatge, contaminació i salut, transport, turisme, edificació). Aquest govern està sotmès als interessos espuris del capital en totes les seves accions i no té, expressament, un departament de medi ambient i sostenibilitat que el faci quedar en evidència. 

La política d'extermini no té solta ni volta. 40000 senglars abatuts i ni un 1% estaven infectats. Mentrestant, els senglars que no són capturats i fugen a altres territoris tenen la possibilitat d'escampar el virus a altres exemplars amb els quals es troben. Un virus, que, per cert, no té ni la capacitat de contagi que ens van dir en un primer moment, com ho demostren els resultats, ni tampoc la intensitat de mortalitat. Però això no els ha fet canviar l'estratègia d'extermini.

Aquest govern fa gala de transparència amb un informe setmanal a la seva web de les captures i infectats, però no ens explica moltes coses i, per desgràcia, ni la premsa catalana ni els mitjans, són gaire insidiosos cercant la veritat o destapant les vergonyes de les seves polítiques antiecològiques i despietades.

Oleguer Farràs, Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya 

 

Denunciem que la campanya contra el senglar a Collserola bloqueja el seguiment científic i evidencia una eficàcia decreixent.

  

        COMUNICAT DE PREMSA

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) denuncia que el Govern de la Generalitat està retardant la concessió dels permisos que sol·licita el Consorci del Parc Natural per reprendre els seguiments i el monitoratge de diverses espècies, fins que no hagi acabat la campanya d'extermini del senglar que impulsa el govern de la Generalitat a Collserola.

Les entitats considerem que aquesta situació és especialment greu, ja que els seguiments científics de fauna —ratpenats, aus, papallones, mamífers o fins i tot el mateix senglar— continuen aturats, en un moment en què seria imprescindible disposar de dades rigoroses per avaluar l’estat real dels ecosistemes.

Manca d’indicadors i dificultat per avaluar l’estat ecològic

Al Consell Consultiu celebrat a finals de març a la seu del Consorci del Parc Natural, Oleguer Farràs (Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya i PCDC) va posar sobre la taula les mancances en la presentació dels resultats dels seguiments ecològics en les memòries anuals del Parc, a partir d’un document presentat prèviament, on també fan propostes de millora.

Segons es va exposar, tot i la gran quantitat de dades recollides, aquestes es presenten majoritàriament en forma de descripcions qualitatives o xifres puntuals, sense una estructura clara d’indicadors que permeti: identificar tendències ecològiques, comparar sèries temporals i avaluar l’evolució de la biodiversitat

Aquesta mancança impedeix respondre preguntes fonamentals com:

• Quin és l’estat global de la biodiversitat del parc?

• Quins hàbitats evolucionen positivament o negativament?

• Quines pressions ambientals són més determinants?

Per revertir-ho, es va proposar la incorporació d’un sistema estructurat d’indicadors —fins a 15— basats en seguiments ja existents (fauna, flora, hàbitats i processos ecològics), incloent-hi un indicador sintètic global de biodiversitat.

El biòleg del parc, Seán Cahill, va donar una extensa resposta justificant que la memòria anual resumia molt les dades aportades en els seguiments, va reconèixer les limitacions actuals i va apuntar que es treballa per millorar l’accés a més informació sobre els monitoratges, mentre que el director del parc, Raimon Rodà, va lamentar que els seguiments estiguin actualment aturats per les restriccions decretades, a l’espera de permisos per poder reiniciar-los.

Un indicador clau: cada cop menys senglars infectats

En aquest context, les dades disponibles sobre la gestió del senglar apunten a una desproporció creixent entre animals abatuts i casos positius de pesta porcina africana.

Segons informacions difoses la setmana passada per mitjans públics com 3Cat, de milers de senglars abatuts, només uns 244 —al voltant d’un 8%— han resultat infectats.

Senglars abatuts a Collserola

Aquesta dada és especialment rellevant perquè apunta a un escenari de rendiment decreixent: cada vegada s’eliminen més animals i, per tant, es detecten proporcionalment menys casos positius.

Des d’un punt de vista ecològic i epidemiològic, això és coherent amb una reducció progressiva de la població, però també implica que l’estratègia pot estar perdent eficàcia i incrementant el seu impacte sobre fauna majoritàriament sana.

Reduir senglars per protegir el model econòmic agroindustrial intensiu.

El Govern ha justificat aquestes mesures amb l’objectiu de reduir al màxim la població de senglars per minimitzar el risc de nous casos, ja que cada positiu trobat de nou allarga el període necessari per recuperar l’estatus sanitari que permetria reprendre l’exportació de carn porcina a mercats com la Xina.

Gàbia per senglars abatuts a la Vall de Sant Just

Aquesta lògica situa la fauna salvatge com a variable d’ajust d’un problema que té una dimensió econòmica clara, vinculada al model de ramaderia porcina intensiva.

Diverses veus del món científic, com l’ecòloga Sandra Saura, han insistit en la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una visió ecosistèmica. El senglar, lluny de ser només un problema, exerceix funcions ecològiques essencials com la dispersió de llavors, el control d’invertebrats, l’eliminació de carronya o la regeneració del sòl.

Una estratègia desconnectada del funcionament dels ecosistemes

Volem alertar que l’eliminació massiva de senglars no només té una eficàcia discutible, sinó que també ignora el paper estructural d’aquesta espècie dins l’ecosistema. Reiterem que és una aberració.

A més, recordem que encara no s’ha determinat amb claredat l’origen del focus de la malaltia, fet que qüestiona l’efectivitat d’una estratègia centrada gairebé exclusivament en la reducció de fauna salvatge.

Oleguer Farràs conclou que:

“La gestió d’un problema sanitari que afecta la indústria porcina no pot basar-se en respostes simplificades que traslladen el cost a la fauna salvatge i al medi natural. Sense seguiments actius ni indicadors clars, no es pot avaluar si les mesures funcionen.”

I afegeix:

“Quan la conservació de la natura queda subordinada a interessos econòmics, el que es posa en risc no és només la biodiversitat, sinó el model de país que volem.”

Proposta de 15 indicadors sobre els seguiments que ja es duen a terme:

1. Índex d’abundància d’esquirol

2. Índex d’abundància de micromamífers

3. Riquesa d’espècies de ratpenats

4. Índex d’activitat de quiròpters

5. Índex d’amfibis reproductors

6. Tendència d’ocells forestals comuns

7. Índex d’ocells d’espais oberts

8. Èxit reproductor de rapinyaires

9. Índex de diversitat de papallones

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes

12. Estat de la flora prioritària

13. Índex d’espècies invasores controlades

14. Índex de migració de rapinyaires

15. Indicador sintètic global de biodiversitat del Parc

9 d’Abril de 2026

https://defensemcollserola.blogspot.com/ https://www.collserola.org

Pesta porcina: Prou criminalitzar els espais naturals protegits com Collserola!

Senglars a la perifèria de Sant Just,  dos dies abans 

del confinament.

Els porcs senglars infectats per la pesta porcina no s’han trobat al parc de Collserola.

El Govern de la Generalitat i diverses institucions han enviat comunicats, difosos per tota mena de mitjans públics i privats (TV, ràdios, premsa escrita), que no aporten informació contrastada. S’està fent creure a la població que el focus de pesta porcina es troba dins del parc natural de la serra de Collserola.

Com es pot comprovar en la imatge, els dos punts marcats són el lloc on s’han trobat els senglars morts, a més de dos km. del parc natural i al nord de la barrera que representa l’autopista AP-7.

La connectivitat dels hàbitats de Collserola amb altres espais és un dels problemes més evidents. Les actuacions preventives es fan per evitar que la pesta porcina africana arribi als senglars que habiten dins del parc i no al contrari, i per això s’ha limitat l’accés a Collserola. Però la informació que es transmet a la població és que l’espai natural protegit és el focus perillós i que cal exterminar els senglars, quan la veritat és que cal protegir la fauna i la biodiversitat del parc natural enfront del virus.

Com és possible aquesta desinformació? Doncs perquè hi ha molts interessos a presentar els espais naturals protegits i les polítiques de conservació de la natura, només com a font de problemes: el pretès excés de bosc com a risc d’incendi; la diversitat de fauna salvatge, com a risc de propagació de malalties; les Zones d’Especial Conservació de les Aus, com a obstacle a l’expansió de l’agricultura industrial; ...

Es publicita com un dogma que hi ha un excés de senglars. El conseller Ordeig i el mateix president Illa, activen plans per intensificar la cacera per matar-los, un «mètode de control» que s’ha demostrat fracassat i contraproduent (1). I encara han cridat unitats de l'exèrcit espanyol, menystenint el clam de la població i les institucions que han demanat, reiteradament, que no es permeti activitats militars als parcs naturals.

Tot plegat mentre el Govern ignora l’excés del monocultiu existent a Catalunya de la ramaderia industrial porcina intensiva integrada, concentrada en molt poques mans, i que provoca gravíssims impactes a 450 municipis de Catalunya!; emissions contaminants a l’aire, com l’amoníac (NH3), o la greu contaminació de fonts, aqüífers i aigües subterrànies en àmplies zones del país. Es fan grans lloances dels llocs de treball i de la importància econòmica del sector, però s’amaga el treball precari, els greus impactes no assumits pels grans productors, o l’ofegament dels petits ramaders (2).

Demanem:

- Identificar el focus, (amb més rigor que el suposat entrepà contaminat!). Els senglars morts s’han trobat prop de les instal·lacions dels centres de recerca de la pesta porcina IRTA-CRESA on s’investiga amb porcs infectats pel virus. Cal saber si el tractament de purins, materials, o estris..., n’han pogut ser la causa.

- Demanem informació transparent sobre les inspeccions, les mesures de prevenció i la responsabilització per part del sector de la ramaderia industrial porcina.

- Demanem que les mesures de prevenció i contenció excloguin la cacera indiscriminada i les actuacions de l'exèrcit.

- Demanem la fi de la campanya de «criminalització» dels espais naturals protegits i ben concretament de Collserola.

(1) Diversos estudis científics apunten a la caça com un dels principals factors que provoca augments de població de senglars sotmesa a pressió cinegètica. Aquestes investigacions donen resposta al fet que cada any augmenti la població de senglars tot i que se’n cacin més exemplars.
(2) La reducció de població de senglars es vol justificar per aïllar el focus, i per a protegir la indústria porcina, però no s'hauria d'ignorar que la indústria porcina és un problema gravíssim a Catalunya. Els purins són molt rics en nitrats i fosfats. Aquesta indústria és enorme i no sap què fer amb tants purins. A CAT hi ha 6 plantes de tractament de purins que
funcionen gràcies a primes de l'estat espanyol; dues en perill de tancar, amb l'obligació de reconvertir-se a biogàs i producció d'electricitat (dades del 2024).
La utilització de purins tractats per a utilitzar-lo com adob ha comportat la contaminació d'aigües subterrànies per excés de nitrats. Uns 450 municipis del país no tenen aigua potable en els seus aqüífers. S'avalua que caldrien 200 anys perquè es netegin de forma natural. Les terres de CAT no suporten una activitat tan intensa de la indústria porcina. Es proposa reduir la població de senglars, però el que segur que cal, és reduir la indústria porcina. La terra de CAT no pot seguir enverinant-se.

 
Collserola, 4 de desembre de 2025