Collserola no està infectada: quan la imprecisió informativa fa mal (opinió)

En les darreres setmanes, molts mitjans de comunicació han parlat del brot de pesta porcina africana utilitzant expressions com “pesta de Collserola”, “virus de Collserola” o “senglars infectats a Collserola”. Aquest llenguatge, repetit i amplificat, ha acabat consolidant una idea que no és certa: que el Parc Natural de Collserola ha estat infectat.

Cal dir-ho clarament: no s’ha confirmat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de Collserola.
Els animals positius s’han trobat fora del parc, en municipis propers com Cerdanyola del Vallès o Sant Cugat del Vallès. El fet que el radi de protecció sanitària inclogui parcialment Collserola no converteix el parc en focus de la malaltia.

Aquesta distinció no és un detall tècnic ni una qüestió semàntica. És una diferència fonamental entre on es detecta un problema i on s’apliquen mesures preventives. Confondre-ho —o no explicar-ho— té conseqüències.

D’una banda, es genera alarma injustificada entre la ciutadania. De l’altra, es deteriora la imatge d’un espai natural protegit, que és patrimoni col·lectiu, científic i social. I, a més, s’alimenta un relat que pot acabar justificant decisions greus sense una base factual sòlida.

Especialment preocupant és la normalització de l’expressió “virus de Collserola”. Els virus no tenen topònims morals ni administratius. Associar-los a un espai concret, quan aquest espai no ha estat infectat, és una manera de desplaçar la responsabilitat i simplificar un problema complex.

El periodisme té dret a ser crític, a investigar i a explicar riscos reals. Però també té el deure de ser precís, sobretot quan parla de salut pública i medi ambient. Quan aquesta precisió falla de manera reiterada, no estem davant d’un error puntual, sinó d’un problema de rigor.

Rectificar no és perdre credibilitat; persistir en la imprecisió, sí.

Collserola no està infectada. El que sí que està en risc és la qualitat del debat públic si acceptem que titulars ambigus substitueixin els fets.

Oleguer Farràs Jané

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya 

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

 

 

Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)

Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA

 

 SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA.

El passat dimecres, 26 de novembre, conjuntament, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius  i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, vam organitzar l’acte titulat SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA.

Els diferents ponents van desgranar els motius ambientals que ens han portat a demanar que s’incrementi la protecció de la riera de Vallvidrera en forma de unificació de la Reserva natural parcial.

L’advocat Eduard de Ribot, va exposar els arguments jurídics que permeten incrementar la protecció dels espais naturals, i que sovint s’amaguen sota el fals mantra que “el urbanisme mana sobre el medi ambient”, i que poden limitar i reduir els espais a urbanitzar al voltant de la riera de Vallvidrera i al Parc Natural de Collserola per garantir la seva supervivència.

Podeu veure l’acte complet en aquest enllaç: 

https://www.youtube.com/playlist?list=PLrIWuXh-n8d3xZPkiGrwGWbKeKpN5DgwB 

Pesta porcina: Prou criminalitzar els espais naturals protegits com Collserola!

Senglars a la perifèria de Sant Just,  dos dies abans 

del confinament.

Els porcs senglars infectats per la pesta porcina no s’han trobat al parc de Collserola.

El Govern de la Generalitat i diverses institucions han enviat comunicats, difosos per tota mena de mitjans públics i privats (TV, ràdios, premsa escrita), que no aporten informació contrastada. S’està fent creure a la població que el focus de pesta porcina es troba dins del parc natural de la serra de Collserola.

Com es pot comprovar en la imatge, els dos punts marcats són el lloc on s’han trobat els senglars morts, a més de dos km. del parc natural i al nord de la barrera que representa l’autopista AP-7.

La connectivitat dels hàbitats de Collserola amb altres espais és un dels problemes més evidents. Les actuacions preventives es fan per evitar que la pesta porcina africana arribi als senglars que habiten dins del parc i no al contrari, i per això s’ha limitat l’accés a Collserola. Però la informació que es transmet a la població és que l’espai natural protegit és el focus perillós i que cal exterminar els senglars, quan la veritat és que cal protegir la fauna i la biodiversitat del parc natural enfront del virus.

Com és possible aquesta desinformació? Doncs perquè hi ha molts interessos a presentar els espais naturals protegits i les polítiques de conservació de la natura, només com a font de problemes: el pretès excés de bosc com a risc d’incendi; la diversitat de fauna salvatge, com a risc de propagació de malalties; les Zones d’Especial Conservació de les Aus, com a obstacle a l’expansió de l’agricultura industrial; ...

Es publicita com un dogma que hi ha un excés de senglars. El conseller Ordeig i el mateix president Illa, activen plans per intensificar la cacera per matar-los, un «mètode de control» que s’ha demostrat fracassat i contraproduent (1). I encara han cridat unitats de l'exèrcit espanyol, menystenint el clam de la població i les institucions que han demanat, reiteradament, que no es permeti activitats militars als parcs naturals.

Tot plegat mentre el Govern ignora l’excés del monocultiu existent a Catalunya de la ramaderia industrial porcina intensiva integrada, concentrada en molt poques mans, i que provoca gravíssims impactes a 450 municipis de Catalunya!; emissions contaminants a l’aire, com l’amoníac (NH3), o la greu contaminació de fonts, aqüífers i aigües subterrànies en àmplies zones del país. Es fan grans lloances dels llocs de treball i de la importància econòmica del sector, però s’amaga el treball precari, els greus impactes no assumits pels grans productors, o l’ofegament dels petits ramaders (2).

Demanem:

- Identificar el focus, (amb més rigor que el suposat entrepà contaminat!). Els senglars morts s’han trobat prop de les instal·lacions dels centres de recerca de la pesta porcina IRTA-CRESA on s’investiga amb porcs infectats pel virus. Cal saber si el tractament de purins, materials, o estris..., n’han pogut ser la causa.

- Demanem informació transparent sobre les inspeccions, les mesures de prevenció i la responsabilització per part del sector de la ramaderia industrial porcina.

- Demanem que les mesures de prevenció i contenció excloguin la cacera indiscriminada i les actuacions de l'exèrcit.

- Demanem la fi de la campanya de «criminalització» dels espais naturals protegits i ben concretament de Collserola.

(1) Diversos estudis científics apunten a la caça com un dels principals factors que provoca augments de població de senglars sotmesa a pressió cinegètica. Aquestes investigacions donen resposta al fet que cada any augmenti la població de senglars tot i que se’n cacin més exemplars.
(2) La reducció de població de senglars es vol justificar per aïllar el focus, i per a protegir la indústria porcina, però no s'hauria d'ignorar que la indústria porcina és un problema gravíssim a Catalunya. Els purins són molt rics en nitrats i fosfats. Aquesta indústria és enorme i no sap què fer amb tants purins. A CAT hi ha 6 plantes de tractament de purins que
funcionen gràcies a primes de l'estat espanyol; dues en perill de tancar, amb l'obligació de reconvertir-se a biogàs i producció d'electricitat (dades del 2024).
La utilització de purins tractats per a utilitzar-lo com adob ha comportat la contaminació d'aigües subterrànies per excés de nitrats. Uns 450 municipis del país no tenen aigua potable en els seus aqüífers. S'avalua que caldrien 200 anys perquè es netegin de forma natural. Les terres de CAT no suporten una activitat tan intensa de la indústria porcina. Es proposa reduir la població de senglars, però el que segur que cal, és reduir la indústria porcina. La terra de CAT no pot seguir enverinant-se.

 
Collserola, 4 de desembre de 2025