Prevenir els incendis i conservar el bosc - Posicionament PCDC

 

Dos objectius irrenunciables al parc natural de Collserola

Estiu 2023

Aportació d’alguns criteris per una actuació consensuada

 

Antecedents.

A mesura que les alteracions climàtiques s’intensifiquen creix la preocupació per fer-hi front. L’existència d’espais urbanitzats del parc, tant interiors com funcionals; les activitats i infraestructures existents i la situació greu de sequera, especialment, generen una evident percepció de patir un risc extrem d’incendi, com ho evidencien les manifestacions d’entitats de diverses urbanitzacions. ^*Com exemple, l’associació Collserola Paisatge Viu i altres promouen la col·locació de pancartes amb el lema "Collserola en Perill" davant de “ l'actual situació d'extrema gravetat per la sequera i manca d’actuacions” i alerten que “A algú li explotarà la situació aquest estiu”

Una primera qüestió per arribar a acords sobre les actuacions que cal fer i establir prioritats per part de les molt diverses entitats que conformem aquest Consell Consultiu és situar el debat sobre la sequera, el risc d’incendi i les mesures preventives en el marc de la gestió del parc natural com a espai natural protegit, d’acord amb el que determina la legislació vigent.

La PCDC vam assistir a la sessió d’informació i debat convocada pel Consorci a demanda de les entitats veïnals i vam contrastar les informacions aportades sobre els riscs, persones potencialment afectades, o els dispositius de prevenció d’incendis.

Les entitats que formem part de la PCDC òbviament compartim la necessitat de garantir que s’apliquin totes les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis perquè afecten la seguretat dels habitants del parc. Cal adaptar les mesures i accions previstes a la situació de sequera i d’alteració del que hem considerat fins ara normalitat climàtica.

Valoració i propostes.

Pel nostre costat vam donar a conèixer l’opinió i propostes que sotmetem a la consideració dels membres del CC amb la voluntat d’aportar criteris i contribuir a assolir acords sobre les accions a posar en marxa per les administracions i també per les entitats que participem en aquest CC.

Les exposem a continuació:

1. Els darrers anys molts mitjans han difós el missatge transmès pel cap del GRAF sobre els incendis anomenats de 6a. generació de manera no prou encertada, reiterada i simplificada. Considerem que la informació transmesa sobre un hipotètic incendi que afectaria tot l’àmbit de la serra de Collserola no contempla la complexitat d’elements que cal considerar per a la preservació i millora del paisatge forestal i per a una gestió preventiva dels riscos. Amb aquesta visió linial i insuficient s’ha alimentat l’alarmisme de la població i no s’han aportat propostes concretes i efectives per fer realitat un paisatge resilient, divers i que atorgui seguretat. El lema Collserola en perill no ajuda i pateix d’aquest defecte, segons el nostre parer.

2. La PCDC no compartim el discurs unidimensional de l’esmentada campanya mediàtica perquè exclusivament es proposa destruir el que apriorísticament s’anomena “excés de massa forestal” i n’exigeig “l’eliminació”, sota la consigna de la necessària “neteja” del bosc mediterrani i amb el tòpic “dels incendis s’apaguen a l’hivern”. La recent declaració de la Fundació Pau Costa sobre la gestió dels grans incendis forestals a l’estat Espanyol planteja de manera equil·librada els criteris i la relació estreta entre prevenció d’incendis i conservació i millora de les masses forestals i la biodiversitat.

3. Citem l’investigador en conservació i maneig de la biodiversitat en els espais naturals Alfredo Ojanguren el qual, en rebutjar per acientífica la consideració dels boscos com a simple acumulació de combustible, recorda sarcàsticament que “més n’hi ha a les benzineres, però és prou clar que no cremen si ningú n’inicia el foc.” Afegeix el professor asturià: “En una zona que ha estat explotada per conreus o pastures i ara resta abandonada, la ciència ens descriu perfectament quin tipus de plantes l’aniran ocupant i la seva successió i evolució cap a la maduració amb diversitat màxima i funcions ecosistèmiques màximes”.

4. O si ho volem veure des de la mirada de les nostra legislació, la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, a l’art.17.4 hi estableix que cal promoure als Espais Naturals Protegits (ENP) una “àmplia xarxa de reserves forestals destinada a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs o semimadurs d’alt valor natural”.

5. Les entitats de la PCDC no tenim expertesa sobre incendis; amb tot, pel que fa a les mesures efectives per a la detecció i extinció d’incendis, considerem que el Consorci va aportar informació contrastada sobre la vigilància (Collserola manté les torres actives), coordinació amb tots el cossos de bombers i ADF i rapidesa en l’aportació dels mitjans aeris i terrestres per abordar amb immediatesa l’inici dels incendis. No hem escoltat cap font que qüestioni l’exposat pels tècnics del parc, ni que es refusés l’exposat.

6. Un altre element que volem posar de relleu és la contradicció entre la pressió i urgència que observem a l’hora d’exigir a les administracions que apliquin la normativa que comporta tallar arbres: … plans perimetrals de protecció (actuacions sobre un 20% de la superfície total del parc!); més les franges perimetrals de les urbanitzacions i les limítrofes del parc; més les estassades a pistes, carenes, corriols; més el desbrossat sota les nombroses línies elèctriques; més les diverses actuacions i projectes de recerca; * Per exemple, LIFE ClimarK a Can Montmany i el Bosc Grań a Valldoreix, Can Ferrer a BCN; o als Turons de can Pasqual (BCN) o Ca N’Oller a Montcada), entre molts d’altres. més la recuperació de zones agrícoles (s’arriben a proposar rompudes); més les diverses actuacions de ramats que actuen en diversos municipis; … que contrasta amb ignorar o mirar cap a un altre costat a l’hora de demanar a les mateixes administracions (ajuntaments, AMB, DIBA, Consorci, Generalitat) posar ordre, inspeccionar i reduir el nombre de persones que poden viure en l’espai natural sense ocasionar riscos inassumibles …

7. Com ho hem vist, gràcies a l’estudi impulsat i demanat per aquest CC sobre la riera de Vallvidrera, l’ACA “ha descobert” que la principal causa de la contaminació i pèrdua de qualitat ambiental rau en les extraccions d’aigua de pous legals i il·legals que eixuguen el curs fluvial, així com per l’augment d’aigües residuals abocades que provoca un mal funcionament de la depuradora de les Planes * L’estudi de la UB indica que l’EDAR ha de millorar la qualitat de les aigües que aboca a la riera.

8. Per aquestes raons vam insistir en què cal defugir la visió unilateral sobre la prevenció dels incendis que alhora ens dificulta fer una avaluació encertada sobre les actuacions del Parc i menys encara per aconseguir, mes enllà de la publicitat, l’objectiu de prevenir els incendis forestals.

9. Compartim el neguit per la seguretat de la població que viu al parc i demanem mesures efectives per garantir-la, però no és acceptable difondre conceptes contraris al que estableix la ciència com el pervers “
el bosc està brut” … quan no es refereix als residus, vidres o impactes de les activitats humanes, sinó al sotabosc inherent al bosc mediterrani temperat de Collserola. Darrera del “bosc brut”, s’obre pas al “cal eliminar la vegetació o la massa forestal excessiva”que és percebuda linialment i exclusiva com a una “acumulació de combustible” com ho hem vist. El bosc mediterrani de Collserola sense sotabosc no podria evolucionar cap a la maduració ni esdevenir un bosc resilient, sinó una arbreda tipus devesa extremenya.

10. Com a conclusió suggerim que aquest CC acordi i demani al Consorci i les administracions implicades que es posi la prioritat de les actuacions públiques en la prevenció o dit de manera planera en les mesures per evitar que es “cali foc a la benzinera”.

11. Alguns exemples poden ser:

• Aplicar i fer aplicar estrictament les normatives per executar les franges establertes legalment i fer-les complir subsidiàriament rescabalant-se del seu cost en els responsables de fer-les (particulars, ajuntaments, activitats, …)

• Limitar dràsticament els accessos i les activitats amb risc d’ocasionar incendis (línies elèctriques; treballs forestals i agrícoles; accés i concentracions amb vehicle motoritzat; revetlles i celebracions; curses; estades i activitats inadequades; … Cal reclamar un cens detallat i prioritzat de les activitats d’alt risc.

• Presentar, donar a conèixer i sensibilitzar sobre els plans d’evacuació.

• Augmentar la vigilància i aplicació de sancions amb implicació real i compartida per part de les diferents administracions, en especial les dels 10 municipis del parc.

• Establir un pacte entre totes les entitats membres d’aquest CC i d’altres entitats socials coneixedores i preocupades per Collserola per sensibilitzar, informar, advertir i denunciar totes les actuacions que poden provocar o facilitar l’inici d’incendis forestals, així com d’activitats que dificultin l’evolució i bon estat de conservació del bosc, dels hàbitats i de les espècies, tant entre els usuaris com entre els residents al parc, incidint amb èmfasi alhora en la mateixa responsabilització.

  Collserola, 21 de juny de 2023