Consideracions sobre els seguiments ecològics i la necessitat d’indicadors al Parc Natural de la Serra de Collserola

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Document presentat al Consorci i tractat al Consell Consultiu el Març 2026

A partir de la informació publicada en l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, es constata que el Parc disposa d’una base notable de programes de seguiment ecològic. Entre aquests destaquen els dedicats a quiròpters, micromamífers, herpetofauna, avifauna, papallones, flora d’interès i gasteròpodes, així com diversos estudis específics.

La continuïtat d’aquests programes representa un actiu important per al  coneixement científic del massís. Tanmateix, l’anàlisi del contingut de l’anuari posa de manifest una limitació significativa: la informació publicada no permet avaluar amb claredat l’evolució de l’estat ecològic del Parc ni les implicacions de gestió derivades dels seguiments realitzats.
Absència d’indicadors ecològics estructurats Tot i la gran quantitat de dades obtingudes, la major part dels resultats es presenten en forma de descripcions qualitatives o de xifres puntuals corresponents a una campanya concreta.

Aquesta forma de presentació dificulta:
• identificar tendències ecològiques clares;
• comparar resultats entre anys;
• valorar si les comunitats biològiques mostren processos de recuperació o de regressió.

Per exemple, l’anuari apunta algunes tendències potencialment preocupants:
• disminució dels albiraments d’esquirols;
• valors mínims històrics de densitat de micromamífers;
• pèrdua d’espècies especialistes de papallones;
• augment d’espècies generalistes de ratpenats.

Malgrat això, aquestes observacions no es presenten en forma d’indicadors quantificats ni contextualitzats dins d’una sèrie temporal completa, fet que impedeix interpretar adequadament la magnitud i la significació ecològica dels canvis detectats.

Manca d’una síntesi de l’estat ecològic global del Parc
Un altre element absent és una síntesi que integri els resultats dels diferents programes de seguiment.
En la seva forma actual, l’anuari presenta informació fragmentada per grups taxonòmics, però no
ofereix una valoració global que permeti respondre preguntes fonamentals com ara:
• quin és l’estat general de la biodiversitat del Parc;
• quins hàbitats mostren tendències positives o negatives;
• quines pressions ambientals són actualment més determinants.

Aquest tipus de síntesi és habitual en molts espais naturals protegits europeus, on els seguiments científics es tradueixen en indicadors integrats de salut ecològica. 

Vinculació insuficient entre seguiment científic i gestió
Finalment, els resultats dels seguiments rarament es relacionen explícitament amb decisions de gestió.
En un espai natural sotmès a una pressió humana tan elevada com Collserola —amb milions de visites
anuals i una forta fragmentació del territori— resulta especialment important que el monitoratge ecològic serveixi per orientar les polítiques de conservació.
En aquest sentit, seria desitjable que els informes indiquessin amb més claredat:
• quines mesures de gestió es deriven dels resultats observats;
• si cal reforçar la protecció d’alguns hàbitats o espècies;
• si determinades pressions (freqüentació, transformacions del paisatge, espècies invasores, etc.) estan afectant alguns indicadors biològics.

Propostes de millora
Per reforçar la utilitat científica i la transparència dels seguiments del Parc, es proposa que les futures publicacions incorporin:
1. Un sistema d’indicadors ecològics del Parc, actualitzat anualment.
2. Sèries temporals de dades dels principals programes de monitoratge.
3. Una síntesi anual de l’estat ecològic global del Parc Natural.
4. Una explicació explícita de les implicacions de gestió derivades dels resultats dels seguiments.
Aquestes millores permetrien que la gran quantitat d’informació científica generada pels programes de monitoratge es convertís en una eina més efectiva per a la gestió adaptativa i la conservació de la biodiversitat.

Proposta d’indicadors ecològics per al Parc Natural de Collserola (entre 10 i 15 indicadors).

Llista d’indicadors que Collserola podria publicar fàcilment amb les dades que ja té. Seria molt útil per posar en evidència que el problema no és la manca de dades, sinó la manera com es presenten. A partir de les dades que ja recull el Parc Natural de la Serra de Collserola, és perfectament possible construir un quadre d’indicadors ecològics anuals sense necessitat d’implementar nous programes de seguiment. La major part de la informació ja existeix; només cal sintetitzar-la en indicadors comparables en el temps.

A continuació fem una proposta d’indicadors clau que podrien publicar-se cada any en forma de taula o gràfic.

1. Índex d’abundància d’esquirol
Font de dades: seguiment d’esquirols
Indicador: nombre mitjà d’albiraments per itinerari o per unitat d’esforç.
Interès: indicador indirecte de qualitat forestal i tranquil·litat ambiental.

2. Índex d’abundància de micromamífers
Font: projecte SEMICE
Indicador: captures per 100 trampes/nit.
Interès: indicador molt sensible de qualitat del sòl i del sotabosc.

3. Riquesa d’espècies de ratpenats
Font: programa QuiroHàbitats
Indicador: nombre total d’espècies detectades anualment.
Complement possible: proporció espècies forestals vs. generalistes.
Interès: qualitat ecològica del mosaic forestal.

4. Índex d’activitat de quiròpters
Font: detectors acústics
Indicador: nombre de passes acústiques per hora de mostreig.
Interès: activitat global de la comunitat de ratpenats.

5. Índex d’amfibis reproductors
Font: seguiment de basses i punts d’aigua
Indicador: nombre d’espècies reproductores detectades anualment.
Complement: nombre total d’individus observats.
Interès: qualitat dels hàbitats aquàtics.

6. Tendència d’ocells forestals comuns
Font: programes de seguiment d’avifauna i estació SYLVIA
Indicador: índex d’abundància d’espècies forestals característiques (mallerengues, pit-roig, pinsà).
Interès: indicador europeu habitual de salut dels boscos.

7. Índex d’ocells d’espais oberts
Font: transsectes d’avifauna
Indicador: abundància relativa d’espècies associades a espais oberts.
Interès: detecta la pèrdua de mosaics agroforestals.

8. Èxit reproductor de rapinyaires
Font: seguiment de nidificació
Indicador: percentatge de territoris amb reproducció exitosa.
Interès: indicador de qualitat tròfica i tranquil·litat territorial.

Les papallones de Collserola

9. Índex de diversitat de papallones
Font: programa CBMS
Indicador: índex de diversitat anual.
Complement: proporció d’espècies especialistes.
Interès: indicador molt sensible de canvis en l’estructura del paisatge.

10. Índex d’homogeneïtzació de la comunitat de papallones
Font: CBMS
Indicador: percentatge d’espècies generalistes.
Interès: detecta processos d’aforestació i simplificació ecològica.

11. Riquesa d’espècies de gasteròpodes
Font: inventaris malacològics
Indicador: nombre total d’espècies detectades.
Complement: proporció d’espècies rares o especialitzades.
Interès: indicador de qualitat del sòl forestal i microhàbitats.

12. Estat de la flora prioritària
Font: programa SEFA
Indicador: nombre de poblacions actives dels tàxons prioritaris.
Interès: seguiment de plantes rares o vulnerables.

13. Índex d’espècies invasores controlades
Font: programes de gestió
Indicador: superfície afectada per espècies invasores.
Complement: nombre d’individus eliminats.
Interès: eficàcia de les polítiques de control.

14. Índex de migració de rapinyaires
Font: observatori del turó de la Magarola
Indicador: nombre total anual d’individus observats.
Complement: riquesa d’espècies.
Interès: indicador de tendències regionals de migració.

Indicador sintètic final
Molts parcs europeus publiquen un indicador integrat de biodiversitat que combina diversos índexs.
Per exemple:
Índex global de biodiversitat del Parc
• combinació d’indicadors de papallones, ocells i micromamífers.
Aquest tipus d’indicador permet comunicar de manera molt clara si la biodiversitat:
• millora
• es manté estable
• o es degrada.

Analitzant les dades de l’anuari 2024 del Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha tres indicadors ecològics implícits que són especialment reveladors. El document els esmenta de manera dispersa però no els presenta com a indicadors de tendència, tot i que són senyals d’alerta ecològica. Aquests tres serien probablement els més significatius per entendre l’evolució del parc.

1. Davallada de micromamífers: possible indicador d’estrès ecològic del sotabosc

• valor de densitat més baix de tota la sèrie històrica
• absència durant diversos anys de: Crocidura russula i Mus spretus
Aquest és un indicador molt sensible perquè els micromamífers reaccionen ràpidament a:
• degradació del sòl
• simplificació del sotabosc
• pertorbació constant
• canvis climàtics (sequera).
En molts ecosistemes forestals mediterranis, els micromamífers són la base de la cadena tròfica de: rapinyaires nocturns, serps o petits carnívors. Una davallada sostinguda pot provocar efectes en cascada a tot l’ecosistema.

2. Homogeneïtzació de la comunitat de papallones

El programa CBMS ja detecta: pèrdua d’espècies especialistes, augment d’espècies generalistes.
Aquest fenomen és un indicador clàssic de degradació ecològica i s’anomena: homogeneïtzació biòtica
Causes habituals
• tancament del paisatge, desaparició de mosaics agrícoles, sequera i pressió humana.
Les papallones són un dels bioindicadors més fiables dels canvis d’hàbitat a escala europea.
Quan desapareixen espècies especialistes, vol dir que els hàbitats s’estan simplificant.

3. Substitució d’espècies forestals especialistes de ratpenats per espècies
generalistes

El seguiment de quiròpters apunta: increment d’espècies generalistes, menor pes d’espècies amb requisits més estrictes.
Aquest és un patró que s’observa sovint en ecosistemes sotmesos a: pertorbació humana, fragmentació o simplificació estructural del bosc.
Significat ecològic: Les espècies generalistes toleren: soroll, llum artificial, paisatges més degradats.
En canvi, les especialistes desapareixen abans. Per això aquest indicador és molt útil per detectar alteracions subtils dels ecosistemes forestals.

Lectura conjunta dels tres indicadors:
Si es miren conjuntament, tots tres apunten cap a un possible procés comú: simplificació dels ecosistemes, pressió ambiental elevada i pèrdua d’especialització ecològica. És un patró que es veu sovint en espais naturals periurbans amb molta freqüentació humana.
Seria interessant que el Parc publiqués aquests indicadors clarament. Si aquests resultats es converteixen en indicadors anuals, permetrien saber si Collserola evoluciona cap a un ecosistema ecològicament més simplificat o bé cap a una recuperació de la biodiversitat.
Sense aquesta síntesi, la informació queda dispersa en molts seguiments, però no permet entendre l’estat global del parc.

Aquest anàlisi i proposta ha estat realitzada per Oleguer Farràs amb el suport de Gepete.