Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Comunicat de premsa - 20-03-2026
Davant les mesures extraordinàries adoptades pel Govern per combatre la pesta porcina africana, diverses entitats veïnals, ecologistes i de defensa del medi natural alertem que les decisions preses al Parc Natural de la Serra de Collserola són desproporcionades i poden tenir conseqüències negatives tant per a la biodiversitat com per a la gestió del mateix parc.
Aquestes són algunes de les raons principals:
1. Es planteja l’eliminació massiva d’una espècie autòctona
El senglar és una espècie pròpia dels ecosistemes mediterranis i forma part del seu equilibri ecològic. Convertir-lo en objectiu d’una política d’extermini massiu és una resposta extrema que ignora el seu paper dins l’ecosistema.
2. És una mesura preventiva desproporcionada
 |
| Senglar a Collserola |
La matança generalitzada d’animals com a mesura preventiva genera un debat ètic evident. En el context sanitari la societat no veu amb bons ulls eliminar sistemàticament animals sans. La majoria de senglars analitzats després de matar-los no estaven infectats, a més, insistim que no es tracta d’una infecció que afecti la salut pública.
3. La incoherència del tancament com a mesura sanitària efectiva
Des d’un punt de vista de gestió ecològica, l’eficàcia real del tancament del parc és, com a mínim, discutible. La zona on es va detectar el focus inicial, als entorns de la UAB i fora dels límits estrictes del parc, continua amb circulació normal, així com les activitats econòmiques dins del Parc Natural.
En aquest context, limitar principalment l’accés als camins i corriols del parc no sembla una mesura coherent amb un criteri estrictament sanitari. A més, la detecció de senglars malalts o morts depèn en gran part dels avisos de veïns i d’usuaris del medi natural. Reduir aquesta presència pot retardar la localització de focus d’infecció, especialment tenint en compte que els equips de vigilància no poden cobrir de manera exhaustiva tot l’espai del parc i això podria provocar que animals infectats romanguin més temps sense ser detectats, amb el consegüent risc de prolongar la presència del virus en el territori.
4. Criminalitza la fauna salvatge
La narrativa que presenta el senglar com el principal problema sanitari simplifica una qüestió molt més complexa i desvia l’atenció dels factors estructurals que poden influir en l’aparició de malalties.
5. Pot tenir efectes ecològics contraproduents
Diversos estudis científics indiquen que una pressió cinegètica intensa pot alterar l’estructura social dels senglars i augmentar la seva capacitat reproductiva, generant a mitjà termini l’efecte contrari al que es pretén.
6. Paralitza la recerca científica al parc de Collserola
El tancament del parc impedeix realitzar seguiments de fauna, estudis universitaris i programes de monitoratge ecològic, que són essencials per conèixer l’estat real de la biodiversitat i prendre decisions de gestió adequades.
7. Suspèn treballs de gestió ambiental
Les restriccions també afecten activitats com treballs forestals, restauració d’hàbitats o manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, interrompre aquestes tasques pot generar nous problemes ambientals.
8. Afecta sobretot la ciutadania
Les prohibicions recauen principalment sobre activitats de lleure com caminar, córrer o anar en bicicleta, però també en les activitats de voluntariat ambiental, mentre altres activitats econòmiques dins del parc continuen funcionant. Aquesta situació genera una clara sensació d’incoherència en les mesures adoptades.
9. Ignora el valor ecològic i social de Collserola
Collserola és el principal espai natural de la regió metropolitana de Barcelona i dona servei ambiental i social a més de tres milions de persones. Les decisions que s’hi prenen haurien de ser especialment prudents i basades en criteris científics sòlids.
10. Redueix la natura a un obstacle
Les polítiques que trivialitzen la mort massiva d’animals transmeten la idea que la biodiversitat és prescindible davant determinats interessos econòmics. Aquest missatge és incompatible amb les polítiques modernes de conservació.
Una alternativa: convivència i gestió responsable
Les entitats ecologistes no s’oposen a l’aplicació de mesures puntuals i proporcionades de control de fauna quan siguin necessàries. El que es rebutja és la normalització d’una estratègia basada en l’extermini massiu i en la criminalització de la fauna salvatge.
Collserola necessita gestió ecològica rigorosa, transparència i polítiques de convivència amb la biodiversitat, no respostes precipitades que poden acabar debilitant el mateix ecosistema que es diu voler protegir.
Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola: “Collserola és el principal refugi de biodiversitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les polítiques que s’hi apliquin han de servir per protegir la vida que hi habita, no per convertir la fauna salvatge en el boc expiatori d’un problema molt més complex.”
