Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just i Collserola

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situats a la part baixa de la Vall de Sant Just. Entre l'avinguda Riera i la carretera Reial. 

Tal com anunciava l'alcalde en el seu reservat, no es tracta només de pisos, sinó d'un nou barri amb equipaments i locals. En total, anuncien ufanosament 586 habitatges en enormes blocs de set i onze plantes. 

El que és cert, és que aquest sostre edificable abans estava en plena Vall de Sant Just, era la continuació de les urbanitzacions del Bellsoleig i la Plana Padrosa fins a can Carbonell, per un cantó de la Vall, i fins a can Biosca per l'altre. 

Aquesta és una lluita que amb la plataforma cívica en defensa de la Vall, vam mig guanyar, en forçar l'ajuntament i propietaris a trobar una solució alternativa que tampoc era bona, pensant en la sostenibilitat ambiental del municipi. Traslladar el sostre edificable que reservava un Pla General Metropolità obsolet, a una altra banda del municipi era l'única fórmula que tenen els ajuntaments per continuar fent calés amb els impostos i quedar bé amb part de la ciutadania que reclama més habitatge per les noves generacions. Tanmateix, el preu que paga la ciutadania és el canvi de tarannà cultural i social del poble, alhora que un greu impacte ambiental a les portes del Parc Natural de Collserola.

 

Els preus dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser assumits per la gent amb renda bàsica. 

Aquesta trampa de la nostra democràcia que afavoreix el capital i arracona les classes populars, és amb la que juguen conscientment els nostres polítics que presumeixen de preservar l'entorn quan el que fan realment és maquillatge traslladant l'impacte ambiental i social a una altra banda. 

Els ecologistes no podem donar solucions vàlides si no hi ha voluntat de transició econòmica. El ministeri de transició ecològica del nostre país és una maniobra de distracció que no pretén canviar gran cosa. A la nostra nació ja fa anys que vam perdre la Conselleria de Medi Ambient, avui amagada darrere de la de territori i habitatge.

L'única via cap a un futur sostenible per a la convivència entre les persones i la natura és el decreixement. Els diners no es mengen, ennueguen i fan perdre la visió del que de debò importa.

Malauradament, gran part de la gent viu el dia a dia, d'esquena al futur. Tant a Sant Just, com a la resta del món.

Des d'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 continuem insistint en què no s'aprovi el projecte de construcció dels entorns de la Bonaigua al voltant de la Riera de Sant Just. I menys, amb l'excusa de fer-hi uns quants pisos HPO a canvi de pisos i cases per a multimilionaris. De moment, no han fet l'aprovació inicial del projecte, que continuen modificant amb L'AMB per integrar-lo millor a l'espai funcional de Collserola.

Com més gent, més pressió a Collserola. Estan a punt de començar les obres, també a Mas Lluí. Nous equipaments, menys espai natural que abans formava part del Parc. Ja ho deien els veïns... No al monstre del Mas Lluí! Però ja el tenim aquí.

Podem aturar el pla de la Bonaigua? És clar que sí! Doncs fem-ho entre totes!

 

 

Oleguer Farràs Jané

Alnus/Cepa - Ecologistes de Catalunya

Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

 

Sortida d’observació d’ocells i dels valors naturals als espais amenaçats pels projectes d’urbanització, el 5 d’abril de 2025

 

En defensa de la unificació de la Reserva Natural Parcial de la Rierada- Can Balasc.

El passat dissabte 5 d’abril vam gaudir d’una sortida d’observació d’ocells dirigida per l’ornitòleg Israel Estopà a l’espai situat entre els dos extrems del tall de la Reserva Natural Parcial (RNP) de la Rierada-Can Balasc, una distància de gairebé 2 km de riera.

La RNP es va definir l’any 2010 en el Decret d’aprovació del Parc Natural (PN), juntament amb la RNP de la Font Groga, amb l’objectiu prioritari de protegir les comunitats vegetals del bosc de ribera i de garantir-ne la connectivitat ecològica.

Tot i així, com es pot veure al mapa, l’Ajuntament de Molins ha exclòs els espais adjacents a la riera afectats pels projectes d’urbanització de la Rierada de la RNP. Això ocasiona  que espais amb idèntics valors naturals que la resta de la riera, hagin quedat exclosos de l’espai especialment protegit únicament pels interessos urbanístics. Aquesta situació dificulta enormement una gestió integral de la riera, en mantenir les previsions de construcció d’infraestructures (ponts, ampliació de carrers, un nou carrer) i d’habitatges al bell mig del seu recorregut.

Podeu consultar els plànols, al final de l’escrit, on s’indiquen els impactes dels projectes a la part afectada i mostren algunes d’aquestes afectacions.

Amb aquesta sortida hem posat de manifest que els espais que queden fora de la RNP, i que encara no han estat edificats, conserven importants valors naturals i són hàbitats de moltes espècies de fauna i flora i, en concret, vam observar i poder escoltar-ne diverses d’ocells.

Cal recordar que l’actual Pla Director Urbanístic Metropolità en què treballa l’Àrea Metropolitana de Barcelona reconeix aquesta zona com a “punt crític per a la connectivitat ecològica” i demana la reducció de l’edificació.

L’Israel va compartir amb nosaltres comportaments molt curiosos de les aus, com l’actitud dels cucuts amb els seus ous, que col·loquen als nius d’altres ocells  més petits perquè els hi criïn; o la pulcritud de les cries dels ocells, que envolten en un tel els seus excrements per ajudar als seus pares a retirar-los i, així, mantenir nets els nius i evitar possibles malalties. O que els picots tenen un sistema d’esmorteïment  dels  cops que donen als arbres amb els becs (per fer els nius,  per fer sortir als insectes que s’amaguen a l’escorça o l’interior de l’arbre), per mitjà d’un bany líquid que els hi protegeix  el cervell.  O que quan els pit-rojos se’ns acosten, en realitat estan fent-nos fora i reivindicant el seu espai. Vam aprendre també a detectar ocells visualment i auditiva amb més encert i diferents aspectes sobre la seva migració.

                              

     Fotografia picot garser gros,  de Pau Gabriel.

Entre el reconeixement de cants de rossinyols, pica-soques, mallerengues, que moltes vegades vam aconseguir observar, explicacions sobre el comportaments de les aus i observació del bosc de ribera i camps de cultiu abandonats on habiten, vam anar coneixent la importància de mantenir com a mínim la naturalitat d’aquests espais. De fet hem de treballar per millorar-ne l’estat ecològic.

Compartim algunes fotografies del dia de la sortida que il·lustren la importància d’aquests espais a protegir.

La primera forma part de l’espai afectat pel projecte d’urbanització de la Rierada Oest (zona 1 al plànol), que des de SOS la Rierada i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola demanem que l’Ajuntament de Molins de Rei retiri, ja que implica l’edificació de vivendes molt a prop de la riera, la construcció d’un gran pont i l’obertura d’un carrer a tocar de la riera, entre altres impactes.

 

La segona forma part de la zona 2 indicada al plànol, que a Molins en diem els Pinetons. Es tracta d’una de les zones més salvatges i naturals de la riera, degut en part a la poca freqüentació, i que resta fora de l’espai protegit de la RNP per la seva ubicació entre dos espais urbanitzats.

 

En definitiva, la sortida ens ha permès aprofundir en la rellevància que aquests espais tenen per a la conservació dels hàbitats de ribera de la riera i per la connectivitat ecològica de tot el PN, tant interior com exterior, fins a la desembocadura al riu Llobregat. Teniu un recull de la informació sobre les observacions d’aus a la zona a la pàgina www.soslarierada.com.

I demanem, una vegada més: 

-       A l’Ajuntament de Molins de Rei, la retirada dels projectes urbanístics i la cerca d’alternatives per la urbanització existent sense impactar sobre la riera.

-       A l’Ajuntament de Molins de Rei, al Consorci del PN de Collserola, i a la resta d’administracions implicades, la defensa activa de la necessitat d’unificar la RNP per poder garantir la protecció de la riera i, en definitiva, de tot el Parc Natural de la Serra de Collserola.

Caminada popular per demanar la retirada d’abocaments i residus al Parc Natural

És natural que dins del Parc de Collserola, al terme de Molins de Rei, s’hi trobin deixalles i residus tòxics llençats des de fa molts anys?

Dissabte 31 de març, entitats de Molins de Rei implicades en la protecció del Parc natural de Collserola, vam organitzar una caminada popular amb un objectiu doble: denunciar la presència d’abocaments històrics de residus (alguns hi porten més de 40 anys!) i posar de manifest els valors que cal preservar el Parc Natural.

L’enllaç,<https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=481e8a3a1fdec02405bc4f5990202d96&3D=false#16/41.4280/2.0278> permet veure el recorregut i fa una crida a la ciutadania de Molins per aconseguir un gir real a la política ambiental municipal.  En cada punt marcat a l’itinerari, hi ha una descripció dels problemes i de la demanda concreta de solució que proposem.

Just començar a la Plaça de les Bruixes, dins del límit del Parc Natural, trobem un abocament de runes provinent de les obres que es van realitzar a l’Avinguda Collserola. La demanda òbvia és que es retirin i es netegi l’espai.

Seguint el  camí cap el nord,  vam poder contemplar l’estat magnífic del Terral després de les pluges. Vam explicar que aquest espai forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola des de l’aprovació del Pla Especial de Protecció, l’any 2022. L’Ajuntament de Molins ha d’aturar les activitats privades de motocròs i trial que s’hi continuen fent perquè malmeten l’evident recuperació ambiental de l’espai, si ho comparem amb l’argilar degradat existent resultat de treure terres als anys setanta. Ara vam poder observar-hi unes valuoses basses temporals, molt necessàries per garantir la vida dels amfibis... sempre que no siguin atropellats per una moto, és clar!.

El grup vam continuar cap al voltant del camp de tir, al nord del Terral. Al camí ample que baixa cap a la riera direcció al salt d’aigua, només ens va caldre mirar al terra per observar les acumulacions de balins o perdigons de plom. Vam recordar que l'oxidació del plom contamina els sòls, aigües superficials i subterrànies, i afecta la fauna, especialment les aus. Si es gira 90 graus direcció est, turó amunt, pujant al camí que voreja el camp de tir, s’hi veuen nombroses restes de plats trencats (contenen resines de brees d’hidrocarburs) al bosc situat a l’esquerra del camí. I si ens enfilem al marge, s’hi pot veure l’enorme amuntegament de cartutxos (plàstics i metalls) a tocar de la finca del camp de tir clausurat fa dècades. Els companys i companyes del GEA i del CAU van organitzar una recollida de mostres d’aquests residus... que, de forma simbòlica, van ser lliurats a l’Ajuntament com a exigència de la seva responsabilitat de retirar-los (després van ser dipositats a la deixalleria municipal, com tocaria!).

En arribar al salt d’aigua, vam observar la riera de Vallvidrera potinejada per animals domèstics, nous camins oberts per creuar-la i bicicletes accedint al curs de l’aigua... Doncs un dels punts àlgids de la caminada va ser fer notar la greu manca de protecció de la riera, teòricament protegida per la Reserva Natural Parcial (RNP).

Una bona eina per millorar-ne la situació és l’aprovació del “Pla de conca de la riera de Vallvidrera”, un document en curs d’elaboració pel Parc Natural a partir de les demandes fetes per la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i de la Valoració de l’estat ecològic de la riera, fet per biòlegs de la Universitat de Barcelona on es posa de manifest la davallada ecològica de la riera.

El Pla pot ser una bona base per revertir la situació de la riera a condició que es pari atenció a garantir el cabal i es tingui una visió de conjunt de tota la conca; solament així es podran prendre decisions coherents i que les actuacions s’adrecin a revertir els impactes més greus que pateix la riera. Cal evitar una visió parcial o “de pedaços” sobre la riera, cal garantir la protecció del bosc de ribera i cal evitar la hiperfreqüentació.

Arribats en aquest punt vam fer notar que els projectes urbanístics de l’Ajuntament de Molins a la Rierada interrompen la RNP de la Rierada- Can Balasc, precisament en la zona “a urbanitzar” a l’alçada de la font de l’Espinagar on el projecte de construcció d’habitatges molt a prop de la riera impliquen l’obertura d’un carrer i l’increment d’infraestructures (pont, ampliació de carrers) a tocar de la riera. Aquest tall de la RNP es manté fins al final del carrer Sibèria.

Es va comprovar, igualment, les afectacions a la pròpia llera de la riera causades per l’arrossegament de toves procedents de la bòbila Marimon a la Rierada. En arribar a la bòbila es fa evident el mal estat de la coberta d’uralita que va desprenent les perilloses fibres d’amiant en estar exposada a la intempèrie i, per tant, la urgència de retirar-la.

A la caminada va destacar la participació del “Cau”, l’agrupament escolta molinenc, amb les seves pròpies dinàmiques pedagògiques per remarcar els valors de respecte per la natura i sensibilització per solucionar la presència de residus al medi natural.

La caminada va acabar amb una foto de grup i , com s’ha dit, amb la col·locació d’una mostra simbòlica dels residus a la porta de l’alcaldia.

Us animem a seguir el recorregut que permet visualitzar l’explicat fins ara. També us el podeu descarregar en l’enllaç:  https://www.komoot.com/es-es/tour/2120324670?share_token=aABx0BF0tXTlZv39WQj7kMIDlyySKZDx9suEQfqwZWjGnEHmtX&ref=wtd 

 

Mapa de les afectacions per la circulació en bicicleta per corriols estrets i amb molta pendent

Us presentem el mapa, elaborat amb les aportacions de gent que camina i passeja per Collserola, que permet visualitzar el conjunt de impactes generats per l'ús ciclista de petit corriols. 

Consultar el Mapa d'impactes ciclistes en una nova finestra.

/>

Us convidem a continuar construint aquest mapa, per tal de mostrar la gravetat dels efectes causats per aquestes pràctiques: fragmentació del territori i erosió extrema principalment.

Però també d'altres com obertura continua de nous corriols quan els que s'han fet servir massa ja no poden ser utilitzats pels ciclistes. 

Si voleu participar ens podeu enviar ubicacions a aquest correu electrònic: 

corriolscollserola@gmail.com 

Envieu-nos aquesta informació:

 Ubicació del punt a google maps. 

 Una o dues fotografies que permetin visualitzar l'impacte (erosió, desarrelament d'arbres, etc). 

 Una petita descripció de l'afectació.

FRANGES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DELS HABITATGES DE LA RIERADA... O PUNTA DE LLANÇA DELS PROJECTES URBANÍSTICS?

 Aquesta setmana han començat a executar-se les franges de protecció contra incendis a la 

urbanització de la Rierada i Vallpineda.  

Des de SOSlaRierada i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola estem d'acord 

amb l'execució de franges de protecció, donat que tenen l'objectiu principal de protegir les 

cases existents a la Rierada davant un hipotètic incendi forestal. 

Les franges de protecció busquen reduir la intensitat del foc al voltant de les cases, de 

manera que, en cas que hi arribi el foc, aquest no arribi a cremar-les o, en tot cas, els 

bombers puguin actuar amb seguretat. 

 Però, quin és l'objectiu real de l'execució de les franges tal com s'han planificat? 

La setmana passada hem conegut el plànol on es concreten les franges de protecció que es 

faran, és a dir, els espais concrets on es volen fer les estassades. Hi ha zones on està 

previst fer les franges de protecció a fins a 200 metres de les cases! És a dir, entre les 

cases i la franja de protecció s'hi deixen entre 100 i 200 metres de bosc sense cap 

tractament per part de l'administració (queda en mans dels propietaris). I a partir d'aquest 

punt, es fa una franja de 25 metres amb una eliminació gairebé total de la vegetació. Quina 

mena de protecció a habitatges actuals pot significar que es mantinguin rodejats de bosc? 

Les franges s'estan realitzant segons un projecte de "Manteniment de les franges de 

prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions de Sant Bartomeu de la Quadra, La 

Rierada i Vallpineda", que inclou un projecte tècnic de l'any... 2012, quan els vigents plans 

urbanístics aprovats per l’ajuntament son de 2017 i doncs, dibuixen uns escenaris edificatius 

i normatius diferents.

Aquest projecte recull l'eliminació de sotabosc i arbrat a diferents trams de la riera de 

Vallvidrera i a torrenteres importants de la seva conca. 

La riera de Vallvidrera 

És un espai fluvial d'importància reconeguda al Decret de creació del parc natural i que 

forma part d'una Reserva Natural Parcial. Cal indicar que en l'últim informe sobre l'estat de 

la natura a Catalunya, publicat per la Generalitat l'any 2020, es recull la davallada de 

poblacions del 54% als espais d'aigües continentals (que inclou els espais fluvials) en els 

últims 20 anys: 

La informació específica de la riera de Vallvidrera disponible confirma aquesta davallada. 

Per aquest motiu, actualment s'està treballant en un "Pla de conca" per a la gestió i 

protecció de la riera on participen les diferents administracions implicades en la seva gestió i 

on també hi ha participació ciutadana, entre d'altres de la PCDC, que ha esperonat la seva 

execució. 

Franges perimetrals de protecció 

Quant a les franges que afecten la riera, sembla que les denúncies fetes aquesta setmana 

per nosaltres han aconseguit que no s'hi facin encara actuacions. De moment no se n'ha fet 

cap. No obstant això, cal fer dues anotacions. 

La primera, com ja hem dit, el projecte recull encara moltes actuacions a la seva llera. Donat 

que en l'actualitat s'està elaborant el citat pla de conca per a la gestió integral de la riera de 

Vallvidrera -tot i que altres anys sí que se n'havien fet, però així mateix de manera 

innecessària!-, cal que l'Ajuntament de Molins es comprometi a no executar actuacions 

destructives sobre la seva llera a protegir, ja que no hi ha cap zona on un hipotètic foc pugui 

arribar des del seu curs a les cases. 

La segona: la normativa que estableix les franges de protecció, decret 123/2005, demana 

un estudi previ i un plànol de delimitació de les franges de protecció perimetrals on se 

sobreentén que les franges s'han d'adaptar a la realitat de l'espai: es nomenen 

específicament els pendents molt pronunciats, donat que el context del decret són els 

boscos. 

Sembla lògic, però, que la presència de camps de cultiu o altres esplanades sense 

vegetació situades entre el bosc i els habitatges, i sobretot, quan és òbvia l'absència de 

cases a protegir, etc., s'haurien de reflectir directament en aquests estudis! Per què es fan 

fer aquests estudis a tècnics i tècniques amb coneixement específic dels temes i capacitat 

de valoració, si no és per adaptar la normativa a la realitat amb criteris tècnics que permetin 

complir amb l'objectiu final de la normativa: protegir els habitatges existents? 

Quin paper juga en tot aquest afer el fet que l'alcalde de Molins, el Sr. Xavi Paz, sigui alhora 

el vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola? L'Ajuntament de Molins 

sempre s'aixopluga en el fet que el Parc és coneixedor del projecte. 

Però el projecte està realitzat l'any 2012! Com s'hi han pogut incloure els criteris actuals del 

Parc aleshores? 

Des del nostre punt de vista, el fet que es vulguin fer les franges de protecció perimetral 

amb aquests criteris esbiaixats només pot respondre a l'interès d'avançar, per "fets 

consumats", en la imposició dels projectes de l'ajuntament pel que fa a l'ampliació 

edificatòria de la urbanització... 

Recordem que: 

- El projecte de la Rierada Oest té interposat un contenciós judicial per part de propietaris. 

- Els dos projectes, la Rierada Est i Oest, estan inclosos en la "moratòria de l'atorgament de 

llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de 

construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions 

municipals connexes" de dos anys del Pla Director Urbanístic Metropolità de l'Àrea 

Metropolitana de Barcelona, en la seva aprovació inicial. 

Per tant, no hi ha cap motiu per fer unes inútils franges de protecció contra incendis (com 

als sectors 35, 13, 16, 18, 27, 28... del plànol adjunt) sobre uns plànols on la previsió de les 

cases és difícil que s'executi en els pròxims anys o potser no arribarà mai a executar-se. 

En canvi, insosteniblement, ja s'avança en la destrucció dels espais naturals que les 

envolten dins del parc natural de Collserola, i que són justament el principal argument 

mediambiental per no construir-les. 

Ens sembla molt reprovable emparar-se en un tema tan sensible com la protecció contra 

incendis per servir a interessos urbanístics. 

Situació avui dia:

- S'han executat ja algunes de les "franges" de la part superior de la urbanització (les que 

hem indicat que són a entre 100 i 200 m de les cases actuals). S'ha eliminat tot el sotabosc, 

a pesar que el Decret 123/2005 indica que "a les estassades “s'ha de prioritzar la 

permanència d'espècies de baixa inflamabilitat que dificulten l'inici i la propagació del foc 

com", i acompanya una llista que inclou llentiscle, marfull, heura entre d'altres... i que no 

s'estan respectant. 

- Encara no s'ha efectuat cap treball sobre la riera i demanem que es mantingui així. Les 

actuacions sobre la seva llera han d'anar regides pel Pla de conca en elaboració, i ser 

coherents, en tot el seu conjunt, amb l'objectiu principal de preservar la seva biodiversitat, 

que és per cert  l'objectiu principal de la declaració del parc natural de Collserola. 

Al·legacions 

Informem també que presentarem al·legacions al projecte, principalment en tres línies: 

- La utilització de plànols i projecte de franja obsolets. Tant el plànol com la memòria tècnica 

inclosos en el projecte és del desembre de 2012, és a dir, és anterior a l'elaboració de 

l'actual projecte urbanístic! Per tant, ni tan sols els límits de la urbanització sobre el plànol, 

ni les franges previstes, es corresponen a cap realitat, ni a l'actual ni la futura. 

- La necessitat d'incloure en la memòria del projecte una valoració de la situació actual 

urbanística de la Rierada i de Vallpineda, de manera que es puguin prendre decisions 

coherents sobre on i com s'han de dur a terme les franges. 

- El respecte a la gestió de la riera de Vallvidrera segons el pla de conca que actualment 

s'està elaborant, garantint una visió integral d'aquesta. 

Plataforma S.O.S la Rierada, Plataforma Cívica de Defensa de Collserola PCDC, 

a 31-01-2024 

Adjuntem: 

- Plànol de franges de protecció previstes. 

- Alguns vídeos de les "franges" que s'estan realitzant en zones boscoses:  

https://twitter.com/SOSLaRierada 

 Més informació a www.soslarierada.com i a blog PCDC: 

https://defensemcollserola.blogspot.com/ 

Memfotisme de l’alcalde Basagañas respecte les normes del Parc de Collserola

El 19/12/23 vaig participar del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, allà es va presentar una nova entitat, un lobby dels ciclistes de muntanya, que com a acte de presentació van interposar un plet legal contra el Pla Especial de protecció del Parc Natural, atès el nou govern de Junts+ERC a l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat l'únic que ha començat, després de molts anys a multar a ciclistes que incompleixen la normativa del Parc pel que fa a la prohibició de circular per vies inferiors als 3 metres d'ample. Evidentment, corriols inclosos. Egoistament, volen fer canviar la normativa, perquè puguin gaudir de descensos per corriols, malgrat que malmetin la natura, erosionant el sòl, espantant la fauna, destrossant vegetació i molestant i posant en perill, també, els caminants. Fet intolerable a un espai natural que cal protegir, precisament, per estar sotmès a pressions per tots costats (urbanístiques, aïllament, hiperfreqüentació, sequera, etc.)

Els responsables del Parc Natural són ben conscients del mal que fa la circulació rodada pels corriols i admeten que cal fer-hi front. Tanmateix, la responsabilitat última és de cada municipi, i cap d'ells, des de la declaració de Parc Natural, l'any 2010, no havia aplicat cap sanció en aquest aspecte. Simplement, havien fet campanyes informatives que no van servir per evitar l’incompliment reiterat de la normativa. Amb les noves tecnologies, s'han geolocalitzat infinitat de rutes per corriols, a les que els practicants del ciclisme de muntanya hi tenen accés i hi fan cua. Cada cop són més, tots ells, delinqüents, dels que les autoritats municipals són còmplices i els deixen fer, malgrat el mal que fan.
Als membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola, ens treu de polleguera tanta insensibilitat amb la natura, en un espai tan fràgil com és Collserola. En el ple municipal del 20/12/23 vaig interpel·lar a l'alcalde al torn de precs i preguntes, i tot i reconèixer que «hem de ser més durs amb aquells que no compleixen la normativa» -jo el vaig rebatre assegurant que no feien res- ell va defugir la responsabilitat dient que «hi ha d'haver un equilibri entre el respecte a la biodiversitat i el dret que tenen els 4 milions de ciutadans metropolitans a fer esport Collserola», quan aquest és un altre problema, el de la hiperfreqüentació. En cap cas va fer un gest de canvi en la seva política d'inacció i deixar fer, denotant així la seva manca de sensibilitat ambiental, igual que el menfotisme dels governants mundials per fer front al canvi climàtic. No ens donen cap esperança que siguin capaços d'aturar l'augment de la temperatura global reduint el consum de petroli i aturant la seva extracció. Sempre hi ha uns interessos superiors al darrere. O, com feia Rajoy, respecte a la llei de memòria històrica. 0€ de pressupost de la policia per fer alguna batuda puntual als ciclistes en corriols. I per què no tornar a permetre que les motos de trial tornin a campar per Collserola?
És més important continuar amb el progrés, per irracional que sigui, continuem prioritzant edificar fins als límits del Parc Natural, permetem que obrin nous corriols, encara que es carreguin la biodiversitat.

Evidentment, aquest article d'opinió, per extensió, denúncia també a tots els altres alcaldes de l'entorn de Collserola que no fan un pas pel compliment de la normativa ciclista del Parc Natural.

Oleguer Farràs Jané - Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya - PCDC

Prevenir els incendis i conservar el bosc - Posicionament PCDC

 

Dos objectius irrenunciables al parc natural de Collserola

Estiu 2023

Aportació d’alguns criteris per una actuació consensuada

 

Antecedents.

A mesura que les alteracions climàtiques s’intensifiquen creix la preocupació per fer-hi front. L’existència d’espais urbanitzats del parc, tant interiors com funcionals; les activitats i infraestructures existents i la situació greu de sequera, especialment, generen una evident percepció de patir un risc extrem d’incendi, com ho evidencien les manifestacions d’entitats de diverses urbanitzacions. ^*Com exemple, l’associació Collserola Paisatge Viu i altres promouen la col·locació de pancartes amb el lema "Collserola en Perill" davant de “ l'actual situació d'extrema gravetat per la sequera i manca d’actuacions” i alerten que “A algú li explotarà la situació aquest estiu”

Una primera qüestió per arribar a acords sobre les actuacions que cal fer i establir prioritats per part de les molt diverses entitats que conformem aquest Consell Consultiu és situar el debat sobre la sequera, el risc d’incendi i les mesures preventives en el marc de la gestió del parc natural com a espai natural protegit, d’acord amb el que determina la legislació vigent.

La PCDC vam assistir a la sessió d’informació i debat convocada pel Consorci a demanda de les entitats veïnals i vam contrastar les informacions aportades sobre els riscs, persones potencialment afectades, o els dispositius de prevenció d’incendis.

Les entitats que formem part de la PCDC òbviament compartim la necessitat de garantir que s’apliquin totes les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis perquè afecten la seguretat dels habitants del parc. Cal adaptar les mesures i accions previstes a la situació de sequera i d’alteració del que hem considerat fins ara normalitat climàtica.

Valoració i propostes.

Pel nostre costat vam donar a conèixer l’opinió i propostes que sotmetem a la consideració dels membres del CC amb la voluntat d’aportar criteris i contribuir a assolir acords sobre les accions a posar en marxa per les administracions i també per les entitats que participem en aquest CC.

Les exposem a continuació:

1. Els darrers anys molts mitjans han difós el missatge transmès pel cap del GRAF sobre els incendis anomenats de 6a. generació de manera no prou encertada, reiterada i simplificada. Considerem que la informació transmesa sobre un hipotètic incendi que afectaria tot l’àmbit de la serra de Collserola no contempla la complexitat d’elements que cal considerar per a la preservació i millora del paisatge forestal i per a una gestió preventiva dels riscos. Amb aquesta visió linial i insuficient s’ha alimentat l’alarmisme de la població i no s’han aportat propostes concretes i efectives per fer realitat un paisatge resilient, divers i que atorgui seguretat. El lema Collserola en perill no ajuda i pateix d’aquest defecte, segons el nostre parer.

2. La PCDC no compartim el discurs unidimensional de l’esmentada campanya mediàtica perquè exclusivament es proposa destruir el que apriorísticament s’anomena “excés de massa forestal” i n’exigeig “l’eliminació”, sota la consigna de la necessària “neteja” del bosc mediterrani i amb el tòpic “dels incendis s’apaguen a l’hivern”. La recent declaració de la Fundació Pau Costa sobre la gestió dels grans incendis forestals a l’estat Espanyol planteja de manera equil·librada els criteris i la relació estreta entre prevenció d’incendis i conservació i millora de les masses forestals i la biodiversitat.

3. Citem l’investigador en conservació i maneig de la biodiversitat en els espais naturals Alfredo Ojanguren el qual, en rebutjar per acientífica la consideració dels boscos com a simple acumulació de combustible, recorda sarcàsticament que “més n’hi ha a les benzineres, però és prou clar que no cremen si ningú n’inicia el foc.” Afegeix el professor asturià: “En una zona que ha estat explotada per conreus o pastures i ara resta abandonada, la ciència ens descriu perfectament quin tipus de plantes l’aniran ocupant i la seva successió i evolució cap a la maduració amb diversitat màxima i funcions ecosistèmiques màximes”.

4. O si ho volem veure des de la mirada de les nostra legislació, la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, a l’art.17.4 hi estableix que cal promoure als Espais Naturals Protegits (ENP) una “àmplia xarxa de reserves forestals destinada a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs o semimadurs d’alt valor natural”.

5. Les entitats de la PCDC no tenim expertesa sobre incendis; amb tot, pel que fa a les mesures efectives per a la detecció i extinció d’incendis, considerem que el Consorci va aportar informació contrastada sobre la vigilància (Collserola manté les torres actives), coordinació amb tots el cossos de bombers i ADF i rapidesa en l’aportació dels mitjans aeris i terrestres per abordar amb immediatesa l’inici dels incendis. No hem escoltat cap font que qüestioni l’exposat pels tècnics del parc, ni que es refusés l’exposat.

6. Un altre element que volem posar de relleu és la contradicció entre la pressió i urgència que observem a l’hora d’exigir a les administracions que apliquin la normativa que comporta tallar arbres: … plans perimetrals de protecció (actuacions sobre un 20% de la superfície total del parc!); més les franges perimetrals de les urbanitzacions i les limítrofes del parc; més les estassades a pistes, carenes, corriols; més el desbrossat sota les nombroses línies elèctriques; més les diverses actuacions i projectes de recerca; * Per exemple, LIFE ClimarK a Can Montmany i el Bosc Grań a Valldoreix, Can Ferrer a BCN; o als Turons de can Pasqual (BCN) o Ca N’Oller a Montcada), entre molts d’altres. més la recuperació de zones agrícoles (s’arriben a proposar rompudes); més les diverses actuacions de ramats que actuen en diversos municipis; … que contrasta amb ignorar o mirar cap a un altre costat a l’hora de demanar a les mateixes administracions (ajuntaments, AMB, DIBA, Consorci, Generalitat) posar ordre, inspeccionar i reduir el nombre de persones que poden viure en l’espai natural sense ocasionar riscos inassumibles …

7. Com ho hem vist, gràcies a l’estudi impulsat i demanat per aquest CC sobre la riera de Vallvidrera, l’ACA “ha descobert” que la principal causa de la contaminació i pèrdua de qualitat ambiental rau en les extraccions d’aigua de pous legals i il·legals que eixuguen el curs fluvial, així com per l’augment d’aigües residuals abocades que provoca un mal funcionament de la depuradora de les Planes * L’estudi de la UB indica que l’EDAR ha de millorar la qualitat de les aigües que aboca a la riera.

8. Per aquestes raons vam insistir en què cal defugir la visió unilateral sobre la prevenció dels incendis que alhora ens dificulta fer una avaluació encertada sobre les actuacions del Parc i menys encara per aconseguir, mes enllà de la publicitat, l’objectiu de prevenir els incendis forestals.

9. Compartim el neguit per la seguretat de la població que viu al parc i demanem mesures efectives per garantir-la, però no és acceptable difondre conceptes contraris al que estableix la ciència com el pervers “
el bosc està brut” … quan no es refereix als residus, vidres o impactes de les activitats humanes, sinó al sotabosc inherent al bosc mediterrani temperat de Collserola. Darrera del “bosc brut”, s’obre pas al “cal eliminar la vegetació o la massa forestal excessiva”que és percebuda linialment i exclusiva com a una “acumulació de combustible” com ho hem vist. El bosc mediterrani de Collserola sense sotabosc no podria evolucionar cap a la maduració ni esdevenir un bosc resilient, sinó una arbreda tipus devesa extremenya.

10. Com a conclusió suggerim que aquest CC acordi i demani al Consorci i les administracions implicades que es posi la prioritat de les actuacions públiques en la prevenció o dit de manera planera en les mesures per evitar que es “cali foc a la benzinera”.

11. Alguns exemples poden ser:

• Aplicar i fer aplicar estrictament les normatives per executar les franges establertes legalment i fer-les complir subsidiàriament rescabalant-se del seu cost en els responsables de fer-les (particulars, ajuntaments, activitats, …)

• Limitar dràsticament els accessos i les activitats amb risc d’ocasionar incendis (línies elèctriques; treballs forestals i agrícoles; accés i concentracions amb vehicle motoritzat; revetlles i celebracions; curses; estades i activitats inadequades; … Cal reclamar un cens detallat i prioritzat de les activitats d’alt risc.

• Presentar, donar a conèixer i sensibilitzar sobre els plans d’evacuació.

• Augmentar la vigilància i aplicació de sancions amb implicació real i compartida per part de les diferents administracions, en especial les dels 10 municipis del parc.

• Establir un pacte entre totes les entitats membres d’aquest CC i d’altres entitats socials coneixedores i preocupades per Collserola per sensibilitzar, informar, advertir i denunciar totes les actuacions que poden provocar o facilitar l’inici d’incendis forestals, així com d’activitats que dificultin l’evolució i bon estat de conservació del bosc, dels hàbitats i de les espècies, tant entre els usuaris com entre els residents al parc, incidint amb èmfasi alhora en la mateixa responsabilització.

  Collserola, 21 de juny de 2023