És natural que dins del Parc de Collserola, al terme de Molins de Rei, s’hi trobin deixalles i residus tòxics llençats des de fa molts anys?
Dissabte 31 de març, entitats de Molins de Rei implicades en la protecció del
Parc natural de Collserola, vam organitzar una caminada popular amb un objectiu
doble: denunciar la presència d’abocaments històrics de residus (alguns hi
porten més de 40 anys!) i posar de manifest els valors que cal preservar el
Parc Natural.
L’enllaç,<https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=481e8a3a1fdec02405bc4f5990202d96&3D=false#16/41.4280/2.0278>
permet veure el recorregut i fa una crida a la ciutadania de Molins per aconseguir
un gir real a la política ambiental
municipal. En cada punt marcat a
l’itinerari, hi ha una descripció dels problemes i de la demanda concreta de
solució que proposem.
Just començar a la Plaça de les Bruixes, dins del límit del Parc Natural, trobem un abocament de runes provinent de les obres que es van realitzar a l’Avinguda Collserola. La demanda òbvia és que es retirin i es netegi l’espai.
Seguint el camí cap el nord, vam poder contemplar l’estat magnífic del Terral després de les pluges. Vam
explicar que aquest espai forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola
des de l’aprovació del Pla Especial de Protecció, l’any 2022. L’Ajuntament de
Molins ha d’aturar les activitats privades de motocròs i trial que s’hi
continuen fent perquè malmeten l’evident recuperació ambiental de l’espai, si
ho comparem amb l’argilar degradat existent resultat de treure terres als anys
setanta. Ara vam poder observar-hi unes valuoses basses temporals, molt
necessàries per garantir la vida dels amfibis... sempre que no siguin
atropellats per una moto, és clar!.
El grup vam continuar cap al voltant del camp de tir, al nord del Terral. Al camí ample que baixa cap a la
riera direcció al salt d’aigua, només ens va caldre mirar al terra per observar
les acumulacions de balins o perdigons de plom. Vam recordar que l'oxidació del
plom contamina els sòls, aigües superficials i subterrànies, i afecta la fauna,
especialment les aus. Si es gira 90 graus direcció est, turó amunt, pujant al
camí que voreja el camp de tir, s’hi veuen nombroses restes de plats trencats
(contenen resines de brees d’hidrocarburs) al bosc situat a l’esquerra del
camí. I si ens enfilem al marge, s’hi pot veure l’enorme amuntegament de
cartutxos (plàstics i metalls) a tocar de la finca del camp de tir clausurat fa
dècades. Els companys i companyes del GEA i del CAU van organitzar una
recollida de mostres d’aquests residus... que, de forma simbòlica, van ser
lliurats a l’Ajuntament com a exigència de la seva responsabilitat de
retirar-los (després van ser dipositats a la deixalleria municipal, com
tocaria!).
En arribar al salt d’aigua, vam
observar la riera de Vallvidrera potinejada per animals domèstics, nous camins
oberts per creuar-la i bicicletes accedint al curs de l’aigua... Doncs un dels
punts àlgids de la caminada va ser fer notar la greu manca de protecció de la
riera, teòricament protegida per la Reserva Natural Parcial (RNP).
Una bona eina per millorar-ne la situació és l’aprovació del “Pla
de conca de la riera de Vallvidrera”, un document en curs d’elaboració
pel Parc Natural a partir de les demandes fetes per la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i de la Valoració de l’estat ecològic de la riera, fet
per biòlegs de la Universitat de Barcelona on es posa de manifest la davallada
ecològica de la riera.
El Pla pot ser una bona base per revertir la situació de la riera a condició que es pari atenció a garantir el cabal i es tingui una visió de conjunt de tota la conca; solament així es podran prendre decisions coherents i que les actuacions s’adrecin a revertir els impactes més greus que pateix la riera. Cal evitar una visió parcial o “de pedaços” sobre la riera, cal garantir la protecció del bosc de ribera i cal evitar la hiperfreqüentació.
Arribats en aquest punt vam fer notar que els projectes urbanístics de l’Ajuntament de Molins a la Rierada
interrompen la RNP de la Rierada- Can Balasc, precisament en la zona “a
urbanitzar” a l’alçada de la font de l’Espinagar on el projecte de construcció
d’habitatges molt a prop de la riera impliquen l’obertura d’un carrer i
l’increment d’infraestructures (pont, ampliació de carrers) a tocar de la
riera. Aquest tall de la RNP es manté fins al final del carrer Sibèria.
Es va comprovar, igualment, les afectacions a la pròpia llera de la riera causades
per l’arrossegament de toves procedents de la bòbila Marimon a la Rierada. En
arribar a la bòbila es fa evident el mal estat de la coberta d’uralita que va
desprenent les perilloses fibres d’amiant en estar exposada a la intempèrie i,
per tant, la urgència de retirar-la.
A la caminada va destacar la participació del “Cau”, l’agrupament escolta
molinenc, amb les seves pròpies dinàmiques pedagògiques per remarcar els valors
de respecte per la natura i sensibilització per solucionar la presència de residus
al medi natural.
La caminada va acabar amb una foto de grup i , com s’ha dit, amb la
col·locació d’una mostra simbòlica dels residus a la porta de l’alcaldia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada