Mapa de les afectacions per la circulació en bicicleta per corriols estrets i amb molta pendent

Us presentem el mapa, elaborat amb les aportacions de gent que camina i passeja per Collserola, que permet visualitzar el conjunt de impactes generats per l'ús ciclista de petit corriols. 

Consultar el Mapa d'impactes ciclistes en una nova finestra.

/>

Us convidem a continuar construint aquest mapa, per tal de mostrar la gravetat dels efectes causats per aquestes pràctiques: fragmentació del territori i erosió extrema principalment.

Però també d'altres com obertura continua de nous corriols quan els que s'han fet servir massa ja no poden ser utilitzats pels ciclistes. 

Si voleu participar ens podeu enviar ubicacions a aquest correu electrònic: 

corriolscollserola@gmail.com 

Envieu-nos aquesta informació:

 Ubicació del punt a google maps. 

 Una o dues fotografies que permetin visualitzar l'impacte (erosió, desarrelament d'arbres, etc). 

 Una petita descripció de l'afectació.

FRANGES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DELS HABITATGES DE LA RIERADA... O PUNTA DE LLANÇA DELS PROJECTES URBANÍSTICS?

 Aquesta setmana han començat a executar-se les franges de protecció contra incendis a la 

urbanització de la Rierada i Vallpineda.  

Des de SOSlaRierada i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola estem d'acord 

amb l'execució de franges de protecció, donat que tenen l'objectiu principal de protegir les 

cases existents a la Rierada davant un hipotètic incendi forestal. 

Les franges de protecció busquen reduir la intensitat del foc al voltant de les cases, de 

manera que, en cas que hi arribi el foc, aquest no arribi a cremar-les o, en tot cas, els 

bombers puguin actuar amb seguretat. 

 Però, quin és l'objectiu real de l'execució de les franges tal com s'han planificat? 

La setmana passada hem conegut el plànol on es concreten les franges de protecció que es 

faran, és a dir, els espais concrets on es volen fer les estassades. Hi ha zones on està 

previst fer les franges de protecció a fins a 200 metres de les cases! És a dir, entre les 

cases i la franja de protecció s'hi deixen entre 100 i 200 metres de bosc sense cap 

tractament per part de l'administració (queda en mans dels propietaris). I a partir d'aquest 

punt, es fa una franja de 25 metres amb una eliminació gairebé total de la vegetació. Quina 

mena de protecció a habitatges actuals pot significar que es mantinguin rodejats de bosc? 

Les franges s'estan realitzant segons un projecte de "Manteniment de les franges de 

prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions de Sant Bartomeu de la Quadra, La 

Rierada i Vallpineda", que inclou un projecte tècnic de l'any... 2012, quan els vigents plans 

urbanístics aprovats per l’ajuntament son de 2017 i doncs, dibuixen uns escenaris edificatius 

i normatius diferents.

Aquest projecte recull l'eliminació de sotabosc i arbrat a diferents trams de la riera de 

Vallvidrera i a torrenteres importants de la seva conca. 

La riera de Vallvidrera 

És un espai fluvial d'importància reconeguda al Decret de creació del parc natural i que 

forma part d'una Reserva Natural Parcial. Cal indicar que en l'últim informe sobre l'estat de 

la natura a Catalunya, publicat per la Generalitat l'any 2020, es recull la davallada de 

poblacions del 54% als espais d'aigües continentals (que inclou els espais fluvials) en els 

últims 20 anys: 

La informació específica de la riera de Vallvidrera disponible confirma aquesta davallada. 

Per aquest motiu, actualment s'està treballant en un "Pla de conca" per a la gestió i 

protecció de la riera on participen les diferents administracions implicades en la seva gestió i 

on també hi ha participació ciutadana, entre d'altres de la PCDC, que ha esperonat la seva 

execució. 

Franges perimetrals de protecció 

Quant a les franges que afecten la riera, sembla que les denúncies fetes aquesta setmana 

per nosaltres han aconseguit que no s'hi facin encara actuacions. De moment no se n'ha fet 

cap. No obstant això, cal fer dues anotacions. 

La primera, com ja hem dit, el projecte recull encara moltes actuacions a la seva llera. Donat 

que en l'actualitat s'està elaborant el citat pla de conca per a la gestió integral de la riera de 

Vallvidrera -tot i que altres anys sí que se n'havien fet, però així mateix de manera 

innecessària!-, cal que l'Ajuntament de Molins es comprometi a no executar actuacions 

destructives sobre la seva llera a protegir, ja que no hi ha cap zona on un hipotètic foc pugui 

arribar des del seu curs a les cases. 

La segona: la normativa que estableix les franges de protecció, decret 123/2005, demana 

un estudi previ i un plànol de delimitació de les franges de protecció perimetrals on se 

sobreentén que les franges s'han d'adaptar a la realitat de l'espai: es nomenen 

específicament els pendents molt pronunciats, donat que el context del decret són els 

boscos. 

Sembla lògic, però, que la presència de camps de cultiu o altres esplanades sense 

vegetació situades entre el bosc i els habitatges, i sobretot, quan és òbvia l'absència de 

cases a protegir, etc., s'haurien de reflectir directament en aquests estudis! Per què es fan 

fer aquests estudis a tècnics i tècniques amb coneixement específic dels temes i capacitat 

de valoració, si no és per adaptar la normativa a la realitat amb criteris tècnics que permetin 

complir amb l'objectiu final de la normativa: protegir els habitatges existents? 

Quin paper juga en tot aquest afer el fet que l'alcalde de Molins, el Sr. Xavi Paz, sigui alhora 

el vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola? L'Ajuntament de Molins 

sempre s'aixopluga en el fet que el Parc és coneixedor del projecte. 

Però el projecte està realitzat l'any 2012! Com s'hi han pogut incloure els criteris actuals del 

Parc aleshores? 

Des del nostre punt de vista, el fet que es vulguin fer les franges de protecció perimetral 

amb aquests criteris esbiaixats només pot respondre a l'interès d'avançar, per "fets 

consumats", en la imposició dels projectes de l'ajuntament pel que fa a l'ampliació 

edificatòria de la urbanització... 

Recordem que: 

- El projecte de la Rierada Oest té interposat un contenciós judicial per part de propietaris. 

- Els dos projectes, la Rierada Est i Oest, estan inclosos en la "moratòria de l'atorgament de 

llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de 

construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions 

municipals connexes" de dos anys del Pla Director Urbanístic Metropolità de l'Àrea 

Metropolitana de Barcelona, en la seva aprovació inicial. 

Per tant, no hi ha cap motiu per fer unes inútils franges de protecció contra incendis (com 

als sectors 35, 13, 16, 18, 27, 28... del plànol adjunt) sobre uns plànols on la previsió de les 

cases és difícil que s'executi en els pròxims anys o potser no arribarà mai a executar-se. 

En canvi, insosteniblement, ja s'avança en la destrucció dels espais naturals que les 

envolten dins del parc natural de Collserola, i que són justament el principal argument 

mediambiental per no construir-les. 

Ens sembla molt reprovable emparar-se en un tema tan sensible com la protecció contra 

incendis per servir a interessos urbanístics. 

Situació avui dia:

- S'han executat ja algunes de les "franges" de la part superior de la urbanització (les que 

hem indicat que són a entre 100 i 200 m de les cases actuals). S'ha eliminat tot el sotabosc, 

a pesar que el Decret 123/2005 indica que "a les estassades “s'ha de prioritzar la 

permanència d'espècies de baixa inflamabilitat que dificulten l'inici i la propagació del foc 

com", i acompanya una llista que inclou llentiscle, marfull, heura entre d'altres... i que no 

s'estan respectant. 

- Encara no s'ha efectuat cap treball sobre la riera i demanem que es mantingui així. Les 

actuacions sobre la seva llera han d'anar regides pel Pla de conca en elaboració, i ser 

coherents, en tot el seu conjunt, amb l'objectiu principal de preservar la seva biodiversitat, 

que és per cert  l'objectiu principal de la declaració del parc natural de Collserola. 

Al·legacions 

Informem també que presentarem al·legacions al projecte, principalment en tres línies: 

- La utilització de plànols i projecte de franja obsolets. Tant el plànol com la memòria tècnica 

inclosos en el projecte és del desembre de 2012, és a dir, és anterior a l'elaboració de 

l'actual projecte urbanístic! Per tant, ni tan sols els límits de la urbanització sobre el plànol, 

ni les franges previstes, es corresponen a cap realitat, ni a l'actual ni la futura. 

- La necessitat d'incloure en la memòria del projecte una valoració de la situació actual 

urbanística de la Rierada i de Vallpineda, de manera que es puguin prendre decisions 

coherents sobre on i com s'han de dur a terme les franges. 

- El respecte a la gestió de la riera de Vallvidrera segons el pla de conca que actualment 

s'està elaborant, garantint una visió integral d'aquesta. 

Plataforma S.O.S la Rierada, Plataforma Cívica de Defensa de Collserola PCDC, 

a 31-01-2024 

Adjuntem: 

- Plànol de franges de protecció previstes. 

- Alguns vídeos de les "franges" que s'estan realitzant en zones boscoses:  

https://twitter.com/SOSLaRierada 

 Més informació a www.soslarierada.com i a blog PCDC: 

https://defensemcollserola.blogspot.com/ 

Memfotisme de l’alcalde Basagañas respecte les normes del Parc de Collserola

El 19/12/23 vaig participar del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, allà es va presentar una nova entitat, un lobby dels ciclistes de muntanya, que com a acte de presentació van interposar un plet legal contra el Pla Especial de protecció del Parc Natural, atès el nou govern de Junts+ERC a l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat l'únic que ha començat, després de molts anys a multar a ciclistes que incompleixen la normativa del Parc pel que fa a la prohibició de circular per vies inferiors als 3 metres d'ample. Evidentment, corriols inclosos. Egoistament, volen fer canviar la normativa, perquè puguin gaudir de descensos per corriols, malgrat que malmetin la natura, erosionant el sòl, espantant la fauna, destrossant vegetació i molestant i posant en perill, també, els caminants. Fet intolerable a un espai natural que cal protegir, precisament, per estar sotmès a pressions per tots costats (urbanístiques, aïllament, hiperfreqüentació, sequera, etc.)

Els responsables del Parc Natural són ben conscients del mal que fa la circulació rodada pels corriols i admeten que cal fer-hi front. Tanmateix, la responsabilitat última és de cada municipi, i cap d'ells, des de la declaració de Parc Natural, l'any 2010, no havia aplicat cap sanció en aquest aspecte. Simplement, havien fet campanyes informatives que no van servir per evitar l’incompliment reiterat de la normativa. Amb les noves tecnologies, s'han geolocalitzat infinitat de rutes per corriols, a les que els practicants del ciclisme de muntanya hi tenen accés i hi fan cua. Cada cop són més, tots ells, delinqüents, dels que les autoritats municipals són còmplices i els deixen fer, malgrat el mal que fan.
Als membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola, ens treu de polleguera tanta insensibilitat amb la natura, en un espai tan fràgil com és Collserola. En el ple municipal del 20/12/23 vaig interpel·lar a l'alcalde al torn de precs i preguntes, i tot i reconèixer que «hem de ser més durs amb aquells que no compleixen la normativa» -jo el vaig rebatre assegurant que no feien res- ell va defugir la responsabilitat dient que «hi ha d'haver un equilibri entre el respecte a la biodiversitat i el dret que tenen els 4 milions de ciutadans metropolitans a fer esport Collserola», quan aquest és un altre problema, el de la hiperfreqüentació. En cap cas va fer un gest de canvi en la seva política d'inacció i deixar fer, denotant així la seva manca de sensibilitat ambiental, igual que el menfotisme dels governants mundials per fer front al canvi climàtic. No ens donen cap esperança que siguin capaços d'aturar l'augment de la temperatura global reduint el consum de petroli i aturant la seva extracció. Sempre hi ha uns interessos superiors al darrere. O, com feia Rajoy, respecte a la llei de memòria històrica. 0€ de pressupost de la policia per fer alguna batuda puntual als ciclistes en corriols. I per què no tornar a permetre que les motos de trial tornin a campar per Collserola?
És més important continuar amb el progrés, per irracional que sigui, continuem prioritzant edificar fins als límits del Parc Natural, permetem que obrin nous corriols, encara que es carreguin la biodiversitat.

Evidentment, aquest article d'opinió, per extensió, denúncia també a tots els altres alcaldes de l'entorn de Collserola que no fan un pas pel compliment de la normativa ciclista del Parc Natural.

Oleguer Farràs Jané - Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya - PCDC

Prevenir els incendis i conservar el bosc - Posicionament PCDC

 

Dos objectius irrenunciables al parc natural de Collserola

Estiu 2023

Aportació d’alguns criteris per una actuació consensuada

 

Antecedents.

A mesura que les alteracions climàtiques s’intensifiquen creix la preocupació per fer-hi front. L’existència d’espais urbanitzats del parc, tant interiors com funcionals; les activitats i infraestructures existents i la situació greu de sequera, especialment, generen una evident percepció de patir un risc extrem d’incendi, com ho evidencien les manifestacions d’entitats de diverses urbanitzacions. ^*Com exemple, l’associació Collserola Paisatge Viu i altres promouen la col·locació de pancartes amb el lema "Collserola en Perill" davant de “ l'actual situació d'extrema gravetat per la sequera i manca d’actuacions” i alerten que “A algú li explotarà la situació aquest estiu”

Una primera qüestió per arribar a acords sobre les actuacions que cal fer i establir prioritats per part de les molt diverses entitats que conformem aquest Consell Consultiu és situar el debat sobre la sequera, el risc d’incendi i les mesures preventives en el marc de la gestió del parc natural com a espai natural protegit, d’acord amb el que determina la legislació vigent.

La PCDC vam assistir a la sessió d’informació i debat convocada pel Consorci a demanda de les entitats veïnals i vam contrastar les informacions aportades sobre els riscs, persones potencialment afectades, o els dispositius de prevenció d’incendis.

Les entitats que formem part de la PCDC òbviament compartim la necessitat de garantir que s’apliquin totes les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis perquè afecten la seguretat dels habitants del parc. Cal adaptar les mesures i accions previstes a la situació de sequera i d’alteració del que hem considerat fins ara normalitat climàtica.

Valoració i propostes.

Pel nostre costat vam donar a conèixer l’opinió i propostes que sotmetem a la consideració dels membres del CC amb la voluntat d’aportar criteris i contribuir a assolir acords sobre les accions a posar en marxa per les administracions i també per les entitats que participem en aquest CC.

Les exposem a continuació:

1. Els darrers anys molts mitjans han difós el missatge transmès pel cap del GRAF sobre els incendis anomenats de 6a. generació de manera no prou encertada, reiterada i simplificada. Considerem que la informació transmesa sobre un hipotètic incendi que afectaria tot l’àmbit de la serra de Collserola no contempla la complexitat d’elements que cal considerar per a la preservació i millora del paisatge forestal i per a una gestió preventiva dels riscos. Amb aquesta visió linial i insuficient s’ha alimentat l’alarmisme de la població i no s’han aportat propostes concretes i efectives per fer realitat un paisatge resilient, divers i que atorgui seguretat. El lema Collserola en perill no ajuda i pateix d’aquest defecte, segons el nostre parer.

2. La PCDC no compartim el discurs unidimensional de l’esmentada campanya mediàtica perquè exclusivament es proposa destruir el que apriorísticament s’anomena “excés de massa forestal” i n’exigeig “l’eliminació”, sota la consigna de la necessària “neteja” del bosc mediterrani i amb el tòpic “dels incendis s’apaguen a l’hivern”. La recent declaració de la Fundació Pau Costa sobre la gestió dels grans incendis forestals a l’estat Espanyol planteja de manera equil·librada els criteris i la relació estreta entre prevenció d’incendis i conservació i millora de les masses forestals i la biodiversitat.

3. Citem l’investigador en conservació i maneig de la biodiversitat en els espais naturals Alfredo Ojanguren el qual, en rebutjar per acientífica la consideració dels boscos com a simple acumulació de combustible, recorda sarcàsticament que “més n’hi ha a les benzineres, però és prou clar que no cremen si ningú n’inicia el foc.” Afegeix el professor asturià: “En una zona que ha estat explotada per conreus o pastures i ara resta abandonada, la ciència ens descriu perfectament quin tipus de plantes l’aniran ocupant i la seva successió i evolució cap a la maduració amb diversitat màxima i funcions ecosistèmiques màximes”.

4. O si ho volem veure des de la mirada de les nostra legislació, la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, a l’art.17.4 hi estableix que cal promoure als Espais Naturals Protegits (ENP) una “àmplia xarxa de reserves forestals destinada a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs o semimadurs d’alt valor natural”.

5. Les entitats de la PCDC no tenim expertesa sobre incendis; amb tot, pel que fa a les mesures efectives per a la detecció i extinció d’incendis, considerem que el Consorci va aportar informació contrastada sobre la vigilància (Collserola manté les torres actives), coordinació amb tots el cossos de bombers i ADF i rapidesa en l’aportació dels mitjans aeris i terrestres per abordar amb immediatesa l’inici dels incendis. No hem escoltat cap font que qüestioni l’exposat pels tècnics del parc, ni que es refusés l’exposat.

6. Un altre element que volem posar de relleu és la contradicció entre la pressió i urgència que observem a l’hora d’exigir a les administracions que apliquin la normativa que comporta tallar arbres: … plans perimetrals de protecció (actuacions sobre un 20% de la superfície total del parc!); més les franges perimetrals de les urbanitzacions i les limítrofes del parc; més les estassades a pistes, carenes, corriols; més el desbrossat sota les nombroses línies elèctriques; més les diverses actuacions i projectes de recerca; * Per exemple, LIFE ClimarK a Can Montmany i el Bosc Grań a Valldoreix, Can Ferrer a BCN; o als Turons de can Pasqual (BCN) o Ca N’Oller a Montcada), entre molts d’altres. més la recuperació de zones agrícoles (s’arriben a proposar rompudes); més les diverses actuacions de ramats que actuen en diversos municipis; … que contrasta amb ignorar o mirar cap a un altre costat a l’hora de demanar a les mateixes administracions (ajuntaments, AMB, DIBA, Consorci, Generalitat) posar ordre, inspeccionar i reduir el nombre de persones que poden viure en l’espai natural sense ocasionar riscos inassumibles …

7. Com ho hem vist, gràcies a l’estudi impulsat i demanat per aquest CC sobre la riera de Vallvidrera, l’ACA “ha descobert” que la principal causa de la contaminació i pèrdua de qualitat ambiental rau en les extraccions d’aigua de pous legals i il·legals que eixuguen el curs fluvial, així com per l’augment d’aigües residuals abocades que provoca un mal funcionament de la depuradora de les Planes * L’estudi de la UB indica que l’EDAR ha de millorar la qualitat de les aigües que aboca a la riera.

8. Per aquestes raons vam insistir en què cal defugir la visió unilateral sobre la prevenció dels incendis que alhora ens dificulta fer una avaluació encertada sobre les actuacions del Parc i menys encara per aconseguir, mes enllà de la publicitat, l’objectiu de prevenir els incendis forestals.

9. Compartim el neguit per la seguretat de la població que viu al parc i demanem mesures efectives per garantir-la, però no és acceptable difondre conceptes contraris al que estableix la ciència com el pervers “
el bosc està brut” … quan no es refereix als residus, vidres o impactes de les activitats humanes, sinó al sotabosc inherent al bosc mediterrani temperat de Collserola. Darrera del “bosc brut”, s’obre pas al “cal eliminar la vegetació o la massa forestal excessiva”que és percebuda linialment i exclusiva com a una “acumulació de combustible” com ho hem vist. El bosc mediterrani de Collserola sense sotabosc no podria evolucionar cap a la maduració ni esdevenir un bosc resilient, sinó una arbreda tipus devesa extremenya.

10. Com a conclusió suggerim que aquest CC acordi i demani al Consorci i les administracions implicades que es posi la prioritat de les actuacions públiques en la prevenció o dit de manera planera en les mesures per evitar que es “cali foc a la benzinera”.

11. Alguns exemples poden ser:

• Aplicar i fer aplicar estrictament les normatives per executar les franges establertes legalment i fer-les complir subsidiàriament rescabalant-se del seu cost en els responsables de fer-les (particulars, ajuntaments, activitats, …)

• Limitar dràsticament els accessos i les activitats amb risc d’ocasionar incendis (línies elèctriques; treballs forestals i agrícoles; accés i concentracions amb vehicle motoritzat; revetlles i celebracions; curses; estades i activitats inadequades; … Cal reclamar un cens detallat i prioritzat de les activitats d’alt risc.

• Presentar, donar a conèixer i sensibilitzar sobre els plans d’evacuació.

• Augmentar la vigilància i aplicació de sancions amb implicació real i compartida per part de les diferents administracions, en especial les dels 10 municipis del parc.

• Establir un pacte entre totes les entitats membres d’aquest CC i d’altres entitats socials coneixedores i preocupades per Collserola per sensibilitzar, informar, advertir i denunciar totes les actuacions que poden provocar o facilitar l’inici d’incendis forestals, així com d’activitats que dificultin l’evolució i bon estat de conservació del bosc, dels hàbitats i de les espècies, tant entre els usuaris com entre els residents al parc, incidint amb èmfasi alhora en la mateixa responsabilització.

  Collserola, 21 de juny de 2023

Nova planifícació urbanística al límit de Collserola, en l'anomenat espai funcional de preparc, a la Vall de Sant Just.

 

El sector de la Bonaigua, vestit de verd, i amb més de 20000m2 d'edificació nova.

Proposta d'enverdir la riera de Sant Just, a canvi d'edificar-la.

Els interessos econòmics especulatius continuen planejant sobre la vall de Sant Just. Immediatament després de la destrossa del sector Garrofers, a ran de la riera, entre l'institut i can Mèlic, torna com l'espasa de Dàmocles, una nova amenaça d'urbanització, de la que l'Ajuntament de Sant Just Desvern assegura no es pot aturar, només transformar. Ens presenten la foto del sector de la Bòbila edificat amb uns blocs de pisos enormes, i després ens presenten altres alternatives amb la riera reverdida, en part enjardinada, i en part naturalitzada. 

El passat mes de març hi va haver dues sessions de participació ciutadana on es va explicar la proposta presentada pels promotors, d'edificar la Vall de Sant Just, tal i com van aprovar el projecte fa uns 20 anys. També van fer incís en que el pla era una barbaritat i per això, van presentar unes opcions alternatives que han treballat diverses administracions i arquitectes (1)

S'esperava de la gent, que el dijous 23 es decidís entre les quatre opcions que estan explicades aquí: http://santjust.cat/repensem_bonaigua/ 

Lectura del manifest- Repensem la Bonaigua

Tanmateix, totes les opcions impliquen una enorme edificació de la vall, si no als terrenys de l'antiga bòbila, repartit en tot el sector de la Bonaigua, i això no va agradar a ningú dels qui han participat, la majoria veïns de la zona, alarmats pel que els hi ve a sobre, van omplir la sala de plens i presentar un manifest per a que és replantegi el pla, sense més edificació a la Vall, del qual s'ha anat recollint centenars d'adhesions i que van poder llegir i plantejar durant la sessió participativa.

Alnus /CEPA - Ecologistes de Catalunya, membre de la PCDC, creu que cap de les opcions no està suficientment documentada, ni justificada. Sobretot, es troba a faltar la proposta d'edificació 0, amb el cost econòmic que pugui suposar de compensació als propietaris que van adquirir els drets edificatoris, quan l'ajuntament va aprovar el pla, a principis de segle.

"L'Ajuntament ens presenta un pla parcial acotat a la Bonaigua, però no ens diu res dels altres possibles desenvolupaments de la Vall, sobretot l'annex a la Bonaigua, que és el gran sector de la central elèctrica, que ocupa una gran part de la vall, i des de fa anys està mig abandonada, només s'empra una petita part de les instal·lacions i tard o d'hora s'haurà de pensar quin aprofitament donar-li. Estaria bé poder repensar l'urbanisme de Sant Just tenint en compte tot el conjunt, i no ara un tros, i després un altre.

La urbanització elitista de la Bonaigua, no deixa de ser un disbarat urbanístic, que avui dia no te cap justificació, atès el greu impacte, tant paisatgístic, com sobre la mobilitat urbana, en un sector coll d'ampolla que no faria més que complicar el transit del passeig de la muntanya i la rambla, ja caòtic en hores punta."

Alnus reclamem responsabilitat a les administracions davant aquest desastre que ens presenten. No és una sortida responsable conformar-se amb edificar repartidament. Tindria més sentit, si no es pot desprogramar, trobar una sortida similar a la que ja es va arribar amb els propietaris de la part alta de la vall, amb la signatura d'un conveni. L'alcalde Basagañas, va assegurar que van estudiar totes les possibilitats, i aquesta, no es pot aplicar en aquest cas.

Caldrà tornar-se a mobilitzar per fer pressió sobre administracions i propietaris i cercar una sortida que no impliqui més edificació a la vall, o si més no, més raonable, caldrà exigir alternatives menys impactants.

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

 

https://www.instagram.com/alnus_ecologistes/

http://alnus.pangea.org