Collserola no està infectada: quan la imprecisió informativa fa mal (opinió)

En les darreres setmanes, molts mitjans de comunicació han parlat del brot de pesta porcina africana utilitzant expressions com “pesta de Collserola”, “virus de Collserola” o “senglars infectats a Collserola”. Aquest llenguatge, repetit i amplificat, ha acabat consolidant una idea que no és certa: que el Parc Natural de Collserola ha estat infectat.

Cal dir-ho clarament: no s’ha confirmat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de Collserola.
Els animals positius s’han trobat fora del parc, en municipis propers com Cerdanyola del Vallès o Sant Cugat del Vallès. El fet que el radi de protecció sanitària inclogui parcialment Collserola no converteix el parc en focus de la malaltia.

Aquesta distinció no és un detall tècnic ni una qüestió semàntica. És una diferència fonamental entre on es detecta un problema i on s’apliquen mesures preventives. Confondre-ho —o no explicar-ho— té conseqüències.

D’una banda, es genera alarma injustificada entre la ciutadania. De l’altra, es deteriora la imatge d’un espai natural protegit, que és patrimoni col·lectiu, científic i social. I, a més, s’alimenta un relat que pot acabar justificant decisions greus sense una base factual sòlida.

Especialment preocupant és la normalització de l’expressió “virus de Collserola”. Els virus no tenen topònims morals ni administratius. Associar-los a un espai concret, quan aquest espai no ha estat infectat, és una manera de desplaçar la responsabilitat i simplificar un problema complex.

El periodisme té dret a ser crític, a investigar i a explicar riscos reals. Però també té el deure de ser precís, sobretot quan parla de salut pública i medi ambient. Quan aquesta precisió falla de manera reiterada, no estem davant d’un error puntual, sinó d’un problema de rigor.

Rectificar no és perdre credibilitat; persistir en la imprecisió, sí.

Collserola no està infectada. El que sí que està en risc és la qualitat del debat públic si acceptem que titulars ambigus substitueixin els fets.

Oleguer Farràs Jané

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya 

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

 

 

Collserola no ha estat infectada per la Pesta Porcina Africana (Opinió)

Cartell que informa

La gestió recent del suposat brot de pesta porcina africana detectat fora del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola ha evidenciat alguna cosa més profunda que una simple imprecisió informativa. El problema no és només com s’ha explicat, sinó perquè s’ha explicat així.

D’entrada, convé recordar un fet essencial: no s’ha detectat cap senglar infectat dins dels límits legals del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els casos confirmats s’han localitzat en municipis situats fora del parc, tot i que el radi de mesures preventives n’inclogui parcialment l’àmbit. Aquesta distinció, reiteradament obviada en titulars i declaracions, no és menor. Però tampoc és neutra.

La pesta porcina africana no és un problema de salut pública. No afecta les persones ni posa en risc els usos socials del parc. És, fonamentalment, un problema sanitari i econòmic de la indústria porcina, amb implicacions molt rellevants per a un sector productiu concret.

Malgrat això, la resposta institucional s’ha presentat com una emergència general que justificaria intervencions excepcionals en un espai natural protegit, amb el desplegament de dispositius especials, controls intensius de fauna i una mobilització considerable de recursos públics. Parlem de diners, personal i esforços administratius destinats a contenir un risc que no s’origina ni dins del parc ni en la Serra de Collserola.

Cartell que mal informa! 

En paral·lel, sota el paraigua del control sanitari, s’han reactivat debats que fa anys que generen controvèrsia, especialment el de la connectivitat i la gestió de la fauna. Discursos que qüestionen els límits del parc, que presenten la fauna salvatge com una amenaça estructural i que obren la porta a una flexibilització de criteris de conservació, que han estat legitimats per un relat d’urgència.

Tot això permet desplaçar el focus: en lloc d’afrontar els riscos sistèmics d’un model de producció intensiva, es trasllada la pressió cap a l’espai natural i cap a la fauna, mentre es destinen fons públics a protegir interessos privats sense un debat transparent sobre prioritats, costos i beneficis col·lectius.

La manera com s’ha construït el relat —parlant de “pesta de Collserola” o associant el virus al parc— no és només una mala pràctica comunicativa. És una eina política que ordena prioritats, justifica decisions i condiciona l’opinió pública.

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar: evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari. Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), els pocs llocs per on és possible la circulació dels senglars atès l’aïllament que impliquen les infraestructures viàries.

Al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat a la imatge d’un espai natural protegit.

Cartell que alarma!!    

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet, es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus, no es van tallar carreteres que travessen el parc, més de 50.000 persones viuen als límits interiors i exteriors de Collserola.

Tot plegat evidencia una improvisació en la despesa pública al servei d’interessos privats. Collserola no era el problema. El problema era posar-la a l’escenari i embrutar el seu nom amb notícies que han fet la volta al món.

Oleguer Farràs i Jané

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA

 

 SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA.

El passat dimecres, 26 de novembre, conjuntament, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius  i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, vam organitzar l’acte titulat SALVAGUARDEM LA RIERA DE VALLVIDRERA- QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR LA RIERA DE VALLVIDRERA.

Els diferents ponents van desgranar els motius ambientals que ens han portat a demanar que s’incrementi la protecció de la riera de Vallvidrera en forma de unificació de la Reserva natural parcial.

L’advocat Eduard de Ribot, va exposar els arguments jurídics que permeten incrementar la protecció dels espais naturals, i que sovint s’amaguen sota el fals mantra que “el urbanisme mana sobre el medi ambient”, i que poden limitar i reduir els espais a urbanitzar al voltant de la riera de Vallvidrera i al Parc Natural de Collserola per garantir la seva supervivència.

Podeu veure l’acte complet en aquest enllaç: 

https://www.youtube.com/playlist?list=PLrIWuXh-n8d3xZPkiGrwGWbKeKpN5DgwB 

Pesta porcina: Prou criminalitzar els espais naturals protegits com Collserola!

Senglars a la perifèria de Sant Just,  dos dies abans 

del confinament.

Els porcs senglars infectats per la pesta porcina no s’han trobat al parc de Collserola.

El Govern de la Generalitat i diverses institucions han enviat comunicats, difosos per tota mena de mitjans públics i privats (TV, ràdios, premsa escrita), que no aporten informació contrastada. S’està fent creure a la població que el focus de pesta porcina es troba dins del parc natural de la serra de Collserola.

Com es pot comprovar en la imatge, els dos punts marcats són el lloc on s’han trobat els senglars morts, a més de dos km. del parc natural i al nord de la barrera que representa l’autopista AP-7.

La connectivitat dels hàbitats de Collserola amb altres espais és un dels problemes més evidents. Les actuacions preventives es fan per evitar que la pesta porcina africana arribi als senglars que habiten dins del parc i no al contrari, i per això s’ha limitat l’accés a Collserola. Però la informació que es transmet a la població és que l’espai natural protegit és el focus perillós i que cal exterminar els senglars, quan la veritat és que cal protegir la fauna i la biodiversitat del parc natural enfront del virus.

Com és possible aquesta desinformació? Doncs perquè hi ha molts interessos a presentar els espais naturals protegits i les polítiques de conservació de la natura, només com a font de problemes: el pretès excés de bosc com a risc d’incendi; la diversitat de fauna salvatge, com a risc de propagació de malalties; les Zones d’Especial Conservació de les Aus, com a obstacle a l’expansió de l’agricultura industrial; ...

Es publicita com un dogma que hi ha un excés de senglars. El conseller Ordeig i el mateix president Illa, activen plans per intensificar la cacera per matar-los, un «mètode de control» que s’ha demostrat fracassat i contraproduent (1). I encara han cridat unitats de l'exèrcit espanyol, menystenint el clam de la població i les institucions que han demanat, reiteradament, que no es permeti activitats militars als parcs naturals.

Tot plegat mentre el Govern ignora l’excés del monocultiu existent a Catalunya de la ramaderia industrial porcina intensiva integrada, concentrada en molt poques mans, i que provoca gravíssims impactes a 450 municipis de Catalunya!; emissions contaminants a l’aire, com l’amoníac (NH3), o la greu contaminació de fonts, aqüífers i aigües subterrànies en àmplies zones del país. Es fan grans lloances dels llocs de treball i de la importància econòmica del sector, però s’amaga el treball precari, els greus impactes no assumits pels grans productors, o l’ofegament dels petits ramaders (2).

Demanem:

- Identificar el focus, (amb més rigor que el suposat entrepà contaminat!). Els senglars morts s’han trobat prop de les instal·lacions dels centres de recerca de la pesta porcina IRTA-CRESA on s’investiga amb porcs infectats pel virus. Cal saber si el tractament de purins, materials, o estris..., n’han pogut ser la causa.

- Demanem informació transparent sobre les inspeccions, les mesures de prevenció i la responsabilització per part del sector de la ramaderia industrial porcina.

- Demanem que les mesures de prevenció i contenció excloguin la cacera indiscriminada i les actuacions de l'exèrcit.

- Demanem la fi de la campanya de «criminalització» dels espais naturals protegits i ben concretament de Collserola.

(1) Diversos estudis científics apunten a la caça com un dels principals factors que provoca augments de població de senglars sotmesa a pressió cinegètica. Aquestes investigacions donen resposta al fet que cada any augmenti la població de senglars tot i que se’n cacin més exemplars.
(2) La reducció de població de senglars es vol justificar per aïllar el focus, i per a protegir la indústria porcina, però no s'hauria d'ignorar que la indústria porcina és un problema gravíssim a Catalunya. Els purins són molt rics en nitrats i fosfats. Aquesta indústria és enorme i no sap què fer amb tants purins. A CAT hi ha 6 plantes de tractament de purins que
funcionen gràcies a primes de l'estat espanyol; dues en perill de tancar, amb l'obligació de reconvertir-se a biogàs i producció d'electricitat (dades del 2024).
La utilització de purins tractats per a utilitzar-lo com adob ha comportat la contaminació d'aigües subterrànies per excés de nitrats. Uns 450 municipis del país no tenen aigua potable en els seus aqüífers. S'avalua que caldrien 200 anys perquè es netegin de forma natural. Les terres de CAT no suporten una activitat tan intensa de la indústria porcina. Es proposa reduir la població de senglars, però el que segur que cal, és reduir la indústria porcina. La terra de CAT no pot seguir enverinant-se.

 
Collserola, 4 de desembre de 2025

Balanç de la sequera a la Vall de Sant Just passat un any de la crisi hídrica

El comportament resilient de la vegetació vers la manca d'aigua ha estat exemplar. Hi ha hagut baixes d'arbres i arbustos, en general aïllats, i rarament, concentrats. Un any després de la sequera, el balanç és positiu i en general es nota poc si mirem la vall en una visió panoràmica.

Capçalera de la Vall de Sant Just

 

Quan mirem al detall, passejant per pistes i corriols, de tant en tant trobem alguns exemplars morts o caiguts, com el cas d'aquest pi pinyer, trencat, i gestionat perquè no impedeixi la circulació.

També han mort alzines, sobretot joves, sense prou arrelament, però també alguns exemplars adults. Roures també.

Dos roures a l'esquerra i una alzina a la dreta anant cap al coll de les torres

Una de les espècies que ha patit més baixes és el cirerer d'arboç, que bàsicament és present prop de les parts altes del vessant nord de la Vall. Tanmateix, alguns dels exemplars mostren rebrots creixent amb força.

Panoràmica de la part mitjana i baixa de la Vall

Nous exemplars d'alzina fruit de les llavors caigudes o enterrades pels gaigs.

 

Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just i Collserola

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situats a la part baixa de la Vall de Sant Just. Entre l'avinguda Riera i la carretera Reial. 

Tal com anunciava l'alcalde en el seu reservat, no es tracta només de pisos, sinó d'un nou barri amb equipaments i locals. En total, anuncien ufanosament 586 habitatges en enormes blocs de set i onze plantes. 

El que és cert, és que aquest sostre edificable abans estava en plena Vall de Sant Just, era la continuació de les urbanitzacions del Bellsoleig i la Plana Padrosa fins a can Carbonell, per un cantó de la Vall, i fins a can Biosca per l'altre. 

Aquesta és una lluita que amb la plataforma cívica en defensa de la Vall, vam mig guanyar, en forçar l'ajuntament i propietaris a trobar una solució alternativa que tampoc era bona, pensant en la sostenibilitat ambiental del municipi. Traslladar el sostre edificable que reservava un Pla General Metropolità obsolet, a una altra banda del municipi era l'única fórmula que tenen els ajuntaments per continuar fent calés amb els impostos i quedar bé amb part de la ciutadania que reclama més habitatge per les noves generacions. Tanmateix, el preu que paga la ciutadania és el canvi de tarannà cultural i social del poble, alhora que un greu impacte ambiental a les portes del Parc Natural de Collserola.

 

Els preus dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser assumits per la gent amb renda bàsica. 

Aquesta trampa de la nostra democràcia que afavoreix el capital i arracona les classes populars, és amb la que juguen conscientment els nostres polítics que presumeixen de preservar l'entorn quan el que fan realment és maquillatge traslladant l'impacte ambiental i social a una altra banda. 

Els ecologistes no podem donar solucions vàlides si no hi ha voluntat de transició econòmica. El ministeri de transició ecològica del nostre país és una maniobra de distracció que no pretén canviar gran cosa. A la nostra nació ja fa anys que vam perdre la Conselleria de Medi Ambient, avui amagada darrere de la de territori i habitatge.

L'única via cap a un futur sostenible per a la convivència entre les persones i la natura és el decreixement. Els diners no es mengen, ennueguen i fan perdre la visió del que de debò importa.

Malauradament, gran part de la gent viu el dia a dia, d'esquena al futur. Tant a Sant Just, com a la resta del món.

Des d'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 continuem insistint en què no s'aprovi el projecte de construcció dels entorns de la Bonaigua al voltant de la Riera de Sant Just. I menys, amb l'excusa de fer-hi uns quants pisos HPO a canvi de pisos i cases per a multimilionaris. De moment, no han fet l'aprovació inicial del projecte, que continuen modificant amb L'AMB per integrar-lo millor a l'espai funcional de Collserola.

Com més gent, més pressió a Collserola. Estan a punt de començar les obres, també a Mas Lluí. Nous equipaments, menys espai natural que abans formava part del Parc. Ja ho deien els veïns... No al monstre del Mas Lluí! Però ja el tenim aquí.

Podem aturar el pla de la Bonaigua? És clar que sí! Doncs fem-ho entre totes!

 

 

Oleguer Farràs Jané

Alnus/Cepa - Ecologistes de Catalunya

Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

 

Sortida d’observació d’ocells i dels valors naturals als espais amenaçats pels projectes d’urbanització, el 5 d’abril de 2025

 

En defensa de la unificació de la Reserva Natural Parcial de la Rierada- Can Balasc.

El passat dissabte 5 d’abril vam gaudir d’una sortida d’observació d’ocells dirigida per l’ornitòleg Israel Estopà a l’espai situat entre els dos extrems del tall de la Reserva Natural Parcial (RNP) de la Rierada-Can Balasc, una distància de gairebé 2 km de riera.

La RNP es va definir l’any 2010 en el Decret d’aprovació del Parc Natural (PN), juntament amb la RNP de la Font Groga, amb l’objectiu prioritari de protegir les comunitats vegetals del bosc de ribera i de garantir-ne la connectivitat ecològica.

Tot i així, com es pot veure al mapa, l’Ajuntament de Molins ha exclòs els espais adjacents a la riera afectats pels projectes d’urbanització de la Rierada de la RNP. Això ocasiona  que espais amb idèntics valors naturals que la resta de la riera, hagin quedat exclosos de l’espai especialment protegit únicament pels interessos urbanístics. Aquesta situació dificulta enormement una gestió integral de la riera, en mantenir les previsions de construcció d’infraestructures (ponts, ampliació de carrers, un nou carrer) i d’habitatges al bell mig del seu recorregut.

Podeu consultar els plànols, al final de l’escrit, on s’indiquen els impactes dels projectes a la part afectada i mostren algunes d’aquestes afectacions.

Amb aquesta sortida hem posat de manifest que els espais que queden fora de la RNP, i que encara no han estat edificats, conserven importants valors naturals i són hàbitats de moltes espècies de fauna i flora i, en concret, vam observar i poder escoltar-ne diverses d’ocells.

Cal recordar que l’actual Pla Director Urbanístic Metropolità en què treballa l’Àrea Metropolitana de Barcelona reconeix aquesta zona com a “punt crític per a la connectivitat ecològica” i demana la reducció de l’edificació.

L’Israel va compartir amb nosaltres comportaments molt curiosos de les aus, com l’actitud dels cucuts amb els seus ous, que col·loquen als nius d’altres ocells  més petits perquè els hi criïn; o la pulcritud de les cries dels ocells, que envolten en un tel els seus excrements per ajudar als seus pares a retirar-los i, així, mantenir nets els nius i evitar possibles malalties. O que els picots tenen un sistema d’esmorteïment  dels  cops que donen als arbres amb els becs (per fer els nius,  per fer sortir als insectes que s’amaguen a l’escorça o l’interior de l’arbre), per mitjà d’un bany líquid que els hi protegeix  el cervell.  O que quan els pit-rojos se’ns acosten, en realitat estan fent-nos fora i reivindicant el seu espai. Vam aprendre també a detectar ocells visualment i auditiva amb més encert i diferents aspectes sobre la seva migració.

                              

     Fotografia picot garser gros,  de Pau Gabriel.

Entre el reconeixement de cants de rossinyols, pica-soques, mallerengues, que moltes vegades vam aconseguir observar, explicacions sobre el comportaments de les aus i observació del bosc de ribera i camps de cultiu abandonats on habiten, vam anar coneixent la importància de mantenir com a mínim la naturalitat d’aquests espais. De fet hem de treballar per millorar-ne l’estat ecològic.

Compartim algunes fotografies del dia de la sortida que il·lustren la importància d’aquests espais a protegir.

La primera forma part de l’espai afectat pel projecte d’urbanització de la Rierada Oest (zona 1 al plànol), que des de SOS la Rierada i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola demanem que l’Ajuntament de Molins de Rei retiri, ja que implica l’edificació de vivendes molt a prop de la riera, la construcció d’un gran pont i l’obertura d’un carrer a tocar de la riera, entre altres impactes.

 

La segona forma part de la zona 2 indicada al plànol, que a Molins en diem els Pinetons. Es tracta d’una de les zones més salvatges i naturals de la riera, degut en part a la poca freqüentació, i que resta fora de l’espai protegit de la RNP per la seva ubicació entre dos espais urbanitzats.

 

En definitiva, la sortida ens ha permès aprofundir en la rellevància que aquests espais tenen per a la conservació dels hàbitats de ribera de la riera i per la connectivitat ecològica de tot el PN, tant interior com exterior, fins a la desembocadura al riu Llobregat. Teniu un recull de la informació sobre les observacions d’aus a la zona a la pàgina www.soslarierada.com.

I demanem, una vegada més: 

-       A l’Ajuntament de Molins de Rei, la retirada dels projectes urbanístics i la cerca d’alternatives per la urbanització existent sense impactar sobre la riera.

-       A l’Ajuntament de Molins de Rei, al Consorci del PN de Collserola, i a la resta d’administracions implicades, la defensa activa de la necessitat d’unificar la RNP per poder garantir la protecció de la riera i, en definitiva, de tot el Parc Natural de la Serra de Collserola.